La Martina no vol sortir de casa. És cert que té un petit pati on pot jugar i prendre el sol, però li comentes de sortir les 6 de la tarda, amb horari de nens, es nega. Li has comprat una mascareta de dibuixos, li has explicat què trobarà quan doni la volta. No vol sortir.
I no és l’únic que has notat. Dorm poc i malament. Vol seure al teu costat i que l’abracis després d’una videoconferència, sense dir res. Entra i et pregunta quan acabaràs, quan treballes.
Com estan vivint el confinament els nens?
Tot i que des de fa unes setmanes els nens poden sortir a passejar en unes hores concretes,el temps que els nens han estat tancats a casa els hi està passant factura. I les sortides són acompanyats amb els pares i sense la possibilitat de jugar amb altres nens.
No tots els nens ho han passat malament durant el confinament, n’hi ha que s’han adaptat més fàcilment que altres. S’ha de tenir en compte que els nens tenen una capacitat d’adaptació més alta que els adults.
Tot i així, hi ha famílies que han notat canvis en els nens, canvis que s’han de tenir en compte.
- Dificultat de concentració: Fes escola a casa quan els pares teletreballen es fa complicat per pares i per nens. No tenir el seu espai, l’atenció necessària… fa que els hi costi concentrar-se en les tasques (d’escola o de joc) que estiguin desenvolupant
- Irritables: Unit a la falta de concentració, els nens es mostren irritables quan veuen que les coses que volen fer no els hi surten o no poden realitzar-les.
- Dificultat en dormir: Tot i intentar mantenir rutines horàries, amb algunes flexibilitats (deixar anar a dormir més tard perquè també es lleven més tard), els nens no es cansen suficientment, per falta d’exercici físic, i els hi costa dormir.
- Tristesa i dol: Com passar el dol en moments de confinament? Parlar-ne. S’ha d’explicar als nens sobre la mort igual que ho faríem en el cas habitual, alhora s’ha d’explicar que hi ha coses que han canviat i que no es poden acomiadar de la persona com es faria en una situació normal. Això no vol dir que es busquin alternatives per poder fer aquest acompanyament, tant necessari per nens com per adults. I sobretot parlar. Parlar amb els nens perquè puguin expressar la seva tristesa. El dol no ha de ser solament per la mort d’alguna persona estimada, el dol també es pot donar en canvis de situació.
- Addiccions: Tantes hores tancats a casa, tantes hores de no saber què fer o de necessitat que els nens estiguin tranquils mentre els pares treballen, de classes onlne, ha fet que les hores de tele, de tauleta o pantalles en general hagin augmentat. Poc a poc s’ha d’anar tornant a marcar uns horaris.
També s’ha de tenir en compte els canvis que vindran quan es torni a la normalitat. Quan els nens puguin tornar a l’escola, en les condicions que es plantegen plenes de canvis, quan es puguin tornar a visitar les famílies. Són moments que els nens poden mostrar canvis en el caràcter i posar de manifest els problemes psicològics que ha portat el confinament: por al contacte, no entendre i acceptar el no poder jugar amb els amics, la separació amb les famílies i adaptació a l’escola o en el cas dels nadons la socialització amb altres adults, després de setmanes en contacte només amb els pares.
I sobretot, parlar-ne. Parlar amb els nens. Explicar què passa i quan passa. Mostrar les emocions i treballar amb elles, perquè aquesta serà la millor manera de fer créixer nens forts i que s’adaptin a les situacions de la millor manera possible.