prematur-arriba-casa

Quan el prematur arriba a casa

Després d’unes setmanes anant cada dia a l’hospital a veure en Guillem, per fi avui serà ell qui deixarà l’hospital per anar cap a casa. Tot i que heu pogut fer pell amb pell, cada vegada que l’havies de deixar a la incubadora se’t trencava el cor. Tenies ganes que arribés aquest dia, però… i ara què?

L’arribada a casa amb en Guillem, una vegada ha estat donat d’alta, pot ser un moment d’alegria. Però també d’angoixa. Tenies la confiança que a l’hospital estava vigilat constantment, cuidat i en bones mans, però i ara?

Tot i poder estar per ell quasi tot el dia, no és el mateix que tenir un exèrcit de metges, infermeres i altres professionals de la salut al voltant d’un nen petit que l’experiència d’uns pares primerencs com vosaltres.

 

Des de MdeMama et volem explicar què pots esperar quan arribes a casa amb un prematur. 

Els controls i revisions per part de la pediatra seran més sovint i més exhaustius, amb seguiment del neurodesenvolupament.

Durant les primeres 72 hores després de l’alta, la pediatra farà una primera revisió per comprovar el pes, el color de pell, la temperatura corporal, la quantitat, vegades que en fa i coloració dels pipins i les caques… i planificarà revisions setmanals fins a les 40 setmanes d’edat gestacional. Després les revisions passaran a ser mensuals..

És recomanable no portar el nen a l’escola bressol fins els dos anys, tot i que a vegades aquesta situació és complicada per algunes famílies que necessiten fer ús d’aquest recurs.

S’ha de tenir en compte que un prematur té un desenvolupament més lent de l’habitual. Els problemes habituals són hipotèrmia, hipoglucèmia, dificultat respiratòria, apnea, icterícia i dificultat per l’alimentació, que els poden portar a tenir ingressos hospitalaris. La visita d’un professional mèdic a casa ajuda a que aquests ingressos es puguin arribar a evitar, controlant l’evolució del nen.

Serà quan el nen faci 2 anys que la revisió es farà més exhaustiva amb exploracions i tests neurològics específics.

Tot i que tota aquesta informació pot posar en alerta als pares i poden tenir por de possibles infeccions o que agafin malalties relacionades amb les persones que tenen al seu entorn, us heu de sentir tranquils ja que darrera cada nen prematur hi ha una exercit de professionals que vetllen perquè aquest nen estigui i creixi sa.

Qualsevol dubte que pugueu tenir, o qualsevol por, l’heu de dirigir cap al professional que us visiti a casa, que vetllarà perquè vosaltres també estigueu bé.

By: mdemama Posted on 23/10/2018
kinga-cichewicz-547999-unsplash

Un dia per tu. Com desconnectar i rebaixar la tensió de la criança.

Arriben les 9 del vespre. Hora de portar a les tres feres a dormir. Des que han començat escola s’adormen ràpidament, que és una sort, perquè aquesta hora ja no aguantes més.  Estàs cansada i t’adormiràs al sofà només seure-hi. Estàs cansada de dormir poc, malament i d’estar tota la tarda amunt i avall a crits. No et pots treure el mal humor de sobre. Tens ganes de plorar.

Aquesta situació podria ser la de qualsevol mare estressada del dia a dia amb tres o quatre fills. Quan surt corrents de la feina per anar a l’escola, recull nens i va a casa on l’espera un altre tipus de feina. Fer deures (o si més no revisar que els nens facin deures), preparar el sopar, les banyeres, recollir… Potser no ho fas directament però sí que controles que es facin. Un ull al fill gran que ja porta masses hores a la consola, primer crit, segon crit. Càstig una setmana sense consola. Un altre ull a la petita, que s’està espavilant massa ràpid i a la que et despistes ja corre per la casa amb la meitat de la roba del seu armari.

A diferents edats, diferents necessitats. Significa que també has de controlar les activitats extraescolars que fan, portar-los i anar-los a recollir. Arrossegar els germans pel carrer perquè es volen quedar a casa però no poden sols. Crits. Més crits. Promeses de no cridaré més als nens i parlaré amb un to de veu pausat. Però al final et sobrepassa. Tens la sensació de pèrdua de control. I finalment quan ja s’han adormit i pots seure al sofà a veure la tele, t’adorms.

 

Un dia per cadascú

La solució? És complicada però et pot ajudar i molt pactar amb la teva parella tenir “un dia per cadascú”. I qui diu un dia diu una hora, una estona. Un exemple seria que el dimarts és el dia del teu home. Quan surt de treballar pot optar anar a casa, al gimnàs i a fer una cervesa amb els amics. El que li vingui de gust. És el seu dia. Però a canvi tu tens el dijous. El dijous no fas banyeres, no reculls. No hi ets. És l’estona que et dediques a tu, a quedar amb amigues, a anar al gimnàs, a córrer. A escampar la boira. Perquè necessitem una estona per nosaltres mateixes, per desconnectar de la criança i de tot el que comporta i tornar a ser nosaltres soles. Prova-ho, ja veuràs que poc a poc aquest estrès i tensió que tens va desapareixent.

By: mdemama Posted on 08/10/2018
Categories: Mdemama
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.