Blog

Dia de la Dona Lectures per a nenes i nens (3)

Dia de la Dona: Lectures per a nenes i nens

El diumenge que ve serà el Dia de la Dona. Tens a les mans el recull de contes que va sortir publicat no fa gaires anys Contes de bona nit per a nenes rebels. Heu llegit plegats diferents històries de dones que van fer història i ara que s’acosta una data senyalada li vas fent recordatoris d’aquestes dones.

Lectures per a nenes i nens
Des de MdeMama considerem que no només les nenes han de ser educades en la igualtat, sinó que també els nens. Crec que els nens i les nenes són un reflex del que veuen a casa i que també els pares i les mares els hi hem de servir de model i referent.

No només podem ser un referent en la igualtat durant el mes de març, quan s’acosta el 8 de Març. Ho hem de ser durant tot l’any.

Però no vull deixar passar la oportunitat per recomanar algunes lectures per a nenes i per a nens. Lectures que parlen de dones que són referents i lectures de nenes que volen fer grans coses.

Dia de la Dona Lectures per a nenes i nens (1)

Col·lecció Genis de la Ciència
A Genis de la Ciència es poden trobar contes dedicats a homes i a dones. No han fet una diferenciació a l’hora de publicar contes que parlin de homes i dones científics.

Col·lecció Petita & Gran
Col·lecció de contes d’algunes dones referents, on s’explica qui eren, la feina que feien, etc. Amb il·lustracions a tota pàgina realitzades per dones il·lustradores, el seu text està format per rimes. Es pot trobar tant en català com en castellà.

Col·lecció Las chicas van donde quieren
S’han editat tres llibres d’aquesta col·lecció. El primer dedicat a les dones aventureres estava format per 25 històries. Després han aparegut les 26 dones de Las chicas son guerreras i les 25 científiques de Las chicas son científicas.

Col·lecció Valenta com tu
Una col·lecció dirigida a nenes i nens més petits, s’acosta a dones referents catalanes. Davant de les col·leccions on es remarquen dones d’abast internacional, en aquest cas es retraten dones valentes catalanes que també són, o haurien de ser, referents per les nenes i els nens.

Dia de la Dona Lectures per a nenes i nens (2)
El llapis màgic de la Malala
La Malala es va fer tristament famosa quan la van intentar matar per defensar una educació igual per a nens i nenes. Després de guanyar un Premi Nobel de la Pau es publica aquest conte on explica la història d’una nena que somia en canviar l’entorn on viu (que els germans no la molestin, que l’abocador no faci pudor…) i que finalment escriu sobre els desafiaments del seu dia a dia per poder estudiar com altres nenes al món.

Wangari i els arbres de la Pau
Wangari Maathai vivia a Kenya, on la desforestació dels boscos posava en perill l’ecosistema. Per evitar-ho va plantar 9 arbres allà on s’havien talat. La seva proposta va ser seguida per un grup de gent, creant així el Moviment del Cinturó Verd. Des que va fer la seva acció s’han plantat més de 30 milions d’arbres.

Clara Campoamor. El primer voto de la mujer.
Durant els anys 30 del segle XX Clara Campoamor va ser un referent polític per aconseguir el vot de la dona a Espanya. Tot i que va ser rebutjada pel seu propi partit, altres partits li van donar suport i les seves demandes van ser escoltades. Després amb la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura, la seva lluita va quedar en l’oblit.

Las astrónomas
Si a casa teniu curiositat per a l’Univers, els cometes i l’espai, aquest llibre és una bona manera d’endinsar-s’hi. És un recull d’històries de dones que es preguntaven què hi ha més enlà del cel que veiem i que van dedicar a estudiar-lo i a respondre alguns dels grans dubtes que tenim sobre l’univers. És a partir de 9 anys.

Dia de la Dona Lectures per a nenes i nens (3)
Sara y las goleadoras
Per a nens i nenes més grans hi ha la col·lecció Sara y las goleadoras. Històries de la Sara i les seves amigues a l’escola i com volen ser futbolistes. Tot i la oposició dels nens, que creuen que el futbol, com altres jocs, no és per a nenes, la Sara i les seves amigues demostraran que no és cert.

Ada Magnífica, científica
Seguint el recorregut de l’Ada, científica, les nenes i els nens poden resoldre alguns dubtes científics. És una bona manera d’apropar la ciència a les nenes.

Quan les nenes volen alt
Conte pels més petits on s’ensenya com tres nenes somien en ser grans cada una en una professió: escriptora, violinista i pilot. Hi ha gent, el seu entorn, que els hi deien que no ho aconseguiran mai però demostraran tot el contrari.

Bonitas
Llibre que posa sobre la taula que per ser maca no has de ser guapa, que ser maca depèn dels ulls de qui et mira. Un llibre que ensenya a les nenes a apoderar-se i a aconseguir els seus somnis.

Los cuentos que nunca nos contaron
Llibre amb una visió diferent dels contes típics. En aquests contes no són les princeses que esperen ser salvades per un príncep blau, hi ha noies que es converteixen en salvadores…

I per acabar dos clàssics:

Pipi Calzaslargas d’Astrid Lindgren. Un llibre sobre una nena que es rebel·la contra tot el que esperen d’ella, és un cant a la llibertat, divertit i amb un punt rebel.

L’Artur i la Clementina també és un clàssic escrit per Adela Turín al 1976 forma part de la col·lecció A favor de les nenes. És un conte on es denuncia com l’Artur subestima a la Clementina i que aquesta es va fent petita i insignificant fins que decideix canviar la situació.

By: mdemama Posted on 03/03/2020
Categories: Notícies
trasllat nens(1)

Fer un trasllat amb nens

La Maria està apunt de celebrar quatre anys a una ciutat nova. Està nerviosa per saber si els seus amics i família sabrà arribar. I també està nerviosa perquè li agradaria poder ensenyar la casa nova, el camí a l’escola i les botigues que ja reconeix al carrer.

Consells que hem après ale traslladar-nos a una altra ciutat

A vegades, per feina o per altres necessitats, canviem de ciutat on hem viscut els últims anys (i potser els únics anys dels petits de casa). Canviar de casa, canviar de ciutat, pot ser un xoc per la canalla.

Quan els nens són petits, com és el cas de la Maria de la història, aquest canvi es veu més natural i és més fàcil l’adaptació. Quan els nens creixen o són adolescents, aquest canvi no es viu, a vegades, tant bé. Un cas pot ser el que ens ensenya l’anunci de Casa Tarradellas

Com alguns de vosaltres sabeu, la família de MdeMama ens hem traslladat a Reus aquest 2020. I amb nosaltres també s’ha traslladat una petita Maria. Per poder fer aquest canvi més progressiu i sense afectar a la família ens ha anat bé l’edat de la petita però també una sèrie de consells:

  • Potser que la idea de marxar a viure a Reus ho vivíem amb una il•lusió especial va fer que també la nena ho visqués com una cosa natural. No dramatitzar el fet de marxar i canviar de ciutat és el punt principal.
  • Va ser una idea meditada i tractada amb temps. Temps que permet buscar un pis, arreglar-ho, decorar-lo i adaptar-lo. Si tot aquest procés es viu en família, amb visites continuades a la nova ciutat i al pis, l’adaptació és més bona. Els nens viuen descobreixen els canvis a poc a poc i se senten partícips.
  • Cada cop que visitàvem el pis, que anàvem a fer gestions, visitàvem la ciutat. Conèixer la zona per on es mourà la família, el trajecte a la nova escola, els comerços del voltant dóna confiança als nens. Viuran una millor gestió el canvi emocional que provoca canviar de ciutat.
  • Canviar de pis és estressant. Canviar de ciutat més. Però tot i així mostrar una actitud positiva, parlar de les coses noves que et portarà la situació i mostrant-se il•lusionat és un pas important perquè els nens no ho detectin com una cosa negativa.
  • Tot i que li explicàvem els passos que fèiem i estàvem pendents d’ella, no ens anticipàvem. Saber els canvis que pot haver-hi en un nen quan canvia el seu entorn (rebuig, problemes per dormir, timidesa amb els nous amics…) està bé. Però no sempre es produeixen, i estar angoixats per si aquests canvis es manifesten només farà que ens angoixem i que els nens ho visquin malament. S’ha d’intentar viure el moment i adaptar-se a les necessitats del nen, relativitzant-ho.
  • Moltes vegades els trasllats s’acaben retrassant. Fer el pas quan hi ha un període de vacances o dies de festa ajuda a mantenir uns dies més familiars, de descoberta de l’entorn. Una opció és quedar o trobar-se amb els nens que formaran part del seu dia a dia escolar per començar a relacionar-s’hi. Així el xoc de fer tot el canvi de cop no és tant radical.

Aquesta ha estat la nostra experiència en el canvi de ciutat i com ho hem viscut nosaltres. Ara també volem saber la vostra. Heu fet un trasllat amb nens? Com ho han viscut?

By: mdemama Posted on 11/02/2020
Categories: Mdemama
dieta diabetis gestacional

Què fer quan tens diabetis gestacional?

Després de rebre els resultats de la prova del sucre, es confirma que la Laia té diabetis gestacional. Així que surt de la consulta amb moltes preguntes, algunes que han estat resoltes amb la ginecòloga. Però li queden encara alguns dubtes que mirarà de trobar la resposta en els propers dies, més tranquil·lament.

 

Dieta saludable i exercici

El primer que es té en compte quan es té diabetis gestacional és el seguiment d’una dieta saludable. Ja per sí s’hauria de seguir una dieta saludable, però és clau durant la gestació. Aquesta alimentació ens ha d’ajudar a controlar el pes i el sucre a la sang, evitant superar els 11-12 kg d’increment de pes.

L’increment de pes també va unit a la complexitat de cada persona, i la professional mèdica serà l’encarregada d’actualitzar els valors segons les nostres característiques.

En alguns casos, si la diabetis gestacional és de difícil control, serà necessari el subministre d’insulina durant l’embaràs. Però amb els consells que us  oferim a continuació esperem que no sigui necessari.

Com hem comentat és important seguir una dieta saludable, que no difereix de la que hauríem de seguir durant la nostra vida, embarassades o no:

  • Excepte en casos d’intoleràncies, hem de menjar de tot (llet, farinacis, fruita, verdura, carn, peix, ous, etc). En mesura tots els aliments són saludables.
  • S’hauria de repartir els aliments en 5 menjades (esmorzar, segon esmorzar, dinar, berenar i sopar).

El plat ideal és el plat de Harvard però s’ha d’adaptar a la persona i a les seves necessitats alimentàries.

creurojaplatharward

Això sí, els aliments rics en sucre (begudes ensucrades, bolleria…) desapareixeran de la nostra dieta, almenys durant l’embaràs.

La nostra dieta serà saludable i mantindrà la diabetis gestacional a ratlla si a més a més li ajuntem exercici físic.

Fer exercici físic no és dolent per la futura mare. Al contrari, a vegades és més que recomanable.

Si es considera que l’exercici que es feia abans de l’embaràs és incompatible amb la situació actual (per la quantitat d’exercici, pel seu tipus…) sí que es recomana reduïr-lo.

Anar a caminar, fer natació, ioga o fins i tot bicicleta els primers mesos, si es fa amb mesura, són bones maneres de mantenir-se en forma. També hi ha la possibilitat de fer classes i activitats per embarassades.

 

I després de l’embaràs, què?

La majoria de vegades la diabetis gestacional desapareix amb el part, o dies posteriors. Només el 5% de les dones mantenen la diabetis però quasi la meitat de les dones desenvolupen una diabetis abans de 5 anys. Per evitar-ho, seguir els consells que hem donat sobre alimentació i exercici físic després de l’embaràs és el més aconsellable.

By: mdemama Posted on 28/01/2020
provaosullivan

Què és el famós test o’sullivan o prova del sucre?

L’Elisenda entra a la setmana 25 i tens la famosa prova del sucre. El test O’sullivan. Li han parlat tant d’aquest test, d’aquesta prova, que ja tenia ganes d’arribar el dia que la hi fessin. Ara només desitja que surti bé i no li hagin de fer la prova llarga, que se’n diu.

Hauria de desitjar que sortís bé per descartar una diabetis gestacional. Però només vol evitar-la perquè ha sentit tant a parlar de la prova llarga i del mal gust del xarop que li fan prendre, que la vol evitar passi el que passi.

 

El test o’Sullivan

La prova del sucre, o test o’sullivan, es fa per descartar la diabetis gestacional. Tot i que es pot sospitar d’una diabetis en els casos de:

  • augment de pes excessiu
  • cansament
  • moltes ganes de fer pipi durant el primer trimestre (al tercer és més habitual tenir ganes de fer pipi, ja que el fetus ocupa força i apreta la bufeta).

La prova consisteix en fer una primera anàlisis de sang abans de beure un líquid format per glucosa, molt dolç. I esperar 1 hora a fer una segona analítica de sang.

Tot i que s’acostuma a fer la prova a primera hora del matí, no és necessari que sigui així ni tampoc anar en dejú. Però la majoria dels centres prefereixen que es vagi en dejú per evitar resultats alterats.

Si a la prova del sucre, la ingesta de glucosa és igual o superior a 140 mg/dl (7,8 mmol/l), es considera que ha donat positiu i s’ha de fer la coneguda com a prova llarga.

En el cas de fer la prova llarga sí que és necessari estar en dejú i mantenir la mateixa dieta que la realitzada abans del resultat de la prova (o sigui, menjar el mateix i no començar dietes especials que podrien alterar els resultats).

El dia de la prova es realitza una anàlisis de sang just abans de prendre’s el líquid, encara amb més gust ensucrat ja que té el doble de glucosa que l’anterior, i esperar per fer tres analítiques més: a l’hora, a les dues hores i a les tres hores.

Els resultats

Si dues d’aquestes quatre anàlisis surten alterades hauràs de seguir una dieta especial, ja que hauràs desenvolupat una diabetis gestacional. Si només s’altera una de les analítiques, la prova es repetirà en un temps.

Es recomana que en aquestes proves aprofitis i portis un llibre o alguna cosa que et pugui distreure. Tant a la prova curta, com a la llarga, la coincidència amb altres embarassades que com tu, porten una bona estona allà, el fet d’estar en un lloc tancat, l’espera en sí, i el va i ve del personal mèdic, pot fer pesada l’espera.

By: mdemama Posted on 14/01/2020
Categories: Prevenció i Salut
doula-barcelona-10

Doula: què és i en què et pot ajudar?

La Berta viu lluny dels seus pares. Al la ciutat hi té amigues però tot i l’amistat, no hi troba el suport necessari pels propers mesos. Està de 7 mesos i no sap com gestionarà l’arribada del seu primer fill. Té molts dubtes i voldria tenir la seva mare al costat durant tot aquest període. La seva mare vindrà a viure a casa uns dies, ja ho han parlat. Però serà suficient?

 

A vegades pensa en demanar ajuda a una doula.

Segons la Viquipèdia, la doula és una dona sense titulació que acompanya una altra dona durant l’embaràs, el part i el puerperi (o en alguna d’aquestes etapes), ocupant-se, a partir del seu criteri i experiència, del seu benestar general i de les seves necessitats, especialment de les emocionals.

En aquest punt hi ha un tema important a deixar constància: la doula no és personal sanitari, no és un professional mèdic. Això significa que no aten parts  i fa diagnòstics, el que fa és ACOMPANYAR.

Les doules estan informades i es mantenen actualitzades sobre la criança, embaràs i altres aspectes per poder atendre a les futures mares o mares recents. Dóna consells i informació perquè sigui la dona embarassada qui decideixi el camí a seguir. No jutja les desicions, acompanya.

Hi ha estudis que demostren que sentir-se acompanyada per una doula té beneficis com una reducció del 60% de les cesàries, un 40% de l’ús de fòrceps o la reducció de la durada del part.

 

Què fa una dobla?

L’acompanyament d’una doula começa durant l’embaràs, però en alguns casos pot començar quan es busca un embaràs i en moments d’infertilitat. Són moments que tenir un suport emocional són també importants.

Les doules poden atendre presencialment o online per respondre les preguntes de les mares, o els dubtes més recurrents. Serà també qui et podrà explicar amb paraules més planeres o com aplicar a la teva vida els consells o recomanacions dels professionals mèdics.

Durant el part la doula acostuma a estar prop de la mare, si aquesta ho desitja, per donar suport emocional durant aquests moments. Pot també ajudar amb tècniques de respoiració, de relaxació i de defensar el part desitjat per la mare, en moments que la mare es pot sentir desbordada.

També, un cop el nadó estigui a casa, la doula pot acompanyar per assegurar-se que l’alletament és correcte i per atendre als canvis que provoca els primers dies de criança.

 

Quins beneficis té acompanyar-se d’una doula?
Com hem comentat abans, l’acompanyament d’una doula redueix la duració del part, la possibilitat de tenir una cesària o l’ús de fòrceps, entre altres:

Durant l’embaràs:

  • Resol dubtes
  • Informa i aconsella
  • Acompanya en els canvis que vindran

Durant el part:

  • Ajuda a millorar les molèsties del part (massatges, tècniques de respiració…)
  • Dóna ànims
  • Informa i fa de mitjancera entre mare i professionals mèdics
  • Acompanya als familiars

Després del part:

  • Acompanya als familiars
  • Ajuda en la implementació de la lactància
  • Acompanya en els dubtes sobre cirnaça
  • Ensenya tècniques de porteig

 

Quin és el paper del pare si hi ha una doula?
La doula no es posarà enmig de la relació entrre la mare i el pare, o parella. Com en el cas de la mare, la doula acompanyarà al pare i l’aconsellarà perquè aquest es pugui involucrar en aquest moment, fent-lo sentir comòde i respectat.

 

Les doules són solament per casos de parts naturals?
No. Sigui el tipus de naixement que sigui, sigui un naixement natural o per cesària perquè així es desitja o per circumstàncies mèdiques, la doula acompanyarà.

El paper de la dobla és fer un acompanyament emocional i informatiu, per tenir un part respectat i el màxim  agradable posible, sigui quin tipus de part sigui.

 

Com escollir una doula?
El primer pás és sentir-se comòde amb ella. La doula t’acompanyarà durant tot el procés de l’embaràs, el part i la criança posterior, això vol dir que t’has de sentir acompanyada per ella.

També importa que la dobla estigui disponible per les dades probables del part, el preu i la forma de treballar.

By: mdemama Posted on 26/11/2019
Categories: Mdemama
diabetis gestacional

Diabetis gestacional: què és i com tractar-la?

La Maria ha anat a fer-se la prova del sucre, que és com es coneix el Test O’Sullivan. Sembla ser que té els valors alterats i s’haurà de quedar a fer la prova llarga. Mentre està a la sala d’espera no pot evitar treure el mòbil i mirar què és la diabetis gestacional.

Què és la diabetis gestacional?

El cas que exposem és el cas d’entre el 3 i el 10% de les dones embarassades. És quan els nivells de sucre en sang són més alts del normal.

Tot i que les causes no estan del tot clares, hi ha algunes raons que fan que la diabetis gestacional es manifesti en algunes dones:

  • Edat de la gestant
  • Antecedents de diabetis a la família
  • Hipertensió arterial
  • Sobrepès

Una embarassada que pateix diabetis gestacional pot tenir més possibilitats de tenir infeccions d’orina durant l’embaràs, un augment de la tensió, del líquid amniòtic i tenir un part prematur.

Però no només una embarassada pot tenir problemes amb una diabetis gestacional, sinó també el nadó. Els nadons poden tenir un pes excessiu en néixer, hipoglucèmia, retard de maduració, obesitat i en un futur pot arribar a desenvolupar diabetis 2.

Símptomes de la diabetis gestacional

Tot i que és possible que la diabetis es detecti en alguna prova del sucre, els símptomes que ens poden fer dubtar de patir diabetis gestacional són cansament, quan aquest es considera més fort del cansament habitual d’un embaràs normal, les nàusees i vòmits després del primer trimestre, augment de les ganes de beure aigua i d’anar a fer pipi, perdre pes o tenir una visió borrosa.

Quin tractament seguir?

El metge o ginecològ/a corresponent és qui donarà les pautes per tractar la diabetis gestacional però a grans trets es basa en una bona alimentació, fer exercici físic i medicació o insulina en alguns casos.

Què passa després del part? Tot i que es faran controls a la mare i al nadó, la diabetis acabarà desapareixent quan les hormones de l’embaràs es vagin regulant. Hi ha casos en que les dones que han tingut una diabetis gestacional acaben desenvolupant una diabetis 2 al cap dels anys.

By: mdemama Posted on 12/11/2019
Pregnant woman having fetal monitoring by doctor

Mort perinatal: Algunes dades i reivindicacions

Et toca revisió i ecografia de rigor. Vas sola, és el segon embaràs i saps com funciona. No cal que t’acompanyi en Pere. Millor es guardi dies de festa per més endavant. Estirada, mentre la ginecòloga mira la pantalla ja notes que alguna cosa no va bé. Fa mala cara. Tanca pantalla i et mira fixament.

A vegades és amb una revisió, a vegades amb un símptoma que té la dona embarassada. La notícia arriba inesperada i de cop. L’embaràs no seguirà endavant.

I com hem comentat altres vegades és un tema poc parlat i més comú del que ens pensem.

Es parla més de les pèrdues durant el primer trimestre, a vegades perquè no s’és conscient que hi ha un embaràs. Aquests embarassos que no arriben a terme són el 15%.

Però durant els sis mesos després, quan es creu que el moment de perill ja ha passat, encara es poden comptabilitzar 2.500 nadons a l’any que no arriben a néixer, segons dades que va oferir el Criatures de fa unes setmanes.

Haver-se d’acomiadar d’un fill és dur. És molt dur. I se’n parla poc. Som una cultura on en general no es parla de la mort i quan es tracta de nadons es prefereix no treure el tema i que es tracti internament, en el sí familiar més íntim.

Són moments molt durs però sentir-se acompanyat és un punt important. Sentir-se acompanyat per part de la família. Sentir que el pare del nadó també necessita el seu dol. Sentir que els germans, si n’hi ha, ho viuran a la seva manera i a vegades parlaran d’aquell germà que no existeix, preguntant per ell. I són moments molt durs.

Però és important que se’n parli. És important que es trobi recolzament.

Al 2017 es va presentar el manifest d’associacions i grups de suport al dol gestacional perinatal i neonatal, que es diu Trencar el silenci, on s’exposa:

  • Canviar les pràctiques en l’atenció sanitària, que s’acompanyi a la mare, i al pare, a gestionar la pèrdua
  • Reconeixement legal, com es fa en altres països, amb un registre en el que es pugui inscriure un nadó que ha mort
  • Acabar amb el silenci. Parlar de la mort és, a la nostra societat, un tema tabú. I més si es tracta de nadons. Però s’ha de poder parlar i així ajudar a les persones que es troben en aquesta situació.
  • Donar facilitats a les famílies que passen per aquest tràngol: acompanyament al pare i baixes de paternitat, formar als professionals sanitaris perquè tinguin recursos per atendre aquests casos…

En moments com aquests alguns hospitals tenen uns protocols per l’acompanyament del dol, la possibilitat i recomanació de veure el nadó, visites amb una psicòloga especialitzada, grups de suport…

Són moments durs però es recomana escoltar a les propostes que fan aquests professionals sanitaris.

I com explicava una mare que va perdre la seva filla, millor que t’arrepenteixis d’una cosa que has fet que no pas d’una que no has fet.

By: mdemama Posted on 22/10/2019
vladislav-muslakov-CwIU33KGToc-unsplash

Depressió post-part. Com detectar-la i prevenir-la.

Quan has anat a la cuina has obert la nevera i no hi has vist res que et vingu´s de gust. La veritat és que no tens gana. Tornes al sofà. T’estires. Et dius a tu mateixa que aprofites que en Pol dorm per descansar però la veritat és que no tens ganes de moure’t del sofà. No saps què dinaràs avui. Plores. Si tu no menges, de què s’alimentarà el teu fill? Però és tant petit que no pots sortir a comprar amb ell. T’enfades per veure’t en aquesta situació: seràs estúpida, amb “lo echada pa’lante” que ets!

 

Però darrera aquesta situació s’hi amaga una depressió post- part

Poc es parla sobre la depressió post-part. De sentir-te sobrepassada els primers dies. De notar que no arribes a tot i que no saps fer-ho prou bé. En molts casos ho amaguem sota la idea que són les hormones, que és la situació normal. Que tothom s’hi ha trobat.

Però la veritat és el que el 10% de les dones pateixen depressió post-part, moltes vegades associada a un embaràs difícil o a situacions familiars o personals complicades.

Durant els primers 3 i 6 dies després de donar a llum poden aparèixer símptomes de cansament, baixa tolerància a la frustració, ganes de plorar… que poden desaparèixer entre les dues i les sis setmanes. Aquests símptomes són habituals en moments amb canvis hormonals i amb canvis a les rutines familiars, en moments d’adaptació. Però si aquests símptomes s’allarguen en el temps, i a més apareixen moments  de sentir-se culpable per no arribar a tot, però alhora no tens ganes de fer res, et preocupes per la salut del teu nadó i tems no saber-lo cuidar correctament i això et fa patir en extrem, notes palpitacions, demana ajuda.

Una depressió post-part es pot prevenir i tractar parlant-ne amb un professional. En alguns casos es pot arribar a necessitar medicació però amb una bona planificació i ajuda es supera.

Cuida’t i demana ajuda. Perquè són temps de canvis i ens hem d’adaptar però si arriba a moments que la situació et sobrepassa, potser tens un problema. Busca amb qui parlar-ne

Dóna’t un temps per adaptar-te a la nova vida, descansa i busca qui et pugui donar un cop de mà a casa. Sigui la teva parella, que s’involucri al màxim, com amb un familiar directe o amistats: que et portin tuppers amb menjar, que vinguin a passar una tarda amb tu. Surt amb algú amb qui puguis compartir preocupacions, hi ha trobades amb altres mares o tallers de massatge infantil o per a mares recents que et poden fer sortir de la rutina i parlar amb altres mares.

Des de MdeMama et puc ajudar. Si necessites parlar i trobar el teu espai contacta’m.

By: mdemama Posted on 08/10/2019
madre-ropa-deportiva-paseando-su-bebe-su-portabebes_47726-5868

Per què les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Avui recuperem la història de la Laia. En Nil ha començat P3 aquest any i l?Aran va arribar a la família a principis de juliol. La vam deixar que dubtava en quin portanadons comprar-se per poder sortir a passejar a l’estiu i per poder portar a en Nil a l’escola, deixant-se les mans lliures per poder-lo agafar de la mà i donar-li confiança en aquesta nova aventura que començava: ser germà gran i començar escola.

Va mirar molts models de motxilles, totes ergonòmiques. Perquè si alguna cosa tenia clara la Laia era que volia cuidar també la salut i la postura del seu nou fill.

Perquè les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Quan es parla de portejar nadons en motxilles es recomana que se’ls porti en posició “granota”. Aquesta posició, si ens hi fixem, és la posició natural del nadó quan neix: Cames obertes, per la part del fèmur. Com una granota.

Aquest fer es dona perquè la part de dalt del fèmur, la part arrodonida que encaixa amb la pelvis, es pot encaixar correctament amb l’acetàbul, a l’articulació de la pelvis. No permetre aquest encaix quan encara els ossos s’estan formant pot causar problemes en un futur.

pediatriaintegral

Imatge de Pediatria integral

Ens els casos que és altament recomanat l’ús de portanadons ergonòmics (sempre són recomanats però en aquest cas es recomana fins i tot a les parelles que no acostumen a portejar) és en el cas que el nadó hagi nascut amb una displasia de cadera.

La displasia de cadera és quan el fèmur no encaixa bé a la cadera i fa que la cuixa no es mogui de forma adequada.

Posicions com les de granota quan dormen i quan portegem són beneficioses. En canvi, portejar en motxilles no ergonòmiques provoca que les cames estiguin més tancades i no es pugui acomplar bé el fèmur amb la pelvis. També provoca que el pes del cos recaigui sobre la part central de la pelvis, que a més està apretat a causa de la forma de la motxilla.

Portejar el nadó de cara endavant, amb l’esquena en el cos de la mare, també modifica la posició de l’esquena, provocant-li una desviació. En canvi, portar el nadó de cara al pare o a la mare, de cara a qui l’estigui portejant, facilita que el nadó pugui adoptar una postura més de boleta, o de C.

familiaysalud

Infografia de Familia y Salud, de AEPap

Els beneficis quan a l’afecció (apego en castellà) del nadó amb la mare o de la lactància quan es porteja n’hem parlat altres vegades i són, en general, més coneguts. Però volíem posar sobre la taula altres beneficis de les motxilles ergonòmiques.

By: mdemama Posted on 24/09/2019
placenta previa

Què és la placenta prèvia?

Aques t matí t’has aixecat i has vist que tacaves. Estàs de 32 setmanes i qualsevol símptoma estrany pot ser preocupant, pot alarmar. Pot ser cas d’un part prematur?

Però en les primeres revisions la ginecòloga et va avisar. Tens placenta prèvia i pot ser que a vegades taquis.

Placenta prèvia. Què és?

La placenta es troba dintre de l’úter i proporciona oxígen i nutrició al nadó durant l’embaràs. Habitualment la placenta es troba a la part superior o lateral.

Però una placenta prèvia es considera quan la placenta tapa parcialment o totalment el coll uterí. La placenta en aquesta situació pot provocar sagnats durant l’embaràs.

Hi ha quatre tipus de placenta prèvia o baixa, que no s’han de confondre:

  • Placenta baixa: Tot i que la placenta no es troba a la part superior o lateral, tampoc arriba a tapar el coll uterí
  • Placenta marginal. La placenta arriba al coll uterí però no el tapa en cap moment, el bordeja.
  • Placenta oclusiva parcial. La placenta tapa el coll uterí parcialment. Es pot intentar un part natural
  • Placenta oclusiva total. La placenta tapa el coll uterí completament.

Si la placenta obstrueix tot el coll uterí és quan s’ha de practicar una cesària. Però quan aquesta és parcial es pot intentar un part natural, això sí, amb un control durant el part per evitar un sagnat excés.

Durant l’embaràs es recomana evitar les activitats que poden provocar contraccions, com són córrer, saltar… o fins i tot tenir sexe.

Ens les primeres revisions es pot detectar en quina posició està la placenta i si es veu baixa es farà un seguiment més exhaustiu.

Des de MdeMama recomanem, si hi ha cas de placenta prèvia, és que descansis i tinguis calma. Tens um bon seguiment dels profesionals i tot anirà bé.

By: mdemama Posted on 10/09/2019
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.