Young mother breastfeeding newborn baby at home

Mastitis: quan donar el pit fa mal

Et mires el pit. El tens vermell i el notes inflamat. Et fa mal. Després mires a en Pau. Ha estat alletant d’un pit i ara li tocaria l’altre però no et veus capaç d’aguantar-ho. A vegades penses que potser seria millor de deixar la lactància materna.

Què és una mastitis?

Es diu mastitis a la inflamació de la mama, provocada per una obstrucció de la llet materna. Quan el pit no es buida correctament, la llet acumulada dins el pit acaba generant bactèries que provoquen aquesta inflamació.

Les principals raons per l’aparició de la mastitis és la mala col·locació del nadó quan s’agafa al pit. La correcta posició del nadó al pit és clau per evitar mastitis.

Quins remeis es poden aplicar?

El primer remei és no deixar la lactància materna. La sortida de la llet serà el que farà que la inflamació desaparegui.

  • En cas de patir una mastitis, prova una nova postura a l’hora de donar el pit i assegura’t que el nadó s’hi agafa bé.

Lactancia-1_18624604_Subscription_XL-775x516

  • Utilitzar l’extracció manual de la llet també pot ser una bona idea per poder buidar, si entre presa i presa es nota inflamació al pit.
  • Fes lactància a demanda.
  • No apliquis calor local al pit. La calor ajuda al creixement de les bactèries.
  • Amb una pinta de pues fes massatges al pit, direcció del coll cap al mugró.
  • Mentre dones de mamar, si tens una mà lliure, fes-te massatges al pit en direcció al mugró.

Tot i la por al dolor, no li deixis de donar el pit inflamat. Aquesta inflamació baixarà en 1-2 dies.

Si vols saber diferents alternatives de posicions per donar el pit, demana informació dels tallers de lactància.

By: mdemama Posted on 11/06/2019
Categories: Prevenció i Salut
vacunes

Vacunacions: sí o no?

D’aquí a uns dies tens la visita dels dos mesos. Toquen vacunes. Les primeres vacunes. Has llegit tot el que has trobat sobre què significa vacunar al teu fill i quins són els efectes secundaris. No saps què fer. Mires de nou el calendari de vacunacions i penses en quines vacunes evitaries. Ho preguntaràs a la pediatra.

 

Què significa vacunar, tant a infants com a adults?

La vacuna és una forma de controlar malalties infecciones. Un exemple clar el tenim amb l’aparició del xarampió, que està augmentant a alguns països europeus.

Que la majoria de les persones estiguin vacunades ens defensen a nosaltres de contraure algunes malalties, perquè és el que es considera vacunació de protecció social. Però els casos de persones no vacunades haurien de ser solament en els casos de persones que no es poden vacunar, com nens que no poden ser immunitzats per problemes de salut.

A Catalunya la vacunació no és obligatòria però sí altament recomanable. Els pediatres han d’escoltar les preocupacions dels pares amb els dubtes davant d’una vacunació però també s’ha de tenir en compte el criteri mèdic.

Les vacunes es diferencien entre les sistèmiques i les no sistèmiques. Les primeres són les que entren al sistema, que són finançades (gratuïtes per l’usuari). Estan marcades dintre el calendari de vacunacions i són les habituals a les consultes pediàtriques. Són vacunes estudiades i sabent les possibles reaccions secundàries, es consideren mínimes davant de la possibilitat d’infectar-se de la malaltia que protegeixen.

Les vacunes no sistèmiques són les que no entren dins el sistema, que s’han de pagar per part dels pares i mares.

Tant si es vol vacunar de les vàcues sistèmiques com les no sistèmiques, es recomana parlar amb el pediatra, que ens explicarà les característiques de les vacunes, els possibles efectes secundaris i quines són les seves recomanacions.

Recordem que tot i que no sigui obligatori vacunar, ho recomanem altament. Els pares, tot i tenir molts dubtes sobre la utilitat de les vacunes, els components que formen part de la medicina, els seus efectes secundaris, hem de confiar en els professionals quan es tracta de control de malalties.

I no tractar totes les vacunes com a iguals, sinó mirar vacuna per vacuna si dubtem.

Per acabar us deixem el calendari de vacunacions del CatSalut per si voleu conèixer quines són les vacunes sistèmiques (recomanables) i les que no ho són, però que també es poden posar.

By: mdemama Posted on 07/05/2019
Categories: Prevenció i Salut
escriure-prematurs

Quan arriba un prematur a casa

Recordes fa un parell de setmanes. Que diferent era la vida llavors, que diferent t’imaginaves aquest moment. La Jordina havia de néixer durant la setmana del 23 d’abril. Dies abans o dies després teníeu clar que volíeu que portés aquest nom. És una diada que us agrada especialment.

Ara agafes fort el llibre i respires a fons abans d’aixecar la mirada. Llegeixes per passar les estones. Estones que es fan llargues mentre mires com la petita Jordina respira dins la incubadora. És una lluitadora. Fa honor al seu nom.

 

Volem aprofitar la història de la petita Jordina, inventada però que podria ser ben real per fer-te una proposta.

La nadó d’aquesta història es troba a la UCIN, la unitat de cures intensives neonatals. Va néixer a la setmana 36, sent una nena prematura. Un 1% dels nadons neixen abans de les 32 setmanes, sent prematurs extrems.

A la UCIN el nadó està la majoria del temps dintre de la incubadora, amb una temperatura semblant a la que té dins la panxa de la mare. Allà, les infermeres el monitoritzen i li fan el seguiment.

Cada cop hi ha més hospitals que permeten la pell amb pell amb de la mare, o el pare, amb el nadó. Aquesta pell amb pell s’ha demostrat beneficiosa pel nadó, que ajuda en la seva recuperació.

Dies abans de donar l’alta al nadó, els professionals mèdics fan un acompanyament als pares perquè puguin sentir-se còmodes a la cura a casa. És un moment en que els pares es poden sentir alleugerits de poder començar el que serien les rutines de tenir un fill a casa i alhora atemorits de sentir-se sols. Però els controls mèdics seran constants i periòdics. Una infermera visitarà el nadó a casa sempre que sigui necessari.

Cada mare, cada pare, viurà aquest procés d’una manera diferent. Sentiments de felicitat de poder tenir la vostra filla en braços i la por de saber com serà la seva vida a partir d’ara, si tindrà seqüeles o serà forta com un roure.

Podràs llegir molt sobre què es pot esperar d’una UCIN, quins professionals t’acompanyaran en aquest procés i fins i tot pots parlar amb persones que han passat per la mateixa situació que tu. Et convidem a fer-ho.

Però la nostra proposta va una mica més enllà. Entre moment de pell en pell, de lectura d’aquest llibre que t’has endut per passar l’estona, compra’t una llibreta. Una llibreta ben maca, que et vingui de gust fullejar. I escriu. Escriu un diari. Et servirà a tu per deixar anar aquesta marea de sentiments i emocions que tens a dintre i servirà també per tenir un record, un cop tot passi, dels primers dies, primeres setmanes, del teu nadó.

 

By: mdemama Posted on 09/04/2019
rawpixel-1281115-unsplash

Motxilles ergonòmiques. Tutorials d’ajuda

La Ivet té encara no dos mesos. Li agrada estar en braços, en els teus braços. I moltes vegades és la única manera de dormir. Així que t’estàs plantejant comprar una motxilla ergonòmica. Però no saps ben bé quina i tampoc saps com es posen. Te’n sortiràs?

 

Motxilles ergonòmiques. Tutorials d’ajuda

Des de MdeMama recomanem els fulars i les motxilles ergonòmiques ja des de ben petits. Els beneficis d’aquest tipus de motxilles està més que demostrat, tant per la mare com pel nadó.

Quan els nadons són molt petits (des de naixement fins als 4-5 mesos) recomanem els fulards elàstics o teixits, ja que abracen més als nadons i s’adapten més fàcilment al cos del nadó.

Fulard elàstic amb pre-anusat de Kangura

Mei tai evolutiu de La Tribu Fera

Com donar el pit quan es porteja de Portakanguritos

Si voleu saber millor quins tipus de motxilles existeixen podeu veure el nostre post Fulards, motxilles i altres maneres de portejar

Però a vegades saber com es fan servir aquests fulards i motxilles així que us portem uns tutorials en vídeo.

Però el millor per aprendre a servir aquestes motxilles és fer pràctiques amb una persona que ens pugui ajudar a resoldre dubtes. Si ho necessites fem tallers i classes particulars. Contacta’ns.

By: mdemama Posted on 22/01/2019
Categories: Prevenció i Salut
prematur-arriba-casa

Quan el prematur arriba a casa

Després d’unes setmanes anant cada dia a l’hospital a veure en Guillem, per fi avui serà ell qui deixarà l’hospital per anar cap a casa. Tot i que heu pogut fer pell amb pell, cada vegada que l’havies de deixar a la incubadora se’t trencava el cor. Tenies ganes que arribés aquest dia, però… i ara què?

L’arribada a casa amb en Guillem, una vegada ha estat donat d’alta, pot ser un moment d’alegria. Però també d’angoixa. Tenies la confiança que a l’hospital estava vigilat constantment, cuidat i en bones mans, però i ara?

Tot i poder estar per ell quasi tot el dia, no és el mateix que tenir un exèrcit de metges, infermeres i altres professionals de la salut al voltant d’un nen petit que l’experiència d’uns pares primerencs com vosaltres.

 

Des de MdeMama et volem explicar què pots esperar quan arribes a casa amb un prematur. 

Els controls i revisions per part de la pediatra seran més sovint i més exhaustius, amb seguiment del neurodesenvolupament.

Durant les primeres 72 hores després de l’alta, la pediatra farà una primera revisió per comprovar el pes, el color de pell, la temperatura corporal, la quantitat, vegades que en fa i coloració dels pipins i les caques… i planificarà revisions setmanals fins a les 40 setmanes d’edat gestacional. Després les revisions passaran a ser mensuals..

És recomanable no portar el nen a l’escola bressol fins els dos anys, tot i que a vegades aquesta situació és complicada per algunes famílies que necessiten fer ús d’aquest recurs.

S’ha de tenir en compte que un prematur té un desenvolupament més lent de l’habitual. Els problemes habituals són hipotèrmia, hipoglucèmia, dificultat respiratòria, apnea, icterícia i dificultat per l’alimentació, que els poden portar a tenir ingressos hospitalaris. La visita d’un professional mèdic a casa ajuda a que aquests ingressos es puguin arribar a evitar, controlant l’evolució del nen.

Serà quan el nen faci 2 anys que la revisió es farà més exhaustiva amb exploracions i tests neurològics específics.

Tot i que tota aquesta informació pot posar en alerta als pares i poden tenir por de possibles infeccions o que agafin malalties relacionades amb les persones que tenen al seu entorn, us heu de sentir tranquils ja que darrera cada nen prematur hi ha una exercit de professionals que vetllen perquè aquest nen estigui i creixi sa.

Qualsevol dubte que pugueu tenir, o qualsevol por, l’heu de dirigir cap al professional que us visiti a casa, que vetllarà perquè vosaltres també estigueu bé.

By: mdemama Posted on 23/10/2018
C-sectionFINAL11x14-2-002_EDIT-860x645

Augment de les cesàries als hospitals. Necessàries?

Fa uns dies va sortir una noticia al DiariARA sobre l’augment de els cesàries en els hospitals catalans. Aquesta notícia posava sobre la taula l’estudi del Departament de Salut que demostra que hi ha un 60% dels hospitals públics i concertats que practiquen més cesàries que les recomanables per la OMS.

L’Organització Mundial de la Salut recomana que la xifra de cesàries no superi el 15% dels parts al centre hospitalari.

S’ha de remarcar que hi ha hospitals, que per la seva complexitat o per la seva experteses en el tracte amb embarassos complicats, poden tenir una taxa superior de cesàries però que es considerin cesàries necessàries.

El dubte ve quan aquestes cesàries no són necessàries. Quan les cesàries es fan segons indicacions dels professionals mèdics que s’escuden en diferents tòpics:

  • El nadó ve de cul
  • El nadó ve gran
  • Les caderes són estretes i no passarà el nadó

Aquests tres punts són tres dels més habituals. I moltes vegades es fan quan encara no s’ha entrat al tercer trimestre de l’embaràs i és aviat per valorar-ho. Fins a la setmana 36 un nadó es pot arribar a girar. Una ecografia no pesa el nadó, i el pes és orientatiu, a la hora del naixement el nadó pot pesar menys del que sembla en les ecografies. Les caderes estan preparades per parir.

No són raons per recomanar una cesària. Una cesària és una operació, amb els seus riscos i les seves complicacions, que necessita temps per recuperar-se. És una opció per les dones que ho prefereixin, obviant evidentment les que tenen una cesària per complicacions.

Les mares, embarassades, davant de les pors normals davant d’un part, han d’anar informades.

I recomanem plenament la informació, que empodera a la dona a saber quin tipus de part prefereix coneixent tots els beneficis i conseqüències de cada un.

Des de MdeMama us recomanem que valoreu amb la vostra professional mèdica quin és el tipus de part que us agradaria, si no hi ha complicacions, o que contacteu amb una acompanyant d’embaràs, una doula, que us pugui informar i donar suport en el vostre camí cap a la maternitat.

 

By: mdemama Posted on 25/09/2018
llibresmaternitat

13 +4 llibres de maternitat, paternitat i criança

Falta poc per Sant Jordi i portes uns quants dies llegint totes les referències de les novetats literàries, en cerca d’alguna novetat interessant. Dubtes en si comprar la raresa de l’any, assegurar el tret amb un autor conegut o buscar el llibre mediàtic. Però també penses en que t’aniria bé algun llibre sobre el que pots esperar de la maternitat.

Els 13 llibres de maternitat i criança que has de tenir sobre la taula

Aquest Sant Jordi, o en el moment que necessitis, et recomanem alguns llibres sobre maternitat, paternitat i criança en general.

  • Què es pot esperar quan s’està esperant (Eisenberg, Arlene, Murkoff, Heidi E. i Hathaway, Sandee E.)
    Una guia de l’embaràs que respon de manera assenyada totes les inquietuds de les futures mares i dels futurs pares, des de la planificació fins al postpart.
  • Yoga y embarazo: Guía práctica para el embarazo y parto natural (María Teresa Palomas)
    El yoga te brinda la oportunidad de aprender a conocer tu cuerpo y a confiar en su sabiduría, de forma que puedas disfrutar del embarazo con naturalidad.
    La práctica del yoga durante el embarazo beneficia y armoniza tu estado de salud en general, preparándote al máximo para el parto y la maternidad. Las posturas y respiraciones yóguicas actuan no sólo en el cuerpo, sino que proporcionan también un estado de armonía que favorece la confianza, el crecimiento espiritual y la vinculación con el bebé.
    La autora nos ofrece una práctica guía de las diferentes etapas del embarazo, mostrándonos los principales cambios corporales, las mejores técnicas para cada momento, la alimentación y las posturas más adecuadas, así como la preparación para el parto y el recibimiento del bebé.
  • Vincles (Àngels Torras i Míriam Tirado)
    Vincles us ofereix reflexions i consells a l’entorn de la gestació, el part, la lactància i l’inici de la criança, en un llenguatge senzill i sincer que pretén ajudar els futurs pares i mares a iniciar aquesta primera etapa de la vida amb tot l’entusiasme que es mereix.
    L’Àngels i la Míriam, mare i filla, us hi ajuden: l’Àngels, gràcies a la seva llarga experiència acompanyant parelles i dones embarassades en les sessions de preparació al part; la Míriam, entrevistant parelles amb fills que expliquen vivències amb les quals sovint us hi trobeu identificats.
    Escrit des de l’amor i l’experiència i ple d’orientacions molt útils, aquest llibre us ajudarà a l’hora de trobar la confiança en les vostres pròpies capacitats per tenir i criar fills.
  • Parto seguro (Beatrijs Smulders, Mariël Croon)
    Parto seguro le ayuda a estar preparada física y mentalmente para que el parto se desarrolle de la forma más espontánea posible. Las autoras comadronas experimentadas nos presentan punto de vista del parto único en el mundo, ilustradon con la experiencia de numerosos colegas, con las vivencias de las mismas parturientas y con una serie de ideas innovadoras y consejos prácticos.
  • Prematuros. La guía imprescindible de cuidados especiales para el bebé prematuro (Su Laurent, Maya Isaaks)
    Tener un bebé prematuro, enfermo o con necesidades especiales puede ser una experiencia difícil de afrontar. Esta obra es el resultado de la creciente demanda de información clara y accesible sobre lo que implica tener un bebé prematuro, las preguntas básicas que debéis hacer a vuestro pediatra y cómo ocuparos de vuestro bebé de la mejor manera.
  • Educar en el asombro (Catherine L’Ecuyer)
    ¿Cómo conseguir que un niño, y luego un adolescente, actúe con ilusión, sea capaz de estar quieto observando con calma lo que le rodea, piense antes de actuar y esté motivado para aprender sin miedo al esfuerzo? Los niños de los últimos veinte años viven en un entorno cada vez más frenético y exigente, que por un lado ha hecho la tarea de educar más compleja, y por otro, los ha alejado de lo esencial.
  • Saber dir no (Asha Phillips)
    És evident que de vegades ens veiem obligats a dir no encara que no ens agradi. Saber dir no parla de la importància de la negació per al desenvolupament de la personalitat, tant per a l’afirmació personal de  l’infant com per a l’orientació de l’adolescent dins d’unes mínimes coordenades morals. Asha Phillips, a partir de la seva experiència com  a mare i dels casos que ha tractat al llarg de la seva carrera de psicoterapeuta infantil, ha arribat a la conclusió que posar límits als fills els ajuda a adaptar-se a situacions inesperades, ser més creatius així com a aprendre a negociar i desenvolupar millor les seves capacitats emocionals.
  • M’agrada la família que m’ha tocat (Carme Thió)
    Fruit del treball realitzat durant trenta anys, Carme Thió pre¬senta els temes més tractats en grups de reflexió amb pares i mares. Capítol a capítol exposa les dificultats i els conflic¬tes més comuns en el procés d’aprenentatge i maduració dels fills —la gelosia, la inseguretat, les pors…— i proposa maneres d’expressar-se i d’actuar que ajuden a millorar les relacions i a augmentar la capacitat d’anàlisi i intervenció dels pares. La voluntat de Carme Thió de Pol, doncs, és contribuir a aconseguir unes relacions familiars positives.
  • En defensa de las vacunas (Carlos González)
    En este nuevo libro, el pediatra Carlos González desmonta con su habitual ironía, los argumentos de quienes están en contra de las vacunas, y anima a los padres a no dejarse engañar y a seguir protegiendo la salud de sus hijos. La vacunación, afirma, es una de las prácticas médicas que más sufrimiento, dolor y muerte han evitado. La historia de las vacunas es la historia de la lucha contra enfermedades que durante siglos se han cobrado un terrible tributo en vidas humanas. Algunas, como la viruela, han sido vencidas y ya no es necesario vacunar contra ellas. Pero otras todavía acechan, y varios países industrializados han sufrido brotes y epidemias de sarampión, difteria o tosferina cuando el número de niños no inmunizados aumentó, debido a la propaganda antivacunas.
  • Dormir sin lágrimas (Rosa Jové)
    El libro definitivo sobre el sueño infantil, en que se aboga por la idea de que se trata de un proceso evolutivo que hay que respetar y pone en entredicho los actuales métodos de adiestramiento para enseñar a dormir.
  • Guía práctica para tener bebés tranquilos y felices (Tracy Hogg)
    ¿Tu bebé tiene problemas para dormir? ¿Estas preocupada porque crees que tu bebé no come lo suficiente? ¿Cómo reaccionar si tu bebé llora sin parar? En este libro, Tracy Hogg, la niñera más famosa del mundo, te enseña a analizar situaciones conflictivas, al tiempo que te ofrece estrategias para corregir problemas y, sobre todo, te ayuda a que funcionen con tu hijo.
  • Se me hace bola (Julio Basulto)
    ¿Qué hacer cuando nuestro hijo come menos de lo que querríamos? ¿Debemos demorar la incorporación de alimentos potencialmente alergénicos? ¿Cómo lidiar con la atractiva y omnipresente oferta de alimentos superfluos y procesados? ¿Qué hacer para prevenir la cada vez más frecuente obesidad infantil?
  • El embarazo musical (Gabriel F. Federico)
    ¿Que oye el bebé antes de nacer? , ¿Cómo la música ayuda al proceso de gestación? , ¿De qué manera el papá puede comunicarse con su bebé antes del nacimiento? , ¿Qué es el vínculo prenatal? , ¿Cómo la estimulación con música colabora en el trabajo de parto? , Después que nace ¿qué pasa con el bebé que recibió continuos estímulos musicales? En este libro encontrará las respuestas y podrá descubrir y entender mucho más acerca del maravilloso mundo de la vida intrauterina.

I per acabar també et recomanem alguna lectura on s’agafa la maternitat (i la paternitat) des d’una visió més humorística.

  • Criatura i companyia (Carles Capdevila)
    L’argument d’aquesta història és únic i universal alhora: ella i ell s’ho pensen, ella i ell ho fan, ella i ell esperen, ella i ell es desesperen, ella té la Criatura (ell s’ho mira) i la Criatura capgira la vida d’ella i ell. A més dels protagonistes, l’escriptor fa entrar en escena uns actors secundaris perfectament dibuixats amb esplèndid humor: «Actors veterans com els pares i sogres, convidats a lluir-se en el paper d’avis. Extres de luxe com el ginecòleg o el pediatre. I figurants com els veïns, el farmacèutic, els altres pares o els amics-sense-fills-ni-ganes, que completen la companyia artística liderada per la Criatura.
  • Serem pares (Elisenda Roca i Carlota Basil)
    Serem pares és una guia que abraça des de la planificació de l’embaràs i els mesos de gestació fins al postpart, però no és una guia com les altres que trobaràs al mercat. Perquè aquesta l’han escrit dues mares: una periodista que, a més de la seva, ha conegut moltes altres històries d’embarassos i una ginecòloga que hi aporta més de trenta anys d’experiència en la professió. Perquè et proposen una trobada entre amigues: et parlen de tu a tu, responen totes les preguntes que et fas de manera clara i rigorosa però també amb humor, et fan confidències i, sobretot, entenen com se sent una mare.
  • Padre, el último mono (Berto Romero, Oriol Jara, Roger Rubio i Rafel Barceló)
    Instrucciones para leer un libro de instrucciones
    Coja el libro de la estantería de la tienda de libros.
    2. Empiece a leerlo por delante (al revés de como lo está cogiendo ahora mismo).
    3. Hojéelo para ver si le interesa.
    4. En caso afirmativo, diríjase a la caja y pague lo que le digan.
    Una vez en casa, descubrirá todo lo que necesita saber un padre y que, hasta ahora, nadie se atrevió a contarle. Capítulos tan útiles como:
    – Bienvenido a la secta
    – Enhorabuena. Está a punto de adquirir un producto líder
    – Compruebe que el producto está en perfecto estado
    – Instalación del producto en su casa
    – Complementos necesarios para el producto
    – Uso correcto de los otros miembros de la familia
    – Cargado de baterías y suministro de combustible
    – Habilidades básicas del producto adquirido
    – Puntos de cuidado y mantenimiento de su producto
    – Acuda a un técnico autorizado
    – Y el segundo, ¿para cuándo?
    Cuidado, este libro no es sólo humorístico, es también un libro con el que aprenderá cosas útiles. Si tiene alergia o intolerancia a nuevos conocimientos, deje el libro en la estantería.
  • La feina o la vida (Eva Piquer)
    Vas pel món amb un coet al cul, amb la llengua als peus i amb la culpabilitat per bufanda. Has deduït que la famosa conciliació laboral i familiar és una llegenda urbana: se’n parla molt però no l’ha vista mai ningú. Fas de mare com pots, i sempre trobes algú disposat a explicar-te que les coses es fan justament al revés.Tens una agenda tan estressada que no et queda ni mig minut per replantejar-te res, i potser val més així: si mai t’atures a agafar aire, et vénen ganes d’engegar-ho tot a rodar. Perquè el presumpte alliberament que et fa anar de bòlit en nom de la revolució femenina és l’estafa del segle, i educar nens per telèfon surt car. Els fills s’han carregat la teva independència i t’han convertit en campiona olímpica de recollir roba de terra, però parar taula per a sis persones quan abans éreu ell i tu dóna sentit a la vostra història i a la factura de la carnisseria.

Quins llibres t’han fet companyia durant l’embaràs o la criança? Ens ho expliques?

By: mdemama Posted on 09/04/2018
prematurs dades supervivencia

Prematurs, dades de supervivència

Entres a la UCI neonatal. La teva filla hi està passant el que si tot va bé seran les últimes hores. Mires la sala, les incubadores i les màquines que t’han acompanyat aquestes setmanes. Hi ha prematurs que van néixer amb les mateixes setmanes que ella. Però també n’hi ha d’altres que van néixer encara més petits. Vas haver de fer el cor fort quan vas veure marxar aquella parella que van perdre el seu fill.

El 75% de la mortalitat perinatal es deu a naixements prematurs

Però amb les dades a la mà toca ser positiu. Les últimes dades diuen que la taxa de prematurs a Catalunya és del 6,6% i la taxa de supervivència ha anat creixent gràcies als avanços mèdics. També ha millorat la qualitat de vida d’aquests nadons i les seqüeles en l’àmbit de la salut es veuen reflectides en els grans prematurs, o nascuts abans de les 28 setmanes. Tot i que també, cada cop més, s’estan disminuint aquestes seqüeles.

Els dos primers anys d’un nen és quan hi ha més canvis i un creixement més gran. EL desenvolupament dels prematurs també es veu afectat durant aquest temps ja que s’ha de tenir en compte l’edat corregida.

Què és l’edat corregida? Doncs que un nen nascut a la setmana 35 tindrà, als 4 mesos, el mateix desenvolupament o similar a un nadó de 2-3 mesos. Això també afecta al seu desenvolupament motriu.

Què us espera ara a la teva filla i a vosaltres com a pares? Durant el primer any de vida pot ser que tingueu més d’un ingrés hospitalari a causa d’alguna dificultat respiratòria, dificultats en l’alimentació, deshidratació i apnees. A les revisions amb l’equip de pediatria es farà el seguiment habitual de qualsevol nadó però alhora es faran exploracions especials per a prematurs, per detectar possibles retards en el desenvolupament. Com a pares recomanem que no sobre-estimuleu a la nena i li doneu temps a que pugui anar madurant.

Des de MdeMama volem ser positives. Volem que com a pares sigueu positius. La supervivència dels nadons prematurs és elevada (superior al 90% a partir de les 28 setmanes) i vosaltres heu traspassat aquesta frontera. D’aquí a pocs dies a casa.

 

Foto de Erik Unger/Loyola Medicine

By: mdemama Posted on 27/02/2018
Categories: Prevenció i Salut
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.