diabetis gestacional

Diabetis gestacional: què és i com tractar-la?

La Maria ha anat a fer-se la prova del sucre, que és com es coneix el Test O’Sullivan. Sembla ser que té els valors alterats i s’haurà de quedar a fer la prova llarga. Mentre està a la sala d’espera no pot evitar treure el mòbil i mirar què és la diabetis gestacional.

Què és la diabetis gestacional?

El cas que exposem és el cas d’entre el 3 i el 10% de les dones embarassades. És quan els nivells de sucre en sang són més alts del normal.

Tot i que les causes no estan del tot clares, hi ha algunes raons que fan que la diabetis gestacional es manifesti en algunes dones:

  • Edat de la gestant
  • Antecedents de diabetis a la família
  • Hipertensió arterial
  • Sobrepès

Una embarassada que pateix diabetis gestacional pot tenir més possibilitats de tenir infeccions d’orina durant l’embaràs, un augment de la tensió, del líquid amniòtic i tenir un part prematur.

Però no només una embarassada pot tenir problemes amb una diabetis gestacional, sinó també el nadó. Els nadons poden tenir un pes excessiu en néixer, hipoglucèmia, retard de maduració, obesitat i en un futur pot arribar a desenvolupar diabetis 2.

Símptomes de la diabetis gestacional

Tot i que és possible que la diabetis es detecti en alguna prova del sucre, els símptomes que ens poden fer dubtar de patir diabetis gestacional són cansament, quan aquest es considera més fort del cansament habitual d’un embaràs normal, les nàusees i vòmits després del primer trimestre, augment de les ganes de beure aigua i d’anar a fer pipi, perdre pes o tenir una visió borrosa.

Quin tractament seguir?

El metge o ginecològ/a corresponent és qui donarà les pautes per tractar la diabetis gestacional però a grans trets es basa en una bona alimentació, fer exercici físic i medicació o insulina en alguns casos.

Què passa després del part? Tot i que es faran controls a la mare i al nadó, la diabetis acabarà desapareixent quan les hormones de l’embaràs es vagin regulant. Hi ha casos en que les dones que han tingut una diabetis gestacional acaben desenvolupant una diabetis 2 al cap dels anys.

By: mdemama Posted on 12/11/2019
Pregnant woman having fetal monitoring by doctor

Mort perinatal: Algunes dades i reivindicacions

Et toca revisió i ecografia de rigor. Vas sola, és el segon embaràs i saps com funciona. No cal que t’acompanyi en Pere. Millor es guardi dies de festa per més endavant. Estirada, mentre la ginecòloga mira la pantalla ja notes que alguna cosa no va bé. Fa mala cara. Tanca pantalla i et mira fixament.

A vegades és amb una revisió, a vegades amb un símptoma que té la dona embarassada. La notícia arriba inesperada i de cop. L’embaràs no seguirà endavant.

I com hem comentat altres vegades és un tema poc parlat i més comú del que ens pensem.

Es parla més de les pèrdues durant el primer trimestre, a vegades perquè no s’és conscient que hi ha un embaràs. Aquests embarassos que no arriben a terme són el 15%.

Però durant els sis mesos després, quan es creu que el moment de perill ja ha passat, encara es poden comptabilitzar 2.500 nadons a l’any que no arriben a néixer, segons dades que va oferir el Criatures de fa unes setmanes.

Haver-se d’acomiadar d’un fill és dur. És molt dur. I se’n parla poc. Som una cultura on en general no es parla de la mort i quan es tracta de nadons es prefereix no treure el tema i que es tracti internament, en el sí familiar més íntim.

Són moments molt durs però sentir-se acompanyat és un punt important. Sentir-se acompanyat per part de la família. Sentir que el pare del nadó també necessita el seu dol. Sentir que els germans, si n’hi ha, ho viuran a la seva manera i a vegades parlaran d’aquell germà que no existeix, preguntant per ell. I són moments molt durs.

Però és important que se’n parli. És important que es trobi recolzament.

Al 2017 es va presentar el manifest d’associacions i grups de suport al dol gestacional perinatal i neonatal, que es diu Trencar el silenci, on s’exposa:

  • Canviar les pràctiques en l’atenció sanitària, que s’acompanyi a la mare, i al pare, a gestionar la pèrdua
  • Reconeixement legal, com es fa en altres països, amb un registre en el que es pugui inscriure un nadó que ha mort
  • Acabar amb el silenci. Parlar de la mort és, a la nostra societat, un tema tabú. I més si es tracta de nadons. Però s’ha de poder parlar i així ajudar a les persones que es troben en aquesta situació.
  • Donar facilitats a les famílies que passen per aquest tràngol: acompanyament al pare i baixes de paternitat, formar als professionals sanitaris perquè tinguin recursos per atendre aquests casos…

En moments com aquests alguns hospitals tenen uns protocols per l’acompanyament del dol, la possibilitat i recomanació de veure el nadó, visites amb una psicòloga especialitzada, grups de suport…

Són moments durs però es recomana escoltar a les propostes que fan aquests professionals sanitaris.

I com explicava una mare que va perdre la seva filla, millor que t’arrepenteixis d’una cosa que has fet que no pas d’una que no has fet.

By: mdemama Posted on 22/10/2019
vladislav-muslakov-CwIU33KGToc-unsplash

Depressió post-part. Com detectar-la i prevenir-la.

Quan has anat a la cuina has obert la nevera i no hi has vist res que et vingu´s de gust. La veritat és que no tens gana. Tornes al sofà. T’estires. Et dius a tu mateixa que aprofites que en Pol dorm per descansar però la veritat és que no tens ganes de moure’t del sofà. No saps què dinaràs avui. Plores. Si tu no menges, de què s’alimentarà el teu fill? Però és tant petit que no pots sortir a comprar amb ell. T’enfades per veure’t en aquesta situació: seràs estúpida, amb “lo echada pa’lante” que ets!

 

Però darrera aquesta situació s’hi amaga una depressió post- part

Poc es parla sobre la depressió post-part. De sentir-te sobrepassada els primers dies. De notar que no arribes a tot i que no saps fer-ho prou bé. En molts casos ho amaguem sota la idea que són les hormones, que és la situació normal. Que tothom s’hi ha trobat.

Però la veritat és el que el 10% de les dones pateixen depressió post-part, moltes vegades associada a un embaràs difícil o a situacions familiars o personals complicades.

Durant els primers 3 i 6 dies després de donar a llum poden aparèixer símptomes de cansament, baixa tolerància a la frustració, ganes de plorar… que poden desaparèixer entre les dues i les sis setmanes. Aquests símptomes són habituals en moments amb canvis hormonals i amb canvis a les rutines familiars, en moments d’adaptació. Però si aquests símptomes s’allarguen en el temps, i a més apareixen moments  de sentir-se culpable per no arribar a tot, però alhora no tens ganes de fer res, et preocupes per la salut del teu nadó i tems no saber-lo cuidar correctament i això et fa patir en extrem, notes palpitacions, demana ajuda.

Una depressió post-part es pot prevenir i tractar parlant-ne amb un professional. En alguns casos es pot arribar a necessitar medicació però amb una bona planificació i ajuda es supera.

Cuida’t i demana ajuda. Perquè són temps de canvis i ens hem d’adaptar però si arriba a moments que la situació et sobrepassa, potser tens un problema. Busca amb qui parlar-ne

Dóna’t un temps per adaptar-te a la nova vida, descansa i busca qui et pugui donar un cop de mà a casa. Sigui la teva parella, que s’involucri al màxim, com amb un familiar directe o amistats: que et portin tuppers amb menjar, que vinguin a passar una tarda amb tu. Surt amb algú amb qui puguis compartir preocupacions, hi ha trobades amb altres mares o tallers de massatge infantil o per a mares recents que et poden fer sortir de la rutina i parlar amb altres mares.

Des de MdeMama et puc ajudar. Si necessites parlar i trobar el teu espai contacta’m.

By: mdemama Posted on 08/10/2019
madre-ropa-deportiva-paseando-su-bebe-su-portabebes_47726-5868

Per què les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Avui recuperem la història de la Laia. En Nil ha començat P3 aquest any i l?Aran va arribar a la família a principis de juliol. La vam deixar que dubtava en quin portanadons comprar-se per poder sortir a passejar a l’estiu i per poder portar a en Nil a l’escola, deixant-se les mans lliures per poder-lo agafar de la mà i donar-li confiança en aquesta nova aventura que començava: ser germà gran i començar escola.

Va mirar molts models de motxilles, totes ergonòmiques. Perquè si alguna cosa tenia clara la Laia era que volia cuidar també la salut i la postura del seu nou fill.

Perquè les motxilles ergonòmiques sí són beneficioses?

Quan es parla de portejar nadons en motxilles es recomana que se’ls porti en posició “granota”. Aquesta posició, si ens hi fixem, és la posició natural del nadó quan neix: Cames obertes, per la part del fèmur. Com una granota.

Aquest fer es dona perquè la part de dalt del fèmur, la part arrodonida que encaixa amb la pelvis, es pot encaixar correctament amb l’acetàbul, a l’articulació de la pelvis. No permetre aquest encaix quan encara els ossos s’estan formant pot causar problemes en un futur.

pediatriaintegral

Imatge de Pediatria integral

Ens els casos que és altament recomanat l’ús de portanadons ergonòmics (sempre són recomanats però en aquest cas es recomana fins i tot a les parelles que no acostumen a portejar) és en el cas que el nadó hagi nascut amb una displasia de cadera.

La displasia de cadera és quan el fèmur no encaixa bé a la cadera i fa que la cuixa no es mogui de forma adequada.

Posicions com les de granota quan dormen i quan portegem són beneficioses. En canvi, portejar en motxilles no ergonòmiques provoca que les cames estiguin més tancades i no es pugui acomplar bé el fèmur amb la pelvis. També provoca que el pes del cos recaigui sobre la part central de la pelvis, que a més està apretat a causa de la forma de la motxilla.

Portejar el nadó de cara endavant, amb l’esquena en el cos de la mare, també modifica la posició de l’esquena, provocant-li una desviació. En canvi, portar el nadó de cara al pare o a la mare, de cara a qui l’estigui portejant, facilita que el nadó pugui adoptar una postura més de boleta, o de C.

familiaysalud

Infografia de Familia y Salud, de AEPap

Els beneficis quan a l’afecció (apego en castellà) del nadó amb la mare o de la lactància quan es porteja n’hem parlat altres vegades i són, en general, més coneguts. Però volíem posar sobre la taula altres beneficis de les motxilles ergonòmiques.

By: mdemama Posted on 24/09/2019
placenta previa

Què és la placenta prèvia?

Aques t matí t’has aixecat i has vist que tacaves. Estàs de 32 setmanes i qualsevol símptoma estrany pot ser preocupant, pot alarmar. Pot ser cas d’un part prematur?

Però en les primeres revisions la ginecòloga et va avisar. Tens placenta prèvia i pot ser que a vegades taquis.

Placenta prèvia. Què és?

La placenta es troba dintre de l’úter i proporciona oxígen i nutrició al nadó durant l’embaràs. Habitualment la placenta es troba a la part superior o lateral.

Però una placenta prèvia es considera quan la placenta tapa parcialment o totalment el coll uterí. La placenta en aquesta situació pot provocar sagnats durant l’embaràs.

Hi ha quatre tipus de placenta prèvia o baixa, que no s’han de confondre:

  • Placenta baixa: Tot i que la placenta no es troba a la part superior o lateral, tampoc arriba a tapar el coll uterí
  • Placenta marginal. La placenta arriba al coll uterí però no el tapa en cap moment, el bordeja.
  • Placenta oclusiva parcial. La placenta tapa el coll uterí parcialment. Es pot intentar un part natural
  • Placenta oclusiva total. La placenta tapa el coll uterí completament.

Si la placenta obstrueix tot el coll uterí és quan s’ha de practicar una cesària. Però quan aquesta és parcial es pot intentar un part natural, això sí, amb un control durant el part per evitar un sagnat excés.

Durant l’embaràs es recomana evitar les activitats que poden provocar contraccions, com són córrer, saltar… o fins i tot tenir sexe.

Ens les primeres revisions es pot detectar en quina posició està la placenta i si es veu baixa es farà un seguiment més exhaustiu.

Des de MdeMama recomanem, si hi ha cas de placenta prèvia, és que descansis i tinguis calma. Tens um bon seguiment dels profesionals i tot anirà bé.

By: mdemama Posted on 10/09/2019
lactancia nocturna

Alletament nocturn, sí o no?

En Biel porta un parell de nits seguides dormint. Quasi 6 hores de son. Sembla que ha començat a agafar el ritme. Però els teus pits estan plens. No saps si despertar a en Biel o deixar-lo dormir i aprofitar per dormir tu també.

Cal despertar un nadó perquè faci pit a la nit?

Una vegada el nadó comença a agafar el ritme i a dormir més hores de nit ens plantegem si despertar-lo per menjar o no fer-ho.

Sempre que parlem de nadons sans i sense problemes de pes, si dorm tota la nit o si dorm més hores seguides és senyal que no necessiten menjar tant sovint. No cal despertar el nadó i les mares ho poden aprofitar per també dormir més.

Els nadons comencen a regular el son al mateix moment que regulen la gana. Si poden passar més hores sense menjar, també poden dormir més. La sensació de gana no els desperta (ho poden fer altres factors).

Però si la mare fa lactància materna, és possible que el cos s’hagi acostumat a uns horaris lactants i que els primers dies que el nadó canviï d’hàbits, la mare necessiti regular el seu nivell de llet als pits.

El cos és savi i s’autoregula. Si donem llet materna la producció de llet es regula segons les necessitats del nadó i de la demanda que fa ell quan mama. En moments de reducció de demanda, els pits poden tardar a regular-se i es podem omplir igualment de llet que no és necessària per aquell moment. Això fa que es puguin tenir molèsties (la típica sensació i realitat de tenir els pits plens)

Què podem fer en cas de tenir els pits plens i el nostre nadó continuï dormint?

  • Despertar el nostre nadó i provar que mengi, així buidar els pits de llet.
  • Buidar una mica els pits per desinflamar i evitar el dolor i la incomoditat. Buidar solament una mica per poder informar al cos que no tenim necessitat de produir tanta llet en aquella hora/estona. Si buidéssim del tot donaríem la senyal equivocada al cos.
  • Si tenim previst guardar llet per donar en altres moments que no estem a casa (i el nadó es queda amb el pare o un familiar) o per quan tornem a treballar, es poden aprofitar aquests moments nocturns. Es pot fer una extracció de llet just abans d’anar a dormir o quan tinguem els pits plens.

De les tres opcions, recomano la segona o la tercera opció. Regular el cos i la producció de llet és una opció més bona que despertar un nadó que no té necessitat de mamar i que pot descansar més hores a la nit (recordant sempre que es tracta de nadons sans).

By: mdemama Posted on 13/08/2019
Categories: Prevenció i Salut
luke-michael-EOwsjoz6MCk-unsplash

Recomanacions per anar a la platja amb nadons

Amb aquesta onada de calor que sembla que estem passant només desitges anar a la platja i posar els peus en remull. Tot el cos. Però l’Aina és molt petita encara, només té 2 mesos. I si portem un para-sol? Però, i si s’empassa sorra?

Quan és un bon moment per portar un nadó a la platja?

I quan parlem de platja, també ens podem referir a la piscina del poble. Així que us portem alguns consells per estrenar-vos amb el vostre nadó a la platja.

Sigui un nadó de menys de 6 mesos o un nen de 7 anys és important evitar la platja a les hores de més sol. Així que és recomanable matinar una mica i anar a la platja abans de les 11 del matí o deixar-ho per la tarda, a partir de les 6 de la tarda.

La crema protectora sols es pot aplicar als majors de 6 mesos, i després de comprovar que no tenen cap tipus d’al·lèrgia.

Tot i que no és recomanable anar a la platja amb nens tant petits, es podria considerar obligatori que estiguin tota l’estona protegits dels rajos directes del sol. Sota una ombra d’un arbre, un para-sol o una tenda de campanya oberta (com les que es poden trobar al decathlon).

Els nens tant petits no es poden mullar a l’aigua de mar, però sí que han de mantenir la seva hidratació. Donar-los el pit, o si fan biberó, que en prenguin sovint. La llet materna és una bona font d’hidratació i no s’ha de complementar amb aigua.

 

I sobretot, la recomanació principal amb els nadons tant petits i fins i tot amb els nens més grans és evitar una exposició al sol excessiva i en les hores en que el sol està més alt.

By: mdemama Posted on 09/07/2019
Categories: Prevenció i Salut
Young mother breastfeeding newborn baby at home

Mastitis: quan donar el pit fa mal

Et mires el pit. El tens vermell i el notes inflamat. Et fa mal. Després mires a en Pau. Ha estat alletant d’un pit i ara li tocaria l’altre però no et veus capaç d’aguantar-ho. A vegades penses que potser seria millor de deixar la lactància materna.

Què és una mastitis?

Es diu mastitis a la inflamació de la mama, provocada per una obstrucció de la llet materna. Quan el pit no es buida correctament, la llet acumulada dins el pit acaba generant bactèries que provoquen aquesta inflamació.

Les principals raons per l’aparició de la mastitis és la mala col·locació del nadó quan s’agafa al pit. La correcta posició del nadó al pit és clau per evitar mastitis.

Quins remeis es poden aplicar?

El primer remei és no deixar la lactància materna. La sortida de la llet serà el que farà que la inflamació desaparegui.

  • En cas de patir una mastitis, prova una nova postura a l’hora de donar el pit i assegura’t que el nadó s’hi agafa bé.

Lactancia-1_18624604_Subscription_XL-775x516

  • Utilitzar l’extracció manual de la llet també pot ser una bona idea per poder buidar, si entre presa i presa es nota inflamació al pit.
  • Fes lactància a demanda.
  • No apliquis calor local al pit. La calor ajuda al creixement de les bactèries.
  • Amb una pinta de pues fes massatges al pit, direcció del coll cap al mugró.
  • Mentre dones de mamar, si tens una mà lliure, fes-te massatges al pit en direcció al mugró.

Tot i la por al dolor, no li deixis de donar el pit inflamat. Aquesta inflamació baixarà en 1-2 dies.

Si vols saber diferents alternatives de posicions per donar el pit, demana informació dels tallers de lactància.

By: mdemama Posted on 11/06/2019
Categories: Prevenció i Salut
vacunes

Vacunacions: sí o no?

D’aquí a uns dies tens la visita dels dos mesos. Toquen vacunes. Les primeres vacunes. Has llegit tot el que has trobat sobre què significa vacunar al teu fill i quins són els efectes secundaris. No saps què fer. Mires de nou el calendari de vacunacions i penses en quines vacunes evitaries. Ho preguntaràs a la pediatra.

 

Què significa vacunar, tant a infants com a adults?

La vacuna és una forma de controlar malalties infecciones. Un exemple clar el tenim amb l’aparició del xarampió, que està augmentant a alguns països europeus.

Que la majoria de les persones estiguin vacunades ens defensen a nosaltres de contraure algunes malalties, perquè és el que es considera vacunació de protecció social. Però els casos de persones no vacunades haurien de ser solament en els casos de persones que no es poden vacunar, com nens que no poden ser immunitzats per problemes de salut.

A Catalunya la vacunació no és obligatòria però sí altament recomanable. Els pediatres han d’escoltar les preocupacions dels pares amb els dubtes davant d’una vacunació però també s’ha de tenir en compte el criteri mèdic.

Les vacunes es diferencien entre les sistèmiques i les no sistèmiques. Les primeres són les que entren al sistema, que són finançades (gratuïtes per l’usuari). Estan marcades dintre el calendari de vacunacions i són les habituals a les consultes pediàtriques. Són vacunes estudiades i sabent les possibles reaccions secundàries, es consideren mínimes davant de la possibilitat d’infectar-se de la malaltia que protegeixen.

Les vacunes no sistèmiques són les que no entren dins el sistema, que s’han de pagar per part dels pares i mares.

Tant si es vol vacunar de les vàcues sistèmiques com les no sistèmiques, es recomana parlar amb el pediatra, que ens explicarà les característiques de les vacunes, els possibles efectes secundaris i quines són les seves recomanacions.

Recordem que tot i que no sigui obligatori vacunar, ho recomanem altament. Els pares, tot i tenir molts dubtes sobre la utilitat de les vacunes, els components que formen part de la medicina, els seus efectes secundaris, hem de confiar en els professionals quan es tracta de control de malalties.

I no tractar totes les vacunes com a iguals, sinó mirar vacuna per vacuna si dubtem.

Per acabar us deixem el calendari de vacunacions del CatSalut per si voleu conèixer quines són les vacunes sistèmiques (recomanables) i les que no ho són, però que també es poden posar.

By: mdemama Posted on 07/05/2019
Categories: Prevenció i Salut
escriure-prematurs

Quan arriba un prematur a casa

Recordes fa un parell de setmanes. Que diferent era la vida llavors, que diferent t’imaginaves aquest moment. La Jordina havia de néixer durant la setmana del 23 d’abril. Dies abans o dies després teníeu clar que volíeu que portés aquest nom. És una diada que us agrada especialment.

Ara agafes fort el llibre i respires a fons abans d’aixecar la mirada. Llegeixes per passar les estones. Estones que es fan llargues mentre mires com la petita Jordina respira dins la incubadora. És una lluitadora. Fa honor al seu nom.

 

Volem aprofitar la història de la petita Jordina, inventada però que podria ser ben real per fer-te una proposta.

La nadó d’aquesta història es troba a la UCIN, la unitat de cures intensives neonatals. Va néixer a la setmana 36, sent una nena prematura. Un 1% dels nadons neixen abans de les 32 setmanes, sent prematurs extrems.

A la UCIN el nadó està la majoria del temps dintre de la incubadora, amb una temperatura semblant a la que té dins la panxa de la mare. Allà, les infermeres el monitoritzen i li fan el seguiment.

Cada cop hi ha més hospitals que permeten la pell amb pell amb de la mare, o el pare, amb el nadó. Aquesta pell amb pell s’ha demostrat beneficiosa pel nadó, que ajuda en la seva recuperació.

Dies abans de donar l’alta al nadó, els professionals mèdics fan un acompanyament als pares perquè puguin sentir-se còmodes a la cura a casa. És un moment en que els pares es poden sentir alleugerits de poder començar el que serien les rutines de tenir un fill a casa i alhora atemorits de sentir-se sols. Però els controls mèdics seran constants i periòdics. Una infermera visitarà el nadó a casa sempre que sigui necessari.

Cada mare, cada pare, viurà aquest procés d’una manera diferent. Sentiments de felicitat de poder tenir la vostra filla en braços i la por de saber com serà la seva vida a partir d’ara, si tindrà seqüeles o serà forta com un roure.

Podràs llegir molt sobre què es pot esperar d’una UCIN, quins professionals t’acompanyaran en aquest procés i fins i tot pots parlar amb persones que han passat per la mateixa situació que tu. Et convidem a fer-ho.

Però la nostra proposta va una mica més enllà. Entre moment de pell en pell, de lectura d’aquest llibre que t’has endut per passar l’estona, compra’t una llibreta. Una llibreta ben maca, que et vingui de gust fullejar. I escriu. Escriu un diari. Et servirà a tu per deixar anar aquesta marea de sentiments i emocions que tens a dintre i servirà també per tenir un record, un cop tot passi, dels primers dies, primeres setmanes, del teu nadó.

 

By: mdemama Posted on 09/04/2019
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.