donar pit

Postures per donar el pit

La lactància materna t’està costant més del que pensaves. Ho tenies tot preparat, fins i tot t’havies comprat un extractor de llet per quan comencessis a treballar. Però cada cop que agafes en Guiu i te’l poses al pit veus les estrelles. T’han sortit clivelles i sembla ser, a més a més, que en Guiu no s’agafa bé.

Potser és l’hora de buscar una alternativa.

Com donar el pit

L’alternativa no ha de ser forçosament els biberons amb llet de formula. L’alternativa pot ser buscar una posició diferent per donar el pit que ajudi a que el nadó pugui menjar, s’ompli abans i deixi descansar a la mare. I la mare podrà així aplicar-se algun dels tractaments per les clivelles (un dels millors és deixar els pits a l’aire sempre que sigui possible).

Una de les raons per l’aparició de les clivelles és la mala posició del nadó al mamar.

El primer que hem de fer és assegurar-nos que el nadó s’agafa bé al pit. Si fa mal quan succiona, treu la seva boca del mugró i torna’l a col·locar. Acaricia el mugró pel llavi inferior del nadó perquè obri bé la boca.

Boca ben oberta, amb tot el mugró dins la boca i els llavis per fora. El nas del nadó i la barbeta haurien de tocar també la pell de la mare.

Postures per donar el pit

postures donar pit (1)Sempre que es pensa en la lactància materna ve la imatge del nadó bressolat als braços de la mare mentre mama. És la posició més habitual però pot ser que no sigui la millor en alguns casos.

Quines altres postures hi ha?

També es pot donar el pit bressolant el nadó amb la postura oposada. Els peus del nen queden a tocar del plec del braç i amb la mà li aguantes el cap. S’agafa al pit contrari al braç amb el que el bressoles.

Una altra postura és la coneguda com a rugbi. Per aquesta posició et pot anar bé un coixí de lactància, ja que el nadó queda estirat al teu lateral, amb els peus cap a l’esquena i el cap al pit. Amb la mà li agafes el cap i l’abraces, com quan abraces una pilota. És una bona postura per curar mastitis o obstruccions al pit

postures donar pit (2)Estirar-se al llit és una altra manera de donar el pit que pot ser més còmode per la mare i pel nen, sobretot en les preses nocturnes. Per tenir un suport addicional es poden posar coixins a l’esquena del nadó. Com en el cas de la postura de bressol, es pot fer al revés, amb el nen “mirant avall”.

I per acabar la postura vertical, que es pot fer servir per exemple quan es porteja amb un fulard, és la de tenir el nen amb una posició “asseguda” i tocant panxa amb panxa a la mare. És una bona postura per a mares amb pits molt grans o amb clivelles i nens amb problemes al paladar.

 

Quan es dona de mamar és important trobar una postura que sigui còmode tant per la mare com pel nen. Espero que aquests consells et puguin servir i que tinguis una bona lactància materna.

By: mdemama Posted on 16/06/2020
Categories: Prevenció i Salut
nens-confinament

Com estan vivint el confinament els nens?

La Martina no vol sortir de casa. És cert que té un petit pati on pot jugar i prendre el sol, però li comentes de sortir les 6 de la tarda, amb horari de nens, es nega. Li has comprat una mascareta de dibuixos, li has explicat què trobarà quan doni la volta. No vol sortir.

I no és l’únic que has notat. Dorm poc i malament. Vol seure al teu costat i que l’abracis després d’una videoconferència, sense dir res. Entra i et pregunta quan acabaràs, quan treballes.

Com estan vivint el confinament els nens?

Tot i que des de fa unes setmanes els nens poden sortir a passejar en unes hores concretes,el temps que els nens han estat tancats a casa els hi està passant factura. I les sortides són acompanyats amb els pares i sense la possibilitat de jugar amb altres nens.

No tots els nens ho han passat malament durant el confinament, n’hi ha que s’han adaptat més fàcilment que altres. S’ha de tenir en compte que els nens tenen una capacitat d’adaptació més alta que els adults.

Tot i així, hi ha famílies que han notat canvis en els nens, canvis que s’han de tenir en compte.

  • Dificultat de concentració: Fes escola a casa quan els pares teletreballen es fa complicat per pares i per nens. No tenir el seu espai, l’atenció necessària… fa que els hi costi concentrar-se en les tasques (d’escola o de joc) que estiguin desenvolupant
  • Irritables: Unit a la falta de concentració, els nens es mostren irritables quan veuen que les coses que volen fer no els hi surten o no poden realitzar-les.
  • Dificultat en dormir: Tot i intentar mantenir rutines horàries, amb algunes flexibilitats (deixar anar a dormir més tard perquè també es lleven més tard), els nens no es cansen suficientment, per falta d’exercici físic, i els hi costa dormir.
  • Tristesa i dol: Com passar el dol en moments de confinament? Parlar-ne. S’ha d’explicar als nens sobre la mort igual que ho faríem en el cas habitual, alhora s’ha d’explicar que hi ha coses que han canviat i que no es poden acomiadar de la persona com es faria en una situació normal. Això no vol dir que es busquin alternatives per poder fer aquest acompanyament, tant necessari per nens com per adults. I sobretot parlar. Parlar amb els nens perquè puguin expressar la seva tristesa. El dol no ha de ser solament per la mort d’alguna persona estimada, el dol també es pot donar en canvis de situació.
  • Addiccions: Tantes hores tancats a casa, tantes hores de no saber què fer o de necessitat que els nens estiguin tranquils mentre els pares treballen, de classes onlne, ha fet que les hores de tele, de tauleta o pantalles en general hagin augmentat. Poc a poc s’ha d’anar tornant a marcar uns horaris.

També s’ha de tenir en compte els canvis que vindran quan es torni a la normalitat. Quan els nens puguin tornar a l’escola, en les condicions que es plantegen plenes de canvis, quan es puguin tornar a visitar les famílies. Són moments que els nens poden mostrar canvis en el caràcter i posar de manifest els problemes psicològics que ha portat el confinament: por al contacte, no entendre i acceptar el no poder jugar amb els amics, la separació amb les famílies i adaptació a l’escola o en el cas dels nadons la socialització amb altres adults, després de setmanes en contacte només amb els pares.

I sobretot, parlar-ne. Parlar amb els nens. Explicar què passa i quan passa. Mostrar les emocions i treballar amb elles, perquè aquesta serà la millor manera de fer créixer nens forts i que s’adaptin a les situacions de la millor manera possible.

By: mdemama Posted on 02/06/2020
Categories: Prevenció i Salut
nens-carrer

Començar a sortir al carrer amb nens

Marques una x més al calendari. No vols comptar quants dies fa que estàs a casa. Nomes surts per anar a comprar al supermercat de la cantonada, mentre l’Aina fa la migdiada i el seu pare treballa.
Quan marques la x te n’adones que falta poc per maig. Això significa que si tot va bé s’acosta el dia que pugueu sortir a fora, al carrer, ben protegits i sense parlar amb ningú. En tens ganes, alhora et fa certa por.

 

Començar a sortir al carrer amb nens

Quan escric aquestes línies la notícia encara no és ferma. Això vol dir que podria ser que la data de sortida al carrer fos més tard. Hi ha previst que a partir del dia 27 d’abril els nens i les nenes podran sortir al carrer durant dues hores, acompanyats d’un dels seus pares i protegits amb mascaretes.

Les hores de sortida dels nens està marcada. Dues hores al dia i per franges d’edat. Dues hores on els nens poden aprofitar per caminar, córrer o sortir a l’exterior. Està prohibit anar a parcs o llocs de lleure. Tot i així són bones notícies, sobretot pels nens que viuen a habitatges sense pati, terrassa o balcó. Nens que podran gaudir d’una estona d’aire lliure.

Tot i que encara s’està valorant les sortides per franges d’edat i horàries serien:
 Entre les 12 i les 2 del migdia els menors de 6 anys.

– De les 4 a les 6 de la tarda, els nens i nenes d’entre 6 i 16 anys

– De les 6 a les 8 del vespre, els de 16 a 18 anys

Què passa amb les famílies amb nens de diferents edats? Aquestes famílies podran sortir amb tots els nens alhora a un dels horaris.

Què poden fer al carrer els nens i nenes? No poden anar més lluny d’un quilòmetre de distància d’on viuen. Tampoc se’ls deixa entrar a comerços o llocs tancats. Si que podran passejar per places o zones verdes, mentre aquestes no siguin parcs infantils.

Si es troben alguna persona coneguda poden estar màxim 10 minuts parlant, mantenint una distància de seguretat de 2 metres.

A partir dels 3 anys els nens i nenes han de portar mascareta.

 

Et deixo amb unes paraules de l’Alba Vergés, consellera de Salut, a tenir en compte :

“Les condicions poden ser progressives, però també reversibles si es dona una situació pitjor. Estem en una mirada llarga, de moltes setmanes vista. No és el mateix viure a l’Àrea Metropolitana que en un poble petit. Hem proposat un pla genèric, amb unes regles comunes bàsiques. Cada municipi sap com es viu a cada zona i dins aquest marc genèric cada municipi podria adaptar-se a la seva realitat.”

By: mdemama Posted on 21/04/2020
nens coronavirus

Nens i confinament. Saber veure les coses bones

La Martina està que s’enfila per les parets. Ja ha jugat tres vegades al joc de l’oca, ha vist Vaiana i ha pintat nous arcs de Sant Martí pel balcó i per les finestres de les habitacions. Plora, no sap si d’avorriment, cansament o frustració. O de totes les coses alhora. Intentes que faci un circuit, que es cansi mentre dóna voltes pel menjador. Acceptes que el que necessita ara mateix és córrer a l’aire lliure.

Hi ha coses bones d’estar confinats a casa?

Aquesta situació de la Martina podria ser la de molts nens i nenes aquestes últimes setmanes. Alguns nens s’han adaptat ràpidament a estar a casa, a fer manualitats o llegir contes. Altres necessiten més moviment, poder sortir a un pati, al carrer, a córrer.

Això ha generat diversos debats sobre la necessitat i les possibilitats dels nens a poder sortir al carrer. Es compara amb altres països europeus, on els nens tenen més possibilitat de sortir una estona cada dia a un parc.

Tenim el cas de França, on els nens poden sortir als voltants de la casa pròpia, amb la família i sense contacte amb altre gent. O a Bèlgica, on es permet l’activitat a l’aire lliure tot i que els bancs per seure i els gronxadors estan precintats per no utilitzar-los.

No volem obrir un debat sobre si els nens han de sortir al carrer o no, no som expertes i confiem amb les indicacions dels especialistes, metges i epidemiòlegs. Tot i que estem d’acord amb les paraules de David Bueno, director de la càtedra de Neuroeducació de la UB:

Tot depèn de les famílies, depèn de cada nen, de com sigui el seu caràcter, i depèn del lloc on estiguin vivint. En una casa amb poques finestres cap a l’exterior tenen més necessitat de sortir a fora que en una casa que tingui unes bones vistes, no dic un jardí o un pati, tenir unes vistes que et permetin eixamplar la vista, veure el cel, veure uns arbres. Però penso que es podria permetre que cada dos o tres dies pugui sortir amb els nens petits un adult, amb un nen, tots ben equipats amb mascareta… a fer una volta a l’illa de cases i tornar a entrar, és el mateix que es permet fer amb els animals de companyia, no és tan estrany, seguiríem sent igual de dràstics però afavoriríem la conciliació dins de casa.

El que sí que pensem és que és una oportunitat per fer les coses diferents. A nivell societat i a nivell de famílies. Han aparegut moltes propostes per fer aquests dies de confinament, des de fer maratons de sèries a connectar-se online per fer classes de dansa, de ioga o aprendre noves manualitats.

Però ens volem centrar en les coses més bàsiques:

  • La gestió de les emocions. Tots estem més tensos però és el moment de seure i parlar, parlar de la situació que vivim i com la vivim, fer costat i acompanyar als sentiments dels nens, siguin emocions bones com dolentes (cada nen ho viu a la seva manera).
  • Passar més temps amb els fills. O més aviat passar més temps de qualitat amb els fills. Sabem que és difícil conciliar teletreball amb tenir els nens a casa, però s’han de buscar estones per estar amb ells. Mirar sèries conjuntament, fer manualitats o apuntar-se a una classe online de ioga.
  • Conciliar millor. Ara fins i tot sembla graciós o acceptem més positivament si mentre fas una videconferència apareix a la càmera un cap de nen. Encara que no sigui teu, encara que sigui de la persona amb qui parles. Ho entomes amb un somriure i amb un “jo estic igual”. I entre tots busquem moments per estar treballant, per estar amb els nens o per estar per la parella. Tots ens trobem implicats en aquest joc de conciliar. I ens ha de fer veure que és possible, amb la col·laboració de tothom, que podem treballar i estar a casa. Treballar i estar pels nostres. Treballar i que els homes facin les coses de la casa.

Sí, hem de saber veure les coses bones d’estar confinats a casa. Esperem que aviat puguem sortir, amb precaució, amb enteniment, a fer una volta als voltants de casa i permetre que els nens es puguin desfogar i millorar la seva situació de confinament. Mentrestant, gaudim d’aquests moments tots junts.

 

I per acabar us deixem un conte en format vídeo que parla de les famílies que viuen en pisos petits. Estrelles de Tetrabrik  és un homenatge a les famílies que estan passant un confinament invisible, del que no es parla a la televisió. Sigui quina sigui la  vostra situació us deixem amb aquesta frase del vídeo “no ho esteu fent malament”.

 

 

By: mdemama Posted on 07/04/2020
dieta diabetis gestacional

Què fer quan tens diabetis gestacional?

Després de rebre els resultats de la prova del sucre, es confirma que la Laia té diabetis gestacional. Així que surt de la consulta amb moltes preguntes, algunes que han estat resoltes amb la ginecòloga. Però li queden encara alguns dubtes que mirarà de trobar la resposta en els propers dies, més tranquil·lament.

 

Dieta saludable i exercici

El primer que es té en compte quan es té diabetis gestacional és el seguiment d’una dieta saludable. Ja per sí s’hauria de seguir una dieta saludable, però és clau durant la gestació. Aquesta alimentació ens ha d’ajudar a controlar el pes i el sucre a la sang, evitant superar els 11-12 kg d’increment de pes.

L’increment de pes també va unit a la complexitat de cada persona, i la professional mèdica serà l’encarregada d’actualitzar els valors segons les nostres característiques.

En alguns casos, si la diabetis gestacional és de difícil control, serà necessari el subministre d’insulina durant l’embaràs. Però amb els consells que us  oferim a continuació esperem que no sigui necessari.

Com hem comentat és important seguir una dieta saludable, que no difereix de la que hauríem de seguir durant la nostra vida, embarassades o no:

  • Excepte en casos d’intoleràncies, hem de menjar de tot (llet, farinacis, fruita, verdura, carn, peix, ous, etc). En mesura tots els aliments són saludables.
  • S’hauria de repartir els aliments en 5 menjades (esmorzar, segon esmorzar, dinar, berenar i sopar).

El plat ideal és el plat de Harvard però s’ha d’adaptar a la persona i a les seves necessitats alimentàries.

creurojaplatharward

Això sí, els aliments rics en sucre (begudes ensucrades, bolleria…) desapareixeran de la nostra dieta, almenys durant l’embaràs.

La nostra dieta serà saludable i mantindrà la diabetis gestacional a ratlla si a més a més li ajuntem exercici físic.

Fer exercici físic no és dolent per la futura mare. Al contrari, a vegades és més que recomanable.

Si es considera que l’exercici que es feia abans de l’embaràs és incompatible amb la situació actual (per la quantitat d’exercici, pel seu tipus…) sí que es recomana reduïr-lo.

Anar a caminar, fer natació, ioga o fins i tot bicicleta els primers mesos, si es fa amb mesura, són bones maneres de mantenir-se en forma. També hi ha la possibilitat de fer classes i activitats per embarassades.

 

I després de l’embaràs, què?

La majoria de vegades la diabetis gestacional desapareix amb el part, o dies posteriors. Només el 5% de les dones mantenen la diabetis però quasi la meitat de les dones desenvolupen una diabetis abans de 5 anys. Per evitar-ho, seguir els consells que hem donat sobre alimentació i exercici físic després de l’embaràs és el més aconsellable.

By: mdemama Posted on 28/01/2020
provaosullivan

Què és el famós test o’sullivan o prova del sucre?

L’Elisenda entra a la setmana 25 i tens la famosa prova del sucre. El test O’sullivan. Li han parlat tant d’aquest test, d’aquesta prova, que ja tenia ganes d’arribar el dia que la hi fessin. Ara només desitja que surti bé i no li hagin de fer la prova llarga, que se’n diu.

Hauria de desitjar que sortís bé per descartar una diabetis gestacional. Però només vol evitar-la perquè ha sentit tant a parlar de la prova llarga i del mal gust del xarop que li fan prendre, que la vol evitar passi el que passi.

 

El test o’Sullivan

La prova del sucre, o test o’sullivan, es fa per descartar la diabetis gestacional. Tot i que es pot sospitar d’una diabetis en els casos de:

  • augment de pes excessiu
  • cansament
  • moltes ganes de fer pipi durant el primer trimestre (al tercer és més habitual tenir ganes de fer pipi, ja que el fetus ocupa força i apreta la bufeta).

La prova consisteix en fer una primera anàlisis de sang abans de beure un líquid format per glucosa, molt dolç. I esperar 1 hora a fer una segona analítica de sang.

Tot i que s’acostuma a fer la prova a primera hora del matí, no és necessari que sigui així ni tampoc anar en dejú. Però la majoria dels centres prefereixen que es vagi en dejú per evitar resultats alterats.

Si a la prova del sucre, la ingesta de glucosa és igual o superior a 140 mg/dl (7,8 mmol/l), es considera que ha donat positiu i s’ha de fer la coneguda com a prova llarga.

En el cas de fer la prova llarga sí que és necessari estar en dejú i mantenir la mateixa dieta que la realitzada abans del resultat de la prova (o sigui, menjar el mateix i no començar dietes especials que podrien alterar els resultats).

El dia de la prova es realitza una anàlisis de sang just abans de prendre’s el líquid, encara amb més gust ensucrat ja que té el doble de glucosa que l’anterior, i esperar per fer tres analítiques més: a l’hora, a les dues hores i a les tres hores.

Els resultats

Si dues d’aquestes quatre anàlisis surten alterades hauràs de seguir una dieta especial, ja que hauràs desenvolupat una diabetis gestacional. Si només s’altera una de les analítiques, la prova es repetirà en un temps.

Es recomana que en aquestes proves aprofitis i portis un llibre o alguna cosa que et pugui distreure. Tant a la prova curta, com a la llarga, la coincidència amb altres embarassades que com tu, porten una bona estona allà, el fet d’estar en un lloc tancat, l’espera en sí, i el va i ve del personal mèdic, pot fer pesada l’espera.

By: mdemama Posted on 14/01/2020
Categories: Prevenció i Salut
diabetis gestacional

Diabetis gestacional: què és i com tractar-la?

La Maria ha anat a fer-se la prova del sucre, que és com es coneix el Test O’Sullivan. Sembla ser que té els valors alterats i s’haurà de quedar a fer la prova llarga. Mentre està a la sala d’espera no pot evitar treure el mòbil i mirar què és la diabetis gestacional.

Què és la diabetis gestacional?

El cas que exposem és el cas d’entre el 3 i el 10% de les dones embarassades. És quan els nivells de sucre en sang són més alts del normal.

Tot i que les causes no estan del tot clares, hi ha algunes raons que fan que la diabetis gestacional es manifesti en algunes dones:

  • Edat de la gestant
  • Antecedents de diabetis a la família
  • Hipertensió arterial
  • Sobrepès

Una embarassada que pateix diabetis gestacional pot tenir més possibilitats de tenir infeccions d’orina durant l’embaràs, un augment de la tensió, del líquid amniòtic i tenir un part prematur.

Però no només una embarassada pot tenir problemes amb una diabetis gestacional, sinó també el nadó. Els nadons poden tenir un pes excessiu en néixer, hipoglucèmia, retard de maduració, obesitat i en un futur pot arribar a desenvolupar diabetis 2.

Símptomes de la diabetis gestacional

Tot i que és possible que la diabetis es detecti en alguna prova del sucre, els símptomes que ens poden fer dubtar de patir diabetis gestacional són cansament, quan aquest es considera més fort del cansament habitual d’un embaràs normal, les nàusees i vòmits després del primer trimestre, augment de les ganes de beure aigua i d’anar a fer pipi, perdre pes o tenir una visió borrosa.

Quin tractament seguir?

El metge o ginecològ/a corresponent és qui donarà les pautes per tractar la diabetis gestacional però a grans trets es basa en una bona alimentació, fer exercici físic i medicació o insulina en alguns casos.

Què passa després del part? Tot i que es faran controls a la mare i al nadó, la diabetis acabarà desapareixent quan les hormones de l’embaràs es vagin regulant. Hi ha casos en que les dones que han tingut una diabetis gestacional acaben desenvolupant una diabetis 2 al cap dels anys.

By: mdemama Posted on 12/11/2019
Pregnant woman having fetal monitoring by doctor

Mort perinatal: Algunes dades i reivindicacions

Et toca revisió i ecografia de rigor. Vas sola, és el segon embaràs i saps com funciona. No cal que t’acompanyi en Pere. Millor es guardi dies de festa per més endavant. Estirada, mentre la ginecòloga mira la pantalla ja notes que alguna cosa no va bé. Fa mala cara. Tanca pantalla i et mira fixament.

A vegades és amb una revisió, a vegades amb un símptoma que té la dona embarassada. La notícia arriba inesperada i de cop. L’embaràs no seguirà endavant.

I com hem comentat altres vegades és un tema poc parlat i més comú del que ens pensem.

Es parla més de les pèrdues durant el primer trimestre, a vegades perquè no s’és conscient que hi ha un embaràs. Aquests embarassos que no arriben a terme són el 15%.

Però durant els sis mesos després, quan es creu que el moment de perill ja ha passat, encara es poden comptabilitzar 2.500 nadons a l’any que no arriben a néixer, segons dades que va oferir el Criatures de fa unes setmanes.

Haver-se d’acomiadar d’un fill és dur. És molt dur. I se’n parla poc. Som una cultura on en general no es parla de la mort i quan es tracta de nadons es prefereix no treure el tema i que es tracti internament, en el sí familiar més íntim.

Són moments molt durs però sentir-se acompanyat és un punt important. Sentir-se acompanyat per part de la família. Sentir que el pare del nadó també necessita el seu dol. Sentir que els germans, si n’hi ha, ho viuran a la seva manera i a vegades parlaran d’aquell germà que no existeix, preguntant per ell. I són moments molt durs.

Però és important que se’n parli. És important que es trobi recolzament.

Al 2017 es va presentar el manifest d’associacions i grups de suport al dol gestacional perinatal i neonatal, que es diu Trencar el silenci, on s’exposa:

  • Canviar les pràctiques en l’atenció sanitària, que s’acompanyi a la mare, i al pare, a gestionar la pèrdua
  • Reconeixement legal, com es fa en altres països, amb un registre en el que es pugui inscriure un nadó que ha mort
  • Acabar amb el silenci. Parlar de la mort és, a la nostra societat, un tema tabú. I més si es tracta de nadons. Però s’ha de poder parlar i així ajudar a les persones que es troben en aquesta situació.
  • Donar facilitats a les famílies que passen per aquest tràngol: acompanyament al pare i baixes de paternitat, formar als professionals sanitaris perquè tinguin recursos per atendre aquests casos…

En moments com aquests alguns hospitals tenen uns protocols per l’acompanyament del dol, la possibilitat i recomanació de veure el nadó, visites amb una psicòloga especialitzada, grups de suport…

Són moments durs però es recomana escoltar a les propostes que fan aquests professionals sanitaris.

I com explicava una mare que va perdre la seva filla, millor que t’arrepenteixis d’una cosa que has fet que no pas d’una que no has fet.

By: mdemama Posted on 22/10/2019
vladislav-muslakov-CwIU33KGToc-unsplash

Depressió post-part. Com detectar-la i prevenir-la.

Quan has anat a la cuina has obert la nevera i no hi has vist res que et vingu´s de gust. La veritat és que no tens gana. Tornes al sofà. T’estires. Et dius a tu mateixa que aprofites que en Pol dorm per descansar però la veritat és que no tens ganes de moure’t del sofà. No saps què dinaràs avui. Plores. Si tu no menges, de què s’alimentarà el teu fill? Però és tant petit que no pots sortir a comprar amb ell. T’enfades per veure’t en aquesta situació: seràs estúpida, amb “lo echada pa’lante” que ets!

 

Però darrera aquesta situació s’hi amaga una depressió post- part

Poc es parla sobre la depressió post-part. De sentir-te sobrepassada els primers dies. De notar que no arribes a tot i que no saps fer-ho prou bé. En molts casos ho amaguem sota la idea que són les hormones, que és la situació normal. Que tothom s’hi ha trobat.

Però la veritat és el que el 10% de les dones pateixen depressió post-part, moltes vegades associada a un embaràs difícil o a situacions familiars o personals complicades.

Durant els primers 3 i 6 dies després de donar a llum poden aparèixer símptomes de cansament, baixa tolerància a la frustració, ganes de plorar… que poden desaparèixer entre les dues i les sis setmanes. Aquests símptomes són habituals en moments amb canvis hormonals i amb canvis a les rutines familiars, en moments d’adaptació. Però si aquests símptomes s’allarguen en el temps, i a més apareixen moments  de sentir-se culpable per no arribar a tot, però alhora no tens ganes de fer res, et preocupes per la salut del teu nadó i tems no saber-lo cuidar correctament i això et fa patir en extrem, notes palpitacions, demana ajuda.

Una depressió post-part es pot prevenir i tractar parlant-ne amb un professional. En alguns casos es pot arribar a necessitar medicació però amb una bona planificació i ajuda es supera.

Cuida’t i demana ajuda. Perquè són temps de canvis i ens hem d’adaptar però si arriba a moments que la situació et sobrepassa, potser tens un problema. Busca amb qui parlar-ne

Dóna’t un temps per adaptar-te a la nova vida, descansa i busca qui et pugui donar un cop de mà a casa. Sigui la teva parella, que s’involucri al màxim, com amb un familiar directe o amistats: que et portin tuppers amb menjar, que vinguin a passar una tarda amb tu. Surt amb algú amb qui puguis compartir preocupacions, hi ha trobades amb altres mares o tallers de massatge infantil o per a mares recents que et poden fer sortir de la rutina i parlar amb altres mares.

Des de MdeMama et puc ajudar. Si necessites parlar i trobar el teu espai contacta’m.

By: mdemama Posted on 08/10/2019
madre-ropa-deportiva-paseando-su-bebe-su-portabebes_47726-5868

Per què les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Avui recuperem la història de la Laia. En Nil ha començat P3 aquest any i l?Aran va arribar a la família a principis de juliol. La vam deixar que dubtava en quin portanadons comprar-se per poder sortir a passejar a l’estiu i per poder portar a en Nil a l’escola, deixant-se les mans lliures per poder-lo agafar de la mà i donar-li confiança en aquesta nova aventura que començava: ser germà gran i començar escola.

Va mirar molts models de motxilles, totes ergonòmiques. Perquè si alguna cosa tenia clara la Laia era que volia cuidar també la salut i la postura del seu nou fill.

Perquè les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Quan es parla de portejar nadons en motxilles es recomana que se’ls porti en posició “granota”. Aquesta posició, si ens hi fixem, és la posició natural del nadó quan neix: Cames obertes, per la part del fèmur. Com una granota.

Aquest fer es dona perquè la part de dalt del fèmur, la part arrodonida que encaixa amb la pelvis, es pot encaixar correctament amb l’acetàbul, a l’articulació de la pelvis. No permetre aquest encaix quan encara els ossos s’estan formant pot causar problemes en un futur.

pediatriaintegral

Imatge de Pediatria integral

Ens els casos que és altament recomanat l’ús de portanadons ergonòmics (sempre són recomanats però en aquest cas es recomana fins i tot a les parelles que no acostumen a portejar) és en el cas que el nadó hagi nascut amb una displasia de cadera.

La displasia de cadera és quan el fèmur no encaixa bé a la cadera i fa que la cuixa no es mogui de forma adequada.

Posicions com les de granota quan dormen i quan portegem són beneficioses. En canvi, portejar en motxilles no ergonòmiques provoca que les cames estiguin més tancades i no es pugui acomplar bé el fèmur amb la pelvis. També provoca que el pes del cos recaigui sobre la part central de la pelvis, que a més està apretat a causa de la forma de la motxilla.

Portejar el nadó de cara endavant, amb l’esquena en el cos de la mare, també modifica la posició de l’esquena, provocant-li una desviació. En canvi, portar el nadó de cara al pare o a la mare, de cara a qui l’estigui portejant, facilita que el nadó pugui adoptar una postura més de boleta, o de C.

familiaysalud

Infografia de Familia y Salud, de AEPap

Els beneficis quan a l’afecció (apego en castellà) del nadó amb la mare o de la lactància quan es porteja n’hem parlat altres vegades i són, en general, més coneguts. Però volíem posar sobre la taula altres beneficis de les motxilles ergonòmiques.

By: mdemama Posted on 24/09/2019
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.