Blog

doula-barcelona-10

Doula: què és i en què et pot ajudar?

La Berta viu lluny dels seus pares. Al la ciutat hi té amigues però tot i l’amistat, no hi troba el suport necessari pels propers mesos. Està de 7 mesos i no sap com gestionarà l’arribada del seu primer fill. Té molts dubtes i voldria tenir la seva mare al costat durant tot aquest període. La seva mare vindrà a viure a casa uns dies, ja ho han parlat. Però serà suficient?

 

A vegades pensa en demanar ajuda a una doula.

Segons la Viquipèdia, la doula és una dona sense titulació que acompanya una altra dona durant l’embaràs, el part i el puerperi (o en alguna d’aquestes etapes), ocupant-se, a partir del seu criteri i experiència, del seu benestar general i de les seves necessitats, especialment de les emocionals.

En aquest punt hi ha un tema important a deixar constància: la doula no és personal sanitari, no és un professional mèdic. Això significa que no aten parts  i fa diagnòstics, el que fa és ACOMPANYAR.

Les doules estan informades i es mantenen actualitzades sobre la criança, embaràs i altres aspectes per poder atendre a les futures mares o mares recents. Dóna consells i informació perquè sigui la dona embarassada qui decideixi el camí a seguir. No jutja les desicions, acompanya.

Hi ha estudis que demostren que sentir-se acompanyada per una doula té beneficis com una reducció del 60% de les cesàries, un 40% de l’ús de fòrceps o la reducció de la durada del part.

 

Què fa una dobla?

L’acompanyament d’una doula começa durant l’embaràs, però en alguns casos pot començar quan es busca un embaràs i en moments d’infertilitat. Són moments que tenir un suport emocional són també importants.

Les doules poden atendre presencialment o online per respondre les preguntes de les mares, o els dubtes més recurrents. Serà també qui et podrà explicar amb paraules més planeres o com aplicar a la teva vida els consells o recomanacions dels professionals mèdics.

Durant el part la doula acostuma a estar prop de la mare, si aquesta ho desitja, per donar suport emocional durant aquests moments. Pot també ajudar amb tècniques de respoiració, de relaxació i de defensar el part desitjat per la mare, en moments que la mare es pot sentir desbordada.

També, un cop el nadó estigui a casa, la doula pot acompanyar per assegurar-se que l’alletament és correcte i per atendre als canvis que provoca els primers dies de criança.

 

Quins beneficis té acompanyar-se d’una doula?
Com hem comentat abans, l’acompanyament d’una doula redueix la duració del part, la possibilitat de tenir una cesària o l’ús de fòrceps, entre altres:

Durant l’embaràs:

  • Resol dubtes
  • Informa i aconsella
  • Acompanya en els canvis que vindran

Durant el part:

  • Ajuda a millorar les molèsties del part (massatges, tècniques de respiració…)
  • Dóna ànims
  • Informa i fa de mitjancera entre mare i professionals mèdics
  • Acompanya als familiars

Després del part:

  • Acompanya als familiars
  • Ajuda en la implementació de la lactància
  • Acompanya en els dubtes sobre cirnaça
  • Ensenya tècniques de porteig

 

Quin és el paper del pare si hi ha una doula?
La doula no es posarà enmig de la relació entrre la mare i el pare, o parella. Com en el cas de la mare, la doula acompanyarà al pare i l’aconsellarà perquè aquest es pugui involucrar en aquest moment, fent-lo sentir comòde i respectat.

 

Les doules són solament per casos de parts naturals?
No. Sigui el tipus de naixement que sigui, sigui un naixement natural o per cesària perquè així es desitja o per circumstàncies mèdiques, la doula acompanyarà.

El paper de la dobla és fer un acompanyament emocional i informatiu, per tenir un part respectat i el màxim  agradable posible, sigui quin tipus de part sigui.

 

Com escollir una doula?
El primer pás és sentir-se comòde amb ella. La doula t’acompanyarà durant tot el procés de l’embaràs, el part i la criança posterior, això vol dir que t’has de sentir acompanyada per ella.

També importa que la dobla estigui disponible per les dades probables del part, el preu i la forma de treballar.

By: mdemama Posted on 26/11/2019
Categories: Mdemama
diabetis gestacional

Diabetis gestacional: què és i com tractar-la?

La Maria ha anat a fer-se la prova del sucre, que és com es coneix el Test O’Sullivan. Sembla ser que té els valors alterats i s’haurà de quedar a fer la prova llarga. Mentre està a la sala d’espera no pot evitar treure el mòbil i mirar què és la diabetis gestacional.

Què és la diabetis gestacional?

El cas que exposem és el cas d’entre el 3 i el 10% de les dones embarassades. És quan els nivells de sucre en sang són més alts del normal.

Tot i que les causes no estan del tot clares, hi ha algunes raons que fan que la diabetis gestacional es manifesti en algunes dones:

  • Edat de la gestant
  • Antecedents de diabetis a la família
  • Hipertensió arterial
  • Sobrepès

Una embarassada que pateix diabetis gestacional pot tenir més possibilitats de tenir infeccions d’orina durant l’embaràs, un augment de la tensió, del líquid amniòtic i tenir un part prematur.

Però no només una embarassada pot tenir problemes amb una diabetis gestacional, sinó també el nadó. Els nadons poden tenir un pes excessiu en néixer, hipoglucèmia, retard de maduració, obesitat i en un futur pot arribar a desenvolupar diabetis 2.

Símptomes de la diabetis gestacional

Tot i que és possible que la diabetis es detecti en alguna prova del sucre, els símptomes que ens poden fer dubtar de patir diabetis gestacional són cansament, quan aquest es considera més fort del cansament habitual d’un embaràs normal, les nàusees i vòmits després del primer trimestre, augment de les ganes de beure aigua i d’anar a fer pipi, perdre pes o tenir una visió borrosa.

Quin tractament seguir?

El metge o ginecològ/a corresponent és qui donarà les pautes per tractar la diabetis gestacional però a grans trets es basa en una bona alimentació, fer exercici físic i medicació o insulina en alguns casos.

Què passa després del part? Tot i que es faran controls a la mare i al nadó, la diabetis acabarà desapareixent quan les hormones de l’embaràs es vagin regulant. Hi ha casos en que les dones que han tingut una diabetis gestacional acaben desenvolupant una diabetis 2 al cap dels anys.

By: mdemama Posted on 12/11/2019
Pregnant woman having fetal monitoring by doctor

Mort perinatal: Algunes dades i reivindicacions

Et toca revisió i ecografia de rigor. Vas sola, és el segon embaràs i saps com funciona. No cal que t’acompanyi en Pere. Millor es guardi dies de festa per més endavant. Estirada, mentre la ginecòloga mira la pantalla ja notes que alguna cosa no va bé. Fa mala cara. Tanca pantalla i et mira fixament.

A vegades és amb una revisió, a vegades amb un símptoma que té la dona embarassada. La notícia arriba inesperada i de cop. L’embaràs no seguirà endavant.

I com hem comentat altres vegades és un tema poc parlat i més comú del que ens pensem.

Es parla més de les pèrdues durant el primer trimestre, a vegades perquè no s’és conscient que hi ha un embaràs. Aquests embarassos que no arriben a terme són el 15%.

Però durant els sis mesos després, quan es creu que el moment de perill ja ha passat, encara es poden comptabilitzar 2.500 nadons a l’any que no arriben a néixer, segons dades que va oferir el Criatures de fa unes setmanes.

Haver-se d’acomiadar d’un fill és dur. És molt dur. I se’n parla poc. Som una cultura on en general no es parla de la mort i quan es tracta de nadons es prefereix no treure el tema i que es tracti internament, en el sí familiar més íntim.

Són moments molt durs però sentir-se acompanyat és un punt important. Sentir-se acompanyat per part de la família. Sentir que el pare del nadó també necessita el seu dol. Sentir que els germans, si n’hi ha, ho viuran a la seva manera i a vegades parlaran d’aquell germà que no existeix, preguntant per ell. I són moments molt durs.

Però és important que se’n parli. És important que es trobi recolzament.

Al 2017 es va presentar el manifest d’associacions i grups de suport al dol gestacional perinatal i neonatal, que es diu Trencar el silenci, on s’exposa:

  • Canviar les pràctiques en l’atenció sanitària, que s’acompanyi a la mare, i al pare, a gestionar la pèrdua
  • Reconeixement legal, com es fa en altres països, amb un registre en el que es pugui inscriure un nadó que ha mort
  • Acabar amb el silenci. Parlar de la mort és, a la nostra societat, un tema tabú. I més si es tracta de nadons. Però s’ha de poder parlar i així ajudar a les persones que es troben en aquesta situació.
  • Donar facilitats a les famílies que passen per aquest tràngol: acompanyament al pare i baixes de paternitat, formar als professionals sanitaris perquè tinguin recursos per atendre aquests casos…

En moments com aquests alguns hospitals tenen uns protocols per l’acompanyament del dol, la possibilitat i recomanació de veure el nadó, visites amb una psicòloga especialitzada, grups de suport…

Són moments durs però es recomana escoltar a les propostes que fan aquests professionals sanitaris.

I com explicava una mare que va perdre la seva filla, millor que t’arrepenteixis d’una cosa que has fet que no pas d’una que no has fet.

By: mdemama Posted on 22/10/2019
vladislav-muslakov-CwIU33KGToc-unsplash

Depressió post-part. Com detectar-la i prevenir-la.

Quan has anat a la cuina has obert la nevera i no hi has vist res que et vingu´s de gust. La veritat és que no tens gana. Tornes al sofà. T’estires. Et dius a tu mateixa que aprofites que en Pol dorm per descansar però la veritat és que no tens ganes de moure’t del sofà. No saps què dinaràs avui. Plores. Si tu no menges, de què s’alimentarà el teu fill? Però és tant petit que no pots sortir a comprar amb ell. T’enfades per veure’t en aquesta situació: seràs estúpida, amb “lo echada pa’lante” que ets!

 

Però darrera aquesta situació s’hi amaga una depressió post- part

Poc es parla sobre la depressió post-part. De sentir-te sobrepassada els primers dies. De notar que no arribes a tot i que no saps fer-ho prou bé. En molts casos ho amaguem sota la idea que són les hormones, que és la situació normal. Que tothom s’hi ha trobat.

Però la veritat és el que el 10% de les dones pateixen depressió post-part, moltes vegades associada a un embaràs difícil o a situacions familiars o personals complicades.

Durant els primers 3 i 6 dies després de donar a llum poden aparèixer símptomes de cansament, baixa tolerància a la frustració, ganes de plorar… que poden desaparèixer entre les dues i les sis setmanes. Aquests símptomes són habituals en moments amb canvis hormonals i amb canvis a les rutines familiars, en moments d’adaptació. Però si aquests símptomes s’allarguen en el temps, i a més apareixen moments  de sentir-se culpable per no arribar a tot, però alhora no tens ganes de fer res, et preocupes per la salut del teu nadó i tems no saber-lo cuidar correctament i això et fa patir en extrem, notes palpitacions, demana ajuda.

Una depressió post-part es pot prevenir i tractar parlant-ne amb un professional. En alguns casos es pot arribar a necessitar medicació però amb una bona planificació i ajuda es supera.

Cuida’t i demana ajuda. Perquè són temps de canvis i ens hem d’adaptar però si arriba a moments que la situació et sobrepassa, potser tens un problema. Busca amb qui parlar-ne

Dóna’t un temps per adaptar-te a la nova vida, descansa i busca qui et pugui donar un cop de mà a casa. Sigui la teva parella, que s’involucri al màxim, com amb un familiar directe o amistats: que et portin tuppers amb menjar, que vinguin a passar una tarda amb tu. Surt amb algú amb qui puguis compartir preocupacions, hi ha trobades amb altres mares o tallers de massatge infantil o per a mares recents que et poden fer sortir de la rutina i parlar amb altres mares.

Des de MdeMama et puc ajudar. Si necessites parlar i trobar el teu espai contacta’m.

By: mdemama Posted on 08/10/2019
madre-ropa-deportiva-paseando-su-bebe-su-portabebes_47726-5868

Per què les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Avui recuperem la història de la Laia. En Nil ha començat P3 aquest any i l?Aran va arribar a la família a principis de juliol. La vam deixar que dubtava en quin portanadons comprar-se per poder sortir a passejar a l’estiu i per poder portar a en Nil a l’escola, deixant-se les mans lliures per poder-lo agafar de la mà i donar-li confiança en aquesta nova aventura que començava: ser germà gran i començar escola.

Va mirar molts models de motxilles, totes ergonòmiques. Perquè si alguna cosa tenia clara la Laia era que volia cuidar també la salut i la postura del seu nou fill.

Perquè les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Quan es parla de portejar nadons en motxilles es recomana que se’ls porti en posició “granota”. Aquesta posició, si ens hi fixem, és la posició natural del nadó quan neix: Cames obertes, per la part del fèmur. Com una granota.

Aquest fer es dona perquè la part de dalt del fèmur, la part arrodonida que encaixa amb la pelvis, es pot encaixar correctament amb l’acetàbul, a l’articulació de la pelvis. No permetre aquest encaix quan encara els ossos s’estan formant pot causar problemes en un futur.

pediatriaintegral

Imatge de Pediatria integral

Ens els casos que és altament recomanat l’ús de portanadons ergonòmics (sempre són recomanats però en aquest cas es recomana fins i tot a les parelles que no acostumen a portejar) és en el cas que el nadó hagi nascut amb una displasia de cadera.

La displasia de cadera és quan el fèmur no encaixa bé a la cadera i fa que la cuixa no es mogui de forma adequada.

Posicions com les de granota quan dormen i quan portegem són beneficioses. En canvi, portejar en motxilles no ergonòmiques provoca que les cames estiguin més tancades i no es pugui acomplar bé el fèmur amb la pelvis. També provoca que el pes del cos recaigui sobre la part central de la pelvis, que a més està apretat a causa de la forma de la motxilla.

Portejar el nadó de cara endavant, amb l’esquena en el cos de la mare, també modifica la posició de l’esquena, provocant-li una desviació. En canvi, portar el nadó de cara al pare o a la mare, de cara a qui l’estigui portejant, facilita que el nadó pugui adoptar una postura més de boleta, o de C.

familiaysalud

Infografia de Familia y Salud, de AEPap

Els beneficis quan a l’afecció (apego en castellà) del nadó amb la mare o de la lactància quan es porteja n’hem parlat altres vegades i són, en general, més coneguts. Però volíem posar sobre la taula altres beneficis de les motxilles ergonòmiques.

By: mdemama Posted on 24/09/2019
placenta previa

Què és la placenta prèvia?

Aques t matí t’has aixecat i has vist que tacaves. Estàs de 32 setmanes i qualsevol símptoma estrany pot ser preocupant, pot alarmar. Pot ser cas d’un part prematur?

Però en les primeres revisions la ginecòloga et va avisar. Tens placenta prèvia i pot ser que a vegades taquis.

Placenta prèvia. Què és?

La placenta es troba dintre de l’úter i proporciona oxígen i nutrició al nadó durant l’embaràs. Habitualment la placenta es troba a la part superior o lateral.

Però una placenta prèvia es considera quan la placenta tapa parcialment o totalment el coll uterí. La placenta en aquesta situació pot provocar sagnats durant l’embaràs.

Hi ha quatre tipus de placenta prèvia o baixa, que no s’han de confondre:

  • Placenta baixa: Tot i que la placenta no es troba a la part superior o lateral, tampoc arriba a tapar el coll uterí
  • Placenta marginal. La placenta arriba al coll uterí però no el tapa en cap moment, el bordeja.
  • Placenta oclusiva parcial. La placenta tapa el coll uterí parcialment. Es pot intentar un part natural
  • Placenta oclusiva total. La placenta tapa el coll uterí completament.

Si la placenta obstrueix tot el coll uterí és quan s’ha de practicar una cesària. Però quan aquesta és parcial es pot intentar un part natural, això sí, amb un control durant el part per evitar un sagnat excés.

Durant l’embaràs es recomana evitar les activitats que poden provocar contraccions, com són córrer, saltar… o fins i tot tenir sexe.

Ens les primeres revisions es pot detectar en quina posició està la placenta i si es veu baixa es farà un seguiment més exhaustiu.

Des de MdeMama recomanem, si hi ha cas de placenta prèvia, és que descansis i tinguis calma. Tens um bon seguiment dels profesionals i tot anirà bé.

By: mdemama Posted on 10/09/2019
lactancia nocturna

Alletament nocturn, sí o no?

En Biel porta un parell de nits seguides dormint. Quasi 6 hores de son. Sembla que ha començat a agafar el ritme. Però els teus pits estan plens. No saps si despertar a en Biel o deixar-lo dormir i aprofitar per dormir tu també.

Cal despertar un nadó perquè faci pit a la nit?

Una vegada el nadó comença a agafar el ritme i a dormir més hores de nit ens plantegem si despertar-lo per menjar o no fer-ho.

Sempre que parlem de nadons sans i sense problemes de pes, si dorm tota la nit o si dorm més hores seguides és senyal que no necessiten menjar tant sovint. No cal despertar el nadó i les mares ho poden aprofitar per també dormir més.

Els nadons comencen a regular el son al mateix moment que regulen la gana. Si poden passar més hores sense menjar, també poden dormir més. La sensació de gana no els desperta (ho poden fer altres factors).

Però si la mare fa lactància materna, és possible que el cos s’hagi acostumat a uns horaris lactants i que els primers dies que el nadó canviï d’hàbits, la mare necessiti regular el seu nivell de llet als pits.

El cos és savi i s’autoregula. Si donem llet materna la producció de llet es regula segons les necessitats del nadó i de la demanda que fa ell quan mama. En moments de reducció de demanda, els pits poden tardar a regular-se i es podem omplir igualment de llet que no és necessària per aquell moment. Això fa que es puguin tenir molèsties (la típica sensació i realitat de tenir els pits plens)

Què podem fer en cas de tenir els pits plens i el nostre nadó continuï dormint?

  • Despertar el nostre nadó i provar que mengi, així buidar els pits de llet.
  • Buidar una mica els pits per desinflamar i evitar el dolor i la incomoditat. Buidar solament una mica per poder informar al cos que no tenim necessitat de produir tanta llet en aquella hora/estona. Si buidéssim del tot donaríem la senyal equivocada al cos.
  • Si tenim previst guardar llet per donar en altres moments que no estem a casa (i el nadó es queda amb el pare o un familiar) o per quan tornem a treballar, es poden aprofitar aquests moments nocturns. Es pot fer una extracció de llet just abans d’anar a dormir o quan tinguem els pits plens.

De les tres opcions, recomano la segona o la tercera opció. Regular el cos i la producció de llet és una opció més bona que despertar un nadó que no té necessitat de mamar i que pot descansar més hores a la nit (recordant sempre que es tracta de nadons sans).

By: mdemama Posted on 13/08/2019
Categories: Prevenció i Salut
luke-michael-EOwsjoz6MCk-unsplash

Recomanacions per anar a la platja amb nadons

Amb aquesta onada de calor que sembla que estem passant només desitges anar a la platja i posar els peus en remull. Tot el cos. Però l’Aina és molt petita encara, només té 2 mesos. I si portem un para-sol? Però, i si s’empassa sorra?

Quan és un bon moment per portar un nadó a la platja?

I quan parlem de platja, també ens podem referir a la piscina del poble. Així que us portem alguns consells per estrenar-vos amb el vostre nadó a la platja.

Sigui un nadó de menys de 6 mesos o un nen de 7 anys és important evitar la platja a les hores de més sol. Així que és recomanable matinar una mica i anar a la platja abans de les 11 del matí o deixar-ho per la tarda, a partir de les 6 de la tarda.

La crema protectora sols es pot aplicar als majors de 6 mesos, i després de comprovar que no tenen cap tipus d’al·lèrgia.

Tot i que no és recomanable anar a la platja amb nens tant petits, es podria considerar obligatori que estiguin tota l’estona protegits dels rajos directes del sol. Sota una ombra d’un arbre, un para-sol o una tenda de campanya oberta (com les que es poden trobar al decathlon).

Els nens tant petits no es poden mullar a l’aigua de mar, però sí que han de mantenir la seva hidratació. Donar-los el pit, o si fan biberó, que en prenguin sovint. La llet materna és una bona font d’hidratació i no s’ha de complementar amb aigua.

 

I sobretot, la recomanació principal amb els nadons tant petits i fins i tot amb els nens més grans és evitar una exposició al sol excessiva i en les hores en que el sol està més alt.

By: mdemama Posted on 09/07/2019
Categories: Prevenció i Salut
kids-girl-pencil-drawing-159823

 20 activitats per fer aquest estiu

S’acaba l’escola. La Maria farà uns dies de casal i en Pau continuarà amb el hoquei, aquesta vegada a un stage d’estiu. Però seran dues setmanes i després a casa. Algunes estones estaran amb els avis, al poble, que els hi permet córrer a l’aire lliure. Altres estaràn amb vosaltres. Moltes hores.

Així que has optat per buscar una estona de deures.

Quines activitats proposem per aquest estiu?

Que malament sona la paraula. Deures. Millor dir activitats d’estiu, en que hi haurà una mica de tot. Tant lectura i activitats més lectives com altres on els nens aprenen però d’una manera més lliure.

  1. Un diari de vacances, on apart d’escriure s’enganxin tiquets de les activitats, fulles recollides al bosc, dibuixos…
  2. Un passaport de viatge (passaport zoo és un exemple si aneu a algun zoo o activitats de viatges)
  3. Sortides en bici. I calcular distàncies recorregudes.
  4. Observar els animals del jardí, siguin els ocells que venen a beure aigua a la piscina o siguin els insectes que ens envolten. Estudiar-los dibuixant-los i buscant-los a llibres o a internet.
  5. Dormir un dia al jardí, mirant les estrelles (ideal el dia de Sant Llorenç)
  6. Llegir contes, revistes o fins i tot receptes de cuina
  7. I unit a l’anterior: cuinar. Llegir les receptes, mesurar les quantitats…
  8. Jugar a jocs de taula, poden ser els de tota la vida o els nous jocs de taula cooperatius. Alguns, com les cartes (exemple pirates) són fàcils de portar a la motxilla i treure’ls en qualsevol moment.
  9. Manualitats. Fer polseres, pintar pedres… i posar una paradeta a la plaça del poble. Apart de treballar les capacitats motrius, es treballaran les matemàtiques amb la venda de polseres.
  10. Activitats de cerca del tresor, on aprendran a orientar-se i a treballar en equip.
  11. Mirar dibuixos i pel·lícules en l’idioma original (us recomano aquesta columna de Toni de la Torre on comenta dibuixos per a nens)Treballar a l’hort dels avis, i si no hi ha hort crear un jardí de flors o verdures i veure com creixen quan les cuidem.
  12. Pintar mandales o qualsevol dibuix de geometries.
  13. Si aneu de viatge, fer una llista del que s’ha de portar a la motxilla, preparar un menú equilibrat i alhora que aguanti, descobrir la zona on anireu
  14. Experimentar. Fer tot tipus d’experiments amb aigua per exemple. Aquí us deixem algunes idees.
  15. Fer tallers d’art. Sigui pintar la natura, sigui crear quadres abstractes.
  16. Fes les tasques de la casa. No és una feina d’estiu solament però és el moment de crear unes rutines que us poden acompanyar tot l’any: fer el llit, parar taula, escombrar…
  17. Fer maquetes i crear muntatges fotogràfics o pel·lícules stop motion amb elles.
  18. Fer jocs de fotografia, reptes en fotografiar coses verdes, cada dia una persona…
  19. Descobrir un museu nou, un poble o un racó per visitar seguint una característica (per exemple, si és un poble ha de tenir muralla)

 

I una estona de seure a fer una llibreta de deures, si els nens ho demanen, tampoc està malament. Però només si els nens no es veuen en la pressió de fer les activitats marcades sí o sí.

Esperem veure per Instagram com feu aquestes activitats d’estiu i que ens en proposeu de noves. Ens seguim amb el hashtag #estiumdemama

By: mdemama Posted on 25/06/2019
Categories: Mdemama
Young mother breastfeeding newborn baby at home

Mastitis: quan donar el pit fa mal

Et mires el pit. El tens vermell i el notes inflamat. Et fa mal. Després mires a en Pau. Ha estat alletant d’un pit i ara li tocaria l’altre però no et veus capaç d’aguantar-ho. A vegades penses que potser seria millor de deixar la lactància materna.

Què és una mastitis?

Es diu mastitis a la inflamació de la mama, provocada per una obstrucció de la llet materna. Quan el pit no es buida correctament, la llet acumulada dins el pit acaba generant bactèries que provoquen aquesta inflamació.

Les principals raons per l’aparició de la mastitis és la mala col·locació del nadó quan s’agafa al pit. La correcta posició del nadó al pit és clau per evitar mastitis.

Quins remeis es poden aplicar?

El primer remei és no deixar la lactància materna. La sortida de la llet serà el que farà que la inflamació desaparegui.

  • En cas de patir una mastitis, prova una nova postura a l’hora de donar el pit i assegura’t que el nadó s’hi agafa bé.

Lactancia-1_18624604_Subscription_XL-775x516

  • Utilitzar l’extracció manual de la llet també pot ser una bona idea per poder buidar, si entre presa i presa es nota inflamació al pit.
  • Fes lactància a demanda.
  • No apliquis calor local al pit. La calor ajuda al creixement de les bactèries.
  • Amb una pinta de pues fes massatges al pit, direcció del coll cap al mugró.
  • Mentre dones de mamar, si tens una mà lliure, fes-te massatges al pit en direcció al mugró.

Tot i la por al dolor, no li deixis de donar el pit inflamat. Aquesta inflamació baixarà en 1-2 dies.

Si vols saber diferents alternatives de posicions per donar el pit, demana informació dels tallers de lactància.

By: mdemama Posted on 11/06/2019
Categories: Prevenció i Salut
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.