families nombroses

Quins criteris existeixen per ser família nombrosa

Quan es parla de famílies nombroses és fàcil pensar en els casos més habituals: una parella casada amb tres fills. Però tu no pertanys a aquest grup. No t’has casat i estàs ajuntada amb en Miquel, que és pare de dos nens. Ara, embarassada del teu primer fill i el tercer d’en Miquel penses: serem família nombrosa?

Quins criteris existeixen per ser família nombrosa?

Si estem pendents de la normativa ens trobem que són famílies nombroses:

  • Parella amb tres fills en comú
  • Parella amb tres fills, que són fills solament d’un dels dos adults
  • Parella amb dos fills, comuns o no, en el qual un dels fills té una discapacitat reconeguda igual o superior al 33%
  • Parella amb dos fills, comuns o no, en el qual sigui un dels pares qui té una discapacitat igual o superior al 33%
  • Parelles separades amb tres fills, encara que els fills convisquin solament amb un dels progenitors.

Així que en el cas de l’exemple, en Miquel podrà demanar el carnet de família nombrosa mentre demostri que tant ell com la seva nova parella viuen sota el mateix sostre, ensenyant l’empadronament (que sí que és requisit indispensable).

En Miquel també haurà de demostrar, en el seu cas, que els fills que té del seu anterior matrimoni depenen econòmicament d’ell (a través d’una pensió).

Si et trobes en una d’aquestes situacions i vols saber què has de fer per aconseguir el carnet, pots llegir com demanar l’ajuda per a famílies nombroses

Benvinguda família nombrosa!

 

Foto de Juliane Liebermann a Unsplash

By: mdemama Posted on 05/06/2018
Categories: Mdemama
doula-llevadora-ginecologa

Diferències entre una llevadora, una matrona, una ginecòloga i una doula

El dia 5 de maig es celebra el Dia mundial de la llevadora. I com que a vegades sorgeixen dubtes sobre el paper de la llevadora o la diferència entre ella, la ginecòloga, la matrona i la doula avui us volem explicar les diferències de cada cas i quines són les seves tasques principals.

Quan arriba l’embaràs es necessita un seguiment mèdic especialitzat. Aquest seguiment s’allarga des del moment que es decideix quedar-se embarassada al moment del post-part. Hi ha diferents professionals que poden fer el seguiment de l’embaràs, i escollir-ne un o altre no significa que no es complementin.

La llevadora és la professional que acompanya l’embaràs, el part i el postpart si no hi ha cap patologia mèdica que necessiti d’una atenció especial. Significa que en fa seguiment, dona consells i suport de la dona gestant al mateix moment que té les capacitats suficients per atendre un part. Moltes vegades la llevadora atén parts a centres públics, quan a centres privats s’opta per fer el seguiment a través d’una ginecòloga.

El nom de matrona, o a vegades anomenada comadrona, és un sinònim de llevadora. Així que les seves funcions són exactament les mateixes.

La ginecòloga s’encarregaria del seguiment de l’embaràs si hi hagués alguna malaltia o dificultat per part de la mare o del nadó. Tot i això les mares poden optar per fer el seguiment a través d’una ginecòloga.

La doula no és personal sanitari i no participa ni interfereix en cap decisió mèdica, aquest és l’àmbit d’actuació de les llevadores i ginecòlogues. El que sí que fa és el seguiment més en l’àmbit emocional. Informa, no aconsella, sobre el procés de l’embaràs, donant la possibilitat de ser la mare qui decideixi a ultima instància (i consultant també amb el professional de referència, llevadora o ginecòloga).

 

Escollim qui escollim per fer el seguiment del nostre part ens hi hem de sentir confiats.

By: mdemama Posted on 08/05/2018
Categories: Mdemama
n-KYM-VITAR-SHAM-OF-THE-PERFECT-CONTRIBUTOR-570

I ara m’he de dividir en tres, com ho faig?

Demà. Demà és el dia que tornes a la feina. Has aprofitat els dies de vacances que et quedaven, les hores de lactància compactades… però ha arribat el dia de tornar a l’oficina. I se’t fa una muntanya. No solament perquè la baixa s’ha fet curta, el petit és molt petit sinó també perquè no saps com t’organitzaràs.

Aquestes setmanes has fet el que has pogut per mantenir les horaris que reclamava el petit i els horaris dels grans. Has anat més o menys atabalada, sabent que a les hores d’escola podies recuperar-te una mica. Però i ara?

Aprendre a estar bé amb nosaltres i a agafar altres ritmes

Organitzar-se no és fàcil, però el primer que hem de tenir en compte són les nostres expectatives. Volem ser a tot arreu i ser-hi al 100%, però hem d’aprendre que no és possible. I no per això sentir-nos pitjor com a mares. Amb sort haurem pogut dedicar molt de temps en el primer fill, i considerem que al tercer no li podem dedicar. Però el primer pas és treure’ns aquesta culpabilitat de sobre. Hi ha moments que ens necessiten més, moments que menys i els grans ho entenen.

Si rebaixem les expectatives sobre nosaltres mateixes, si ens marquem objectius més petits, serà molt més fàcil arribar a complir-los. I tatxar tasques de la llista (si fem llista) ens dóna una pujada de moral que ens ajuda a estar millor. I si tu estàs bé, els teus fills estan bé.

Durant el dia hi ha moments de bogeria, amb corredisses, esverament i pensar que no arribarà la calma i el moment de recollir-ho tot. Arriba. I poc a poc anireu adaptant-vos als nous ritmes.

Ritmes que es poden anar aplicant a poc a poc. Dedicant una tarda a la cuina per exemple. Cuinar dos, tres, o quatre menús diferents que es puguin conservar bé a la nevera. Marcar una hora d’anar a dormir aviat, que els hi permeti a ells dormir prou hores i a tu tenir una estona per tu i per a la teva parella. Dedicar una estona a cadascú. Fàcil de dir, complicat de fer. Ves a buscar a la teva filla gran a l’extraescolar mentre els altres dos estan a casa amb el pare. Aprofita aquesta estona per teixir complicitats. Banya, o dutxa, al mitjà mentre la gran fa de cangur del petit al menjador.

I sobretot, fora sentiment de culpa.

Cada vegada més trobaràs el teu ritme, la teva organització. És més fàcil del que pot semblar. Només cal quadrar molt bé les agendes (una recomanació, un calendari familiar com aquest et pot ajudar)

 

Foto de Kym Vitar, de  Sham of the perfect

By: mdemama Posted on 27/03/2018
Categories: Mdemama
doula-barcelona-05

Quina diferència hi ha entre una doula i una llevadora?

La Doula NO és personal sanitari i no participa ni interfereix en cap decisió mèdica, aquest és l’àmbit d’actuació de les llevadores i ginecòlogues
La Doula crea un vincle molt especial amb la família ja que els pares la trien i des d’aquí desenvolupen la confiança i el respecte mutu. En els diferents moments de necessitat, ells saben que poden demanar un servei totalment personalitzat que els ajudi a viure l’experiència de la maternitat de forma més positiva.
La Doula ofereix presència continuada, estableix la relació des del principi i està al costat de la parella durant les etapes que la sol·licitin. En un part els acompanya durant tot el procés sense haver de fer canvis de torns, pot compassar el seu ritme al de la dona i la sosté amb discreció durant el temps necessari.
La Doula no pateix pressió assistencial i dedica tota la seva atenció a una dona. Es compromet a acompanyar les famílies que pot atendre personalment i que al mateix temps, li permeten seguir atenent a la seva pròpia família.

By: mdemama Posted on 02/01/2018
Categories: Mdemama, Notícies
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.