Marques una x més al calendari. No vols comptar quants dies fa que estàs a casa. Nomes surts per anar a comprar al supermercat de la cantonada, mentre l’Aina fa la migdiada i el seu pare treballa.
Quan marques la x te n’adones que falta poc per maig. Això significa que si tot va bé s’acosta el dia que pugueu sortir a fora, al carrer, ben protegits i sense parlar amb ningú. En tens ganes, alhora et fa certa por.
Començar a sortir al carrer amb nens
Quan escric aquestes línies la notícia encara no és ferma. Això vol dir que podria ser que la data de sortida al carrer fos més tard. Hi ha previst que a partir del dia 27 d’abril els nens i les nenes podran sortir al carrer durant dues hores, acompanyats d’un dels seus pares i protegits amb mascaretes.
Les hores de sortida dels nens està marcada. Dues hores al dia i per franges d’edat. Dues hores on els nens poden aprofitar per caminar, córrer o sortir a l’exterior. Està prohibit anar a parcs o llocs de lleure. Tot i així són bones notícies, sobretot pels nens que viuen a habitatges sense pati, terrassa o balcó. Nens que podran gaudir d’una estona d’aire lliure.
Tot i que encara s’està valorant les sortides per franges d’edat i horàries serien:
– Entre les 12 i les 2 del migdia els menors de 6 anys.
– De les 4 a les 6 de la tarda, els nens i nenes d’entre 6 i 16 anys
– De les 6 a les 8 del vespre, els de 16 a 18 anys
Què passa amb les famílies amb nens de diferents edats? Aquestes famílies podran sortir amb tots els nens alhora a un dels horaris.
Què poden fer al carrer els nens i nenes? No poden anar més lluny d’un quilòmetre de distància d’on viuen. Tampoc se’ls deixa entrar a comerços o llocs tancats. Si que podran passejar per places o zones verdes, mentre aquestes no siguin parcs infantils.
Si es troben alguna persona coneguda poden estar màxim 10 minuts parlant, mantenint una distància de seguretat de 2 metres.
A partir dels 3 anys els nens i nenes han de portar mascareta.
Et deixo amb unes paraules de l’Alba Vergés, consellera de Salut, a tenir en compte :
“Les condicions poden ser progressives, però també reversibles si es dona una situació pitjor. Estem en una mirada llarga, de moltes setmanes vista. No és el mateix viure a l’Àrea Metropolitana que en un poble petit. Hem proposat un pla genèric, amb unes regles comunes bàsiques. Cada municipi sap com es viu a cada zona i dins aquest marc genèric cada municipi podria adaptar-se a la seva realitat.”