Mdemama – mdemama

L’adaptació als primers mesos d’un nadó a casa

La Maia està apunt de fer el mes de vida. Durant aquestes setmanes t’has hagut d’adaptar a la nova situació i no està sent fàcil. No dorms, menges quan tens temps, dreta, a la cuina, surts per portar la Maia a les revisions i poc més.

Mai hauries dit que aquests primers dies serien tant complicats

Consells per les primeres setmanes

Des de MdeMama et donem alguns consells per superar i adaptar-se als canvis que venen durant les primeres setmanes.

A la majoria d’hospitals es fa pell amb pell des del mateix moment del naixement, des de la sala de parts. És un fet que pots adoptar com a hàbit. La pell amb pell, amb motxilla ergonòmica per exemple, ajuda als nadons a estar més calmats i a crear un vincle especial amb la mare. També es pot fer pell amb pell amb el pare o amb germans més grans.
Aprofitar la motxilla ergonòmica per casa. Diuen que els nadons necessiten un temps d’adaptació o embaràs fora de la panxa. Un temps en que encara necessiten el contacte constant amb la mare. Les motxilles, els fulars, poden ajudar a mantenir el contacte i alhora donar la possibilitat a la mare a realitzar diferents tasques per casa.
Sigui llet materna o sigui llet de fórmula, l’alletament ha de ser a demanda. Durant les primeres setmanes no hi ha horaris. Si es fa llet materna, el pit anirà regulant sol segons la demanda del nadó.
Fes-ho fàcil. Prepara un llit a la teva habitació. Sigui un llit niu (enganxat al llit de matrimoni), un bressol al costat o que el nadó dormi amb tu. El descans serà major si evites moviment a la nit, com canviar d’habitació per anar a buscar el nadó.
Poc abans del naixement o en moments més calmats una vegada siguis a casa, prepara mudes senceres. A l’armari de la roba, al calaix, guarda conjunts fets de body+pantalons+jersei perquè et sigui fàcil tenir la roba preparada per vestir el nadó. Et donarà tranquil·litat obrir l’armari i estirar una muda sencera, evitar remenar entre diferents calaixos per a cada peça de roba.
No vulguis ser una supermare. Des del primer moment evita ser una supermare. Delega feines. Demana ajuda. Repartiu-vos les tasques de la casa, contracta una dona de fer feines pels primers mesos, demana ajuda a un familiar.
Demana a les amistat, a la família, quan et vingui a veure, que et porti menjar. Que et vagi a comprar o que et porti tuppers amb dinars per diferents dies. Serà una feina menys per preocupar-te i t’estalviarà temps que podràs dedicar a estar amb el nadó o descansar.
I descansa quan el nadó descansi. Dorm quan ell dormi. No vulguis aprofitar aquests moments per arreglar la casa, per fer dinars.

El més important des del primer moment, des que tens el teu nadó en braços, és ser conscient que no ets una supermare. No has de pretendre ser una supermare. Accepta que no arribem a tot, que hi ha coses que ens sobrepassen. Sigues amable amb tu mateixa.

By: mdemama Posted on 20/10/2020

Categories: Embaràs, Part i Postpart, Mdemama

Fer un trasllat amb nens

La Maria està apunt de celebrar quatre anys a una ciutat nova. Està nerviosa per saber si els seus amics i família sabrà arribar. I també està nerviosa perquè li agradaria poder ensenyar la casa nova, el camí a l’escola i les botigues que ja reconeix al carrer.

Consells que hem après ale traslladar-nos a una altra ciutat

A vegades, per feina o per altres necessitats, canviem de ciutat on hem viscut els últims anys (i potser els únics anys dels petits de casa). Canviar de casa, canviar de ciutat, pot ser un xoc per la canalla.

Quan els nens són petits, com és el cas de la Maria de la història, aquest canvi es veu més natural i és més fàcil l’adaptació. Quan els nens creixen o són adolescents, aquest canvi no es viu, a vegades, tant bé. Un cas pot ser el que ens ensenya l’anunci de Casa Tarradellas

Com alguns de vosaltres sabeu, la família de MdeMama ens hem traslladat a Reus aquest 2020. I amb nosaltres també s’ha traslladat una petita Maria. Per poder fer aquest canvi més progressiu i sense afectar a la família ens ha anat bé l’edat de la petita però també una sèrie de consells:

Potser que la idea de marxar a viure a Reus ho vivíem amb una il•lusió especial va fer que també la nena ho visqués com una cosa natural. No dramatitzar el fet de marxar i canviar de ciutat és el punt principal.
Va ser una idea meditada i tractada amb temps. Temps que permet buscar un pis, arreglar-ho, decorar-lo i adaptar-lo. Si tot aquest procés es viu en família, amb visites continuades a la nova ciutat i al pis, l’adaptació és més bona. Els nens viuen descobreixen els canvis a poc a poc i se senten partícips.
Cada cop que visitàvem el pis, que anàvem a fer gestions, visitàvem la ciutat. Conèixer la zona per on es mourà la família, el trajecte a la nova escola, els comerços del voltant dóna confiança als nens. Viuran una millor gestió el canvi emocional que provoca canviar de ciutat.
Canviar de pis és estressant. Canviar de ciutat més. Però tot i així mostrar una actitud positiva, parlar de les coses noves que et portarà la situació i mostrant-se il•lusionat és un pas important perquè els nens no ho detectin com una cosa negativa.
Tot i que li explicàvem els passos que fèiem i estàvem pendents d’ella, no ens anticipàvem. Saber els canvis que pot haver-hi en un nen quan canvia el seu entorn (rebuig, problemes per dormir, timidesa amb els nous amics…) està bé. Però no sempre es produeixen, i estar angoixats per si aquests canvis es manifesten només farà que ens angoixem i que els nens ho visquin malament. S’ha d’intentar viure el moment i adaptar-se a les necessitats del nen, relativitzant-ho.
Moltes vegades els trasllats s’acaben retrassant. Fer el pas quan hi ha un període de vacances o dies de festa ajuda a mantenir uns dies més familiars, de descoberta de l’entorn. Una opció és quedar o trobar-se amb els nens que formaran part del seu dia a dia escolar per començar a relacionar-s’hi. Així el xoc de fer tot el canvi de cop no és tant radical.

Aquesta ha estat la nostra experiència en el canvi de ciutat i com ho hem viscut nosaltres. Ara també volem saber la vostra. Heu fet un trasllat amb nens? Com ho han viscut?

By: mdemama Posted on 11/02/2020

Categories: Mdemama

Doula: què és i en què et pot ajudar?

La Berta viu lluny dels seus pares. Al la ciutat hi té amigues però tot i l’amistat, no hi troba el suport necessari pels propers mesos. Està de 7 mesos i no sap com gestionarà l’arribada del seu primer fill. Té molts dubtes i voldria tenir la seva mare al costat durant tot aquest període. La seva mare vindrà a viure a casa uns dies, ja ho han parlat. Però serà suficient?

A vegades pensa en demanar ajuda a una doula.

Segons la Viquipèdia, la doula és una dona sense titulació que acompanya una altra dona durant l’embaràs, el part i el puerperi (o en alguna d’aquestes etapes), ocupant-se, a partir del seu criteri i experiència, del seu benestar general i de les seves necessitats, especialment de les emocionals.

En aquest punt hi ha un tema important a deixar constància: la doula no és personal sanitari, no és un professional mèdic. Això significa que no aten parts i fa diagnòstics, el que fa és ACOMPANYAR.

Les doules estan informades i es mantenen actualitzades sobre la criança, embaràs i altres aspectes per poder atendre a les futures mares o mares recents. Dóna consells i informació perquè sigui la dona embarassada qui decideixi el camí a seguir. No jutja les desicions, acompanya.

Hi ha estudis que demostren que sentir-se acompanyada per una doula té beneficis com una reducció del 60% de les cesàries, un 40% de l’ús de fòrceps o la reducció de la durada del part.

Què fa una dobla?

L’acompanyament d’una doula começa durant l’embaràs, però en alguns casos pot començar quan es busca un embaràs i en moments d’infertilitat. Són moments que tenir un suport emocional són també importants.

Les doules poden atendre presencialment o online per respondre les preguntes de les mares, o els dubtes més recurrents. Serà també qui et podrà explicar amb paraules més planeres o com aplicar a la teva vida els consells o recomanacions dels professionals mèdics.

Durant el part la doula acostuma a estar prop de la mare, si aquesta ho desitja, per donar suport emocional durant aquests moments. Pot també ajudar amb tècniques de respoiració, de relaxació i de defensar el part desitjat per la mare, en moments que la mare es pot sentir desbordada.

També, un cop el nadó estigui a casa, la doula pot acompanyar per assegurar-se que l’alletament és correcte i per atendre als canvis que provoca els primers dies de criança.

Quins beneficis té acompanyar-se d’una doula?
Com hem comentat abans, l’acompanyament d’una doula redueix la duració del part, la possibilitat de tenir una cesària o l’ús de fòrceps, entre altres:

Durant l’embaràs:

Resol dubtes
Informa i aconsella
Acompanya en els canvis que vindran

Durant el part:

Ajuda a millorar les molèsties del part (massatges, tècniques de respiració…)
Dóna ànims
Informa i fa de mitjancera entre mare i professionals mèdics
Acompanya als familiars

Després del part:

Acompanya als familiars
Ajuda en la implementació de la lactància
Acompanya en els dubtes sobre cirnaça
Ensenya tècniques de porteig

Quin és el paper del pare si hi ha una doula?
La doula no es posarà enmig de la relació entrre la mare i el pare, o parella. Com en el cas de la mare, la doula acompanyarà al pare i l’aconsellarà perquè aquest es pugui involucrar en aquest moment, fent-lo sentir comòde i respectat.

Les doules són solament per casos de parts naturals?
No. Sigui el tipus de naixement que sigui, sigui un naixement natural o per cesària perquè així es desitja o per circumstàncies mèdiques, la doula acompanyarà.

El paper de la dobla és fer un acompanyament emocional i informatiu, per tenir un part respectat i el màxim agradable posible, sigui quin tipus de part sigui.

Com escollir una doula?
El primer pás és sentir-se comòde amb ella. La doula t’acompanyarà durant tot el procés de l’embaràs, el part i la criança posterior, això vol dir que t’has de sentir acompanyada per ella.

També importa que la dobla estigui disponible per les dades probables del part, el preu i la forma de treballar.

By: mdemama Posted on 26/11/2019

Categories: Mdemama

20 activitats per fer aquest estiu

S’acaba l’escola. La Maria farà uns dies de casal i en Pau continuarà amb el hoquei, aquesta vegada a un stage d’estiu. Però seran dues setmanes i després a casa. Algunes estones estaran amb els avis, al poble, que els hi permet córrer a l’aire lliure. Altres estaràn amb vosaltres. Moltes hores.

Així que has optat per buscar una estona de deures.

Quines activitats proposem per aquest estiu?

Que malament sona la paraula. Deures. Millor dir activitats d’estiu, en que hi haurà una mica de tot. Tant lectura i activitats més lectives com altres on els nens aprenen però d’una manera més lliure.

Un diari de vacances, on apart d’escriure s’enganxin tiquets de les activitats, fulles recollides al bosc, dibuixos…
Un passaport de viatge (passaport zoo és un exemple si aneu a algun zoo o activitats de viatges)
Sortides en bici. I calcular distàncies recorregudes.
Observar els animals del jardí, siguin els ocells que venen a beure aigua a la piscina o siguin els insectes que ens envolten. Estudiar-los dibuixant-los i buscant-los a llibres o a internet.
Dormir un dia al jardí, mirant les estrelles (ideal el dia de Sant Llorenç)
Llegir contes, revistes o fins i tot receptes de cuina
I unit a l’anterior: cuinar. Llegir les receptes, mesurar les quantitats…
Jugar a jocs de taula, poden ser els de tota la vida o els nous jocs de taula cooperatius. Alguns, com les cartes (exemple pirates) són fàcils de portar a la motxilla i treure’ls en qualsevol moment.
Manualitats. Fer polseres, pintar pedres… i posar una paradeta a la plaça del poble. Apart de treballar les capacitats motrius, es treballaran les matemàtiques amb la venda de polseres.
Activitats de cerca del tresor, on aprendran a orientar-se i a treballar en equip.
Mirar dibuixos i pel·lícules en l’idioma original (us recomano aquesta columna de Toni de la Torre on comenta dibuixos per a nens)Treballar a l’hort dels avis, i si no hi ha hort crear un jardí de flors o verdures i veure com creixen quan les cuidem.
Pintar mandales o qualsevol dibuix de geometries.
Si aneu de viatge, fer una llista del que s’ha de portar a la motxilla, preparar un menú equilibrat i alhora que aguanti, descobrir la zona on anireu
Experimentar. Fer tot tipus d’experiments amb aigua per exemple. Aquí us deixem algunes idees.
Fer tallers d’art. Sigui pintar la natura, sigui crear quadres abstractes.
Fes les tasques de la casa. No és una feina d’estiu solament però és el moment de crear unes rutines que us poden acompanyar tot l’any: fer el llit, parar taula, escombrar…
Fer maquetes i crear muntatges fotogràfics o pel·lícules stop motion amb elles.
Fer jocs de fotografia, reptes en fotografiar coses verdes, cada dia una persona…
Descobrir un museu nou, un poble o un racó per visitar seguint una característica (per exemple, si és un poble ha de tenir muralla)

I una estona de seure a fer una llibreta de deures, si els nens ho demanen, tampoc està malament. Però només si els nens no es veuen en la pressió de fer les activitats marcades sí o sí.

Esperem veure per Instagram com feu aquestes activitats d’estiu i que ens en proposeu de noves. Ens seguim amb el hashtag #estiumdemama

By: mdemama Posted on 25/06/2019

Categories: Mdemama

Sant Jordi lector

Abans de sortir de casa, la Maite obre de nou l’ordinador i busca aquell post on hi ha les novetats literàries. Sempre es deixa guiar pel que comenta la lectora voraç envoltada de nens que escriu sobre maternitat al seu blog tot i que també deixa perdre la mirada entre les parades de llibres.

Avui és Sant Jordi, són les 9 del matí i encara no sap quin llibre comprar.

11 novetats (o no) i contes recomanats per aquest Sant Jordi

Perquè no et trobis en una situació semblant a la de la Maite, avui que és Sant Jordi, et volem portat algunes novetats literàries per nens i adolescents. Aprofita el dia però inculta l’amor per la lectura cada dia.

Allò que la Caputxeta Vermella no va veure de Mar Ferrero

Un dia la Caputxeta anava a casa de la seva àvia amb un cistell ple de menjar deliciós. Pel camí, hi va haver un fet imprevist.

Què passaria si el llop expliqués el conte de la Caputxeta? O si l’expliqués l’àvia? O els animalons del bosc? Al capdavall, tot depèn des de quin punt de vista s’explica una història.

Lluny, ben lluny d’aquí de Rachel Woodworth amb il·lustracions de Sang Miao

El dia a dia està ple de situacions que ens provoquen un ventall d’emocions a tots plegats, també als més petits. La protagonista d’aquest llibre àlbum descriu com, en una sola jornada, pot passar d’un estat d’eufòria a un altre de tristesa, i entremig, experimentar un munt de sentiments contradictoris que poden provocar frustració i fins i tot ganes de desaparèixer. No obstant això, existeix un lloc, dins nostre, on és possible transformar aquest desig en una sensació positiva i saludable: «Ser petita o estar furiosa, trista i atabalada tampoc és tan terrible».

Aquesta és l’Anita de Julie Morstad amb il·lustracions de Sara O’Leary

Aquesta és l’Anita. Viu al fons del mar i en un conte de fades. La crien els llops i parla amb els ocells. I tot això sense sortir de la seva habitació. Quin és el secret de l’Anita? Els llibres. Llibres màgics com el que estàs a punt d’obrir.

Un viatge a la fantasia infantil amb la delicadesa de Wes Anderson i l’aventura de Maurice Sendak.

Conte de tardor: La Bardissa Secreta, de Hill Barklem

Des de fa molts anys, famílies de ratolins han cavat els seus caus a les arrels i als troncs dels arbres de la Bardissa Secreta, una tanca densa de matolls que envolta el camp de l’altra banda del riu.

Els ratolins de la Bardissa Secreta sempre estan atrafegats. Quan fa bon temps, recol·lecten flors, fruites i fruits secs dels voltants i en preparen melmelades i conserves boníssimes que guarden al Magatzem de la Soca per als mesos d’hivern.

Tot i que els ratolins treballen de valent, també troben temps per divertir-se. Al llarg de l’any, celebren els dies assenyalats amb festes i banquets i ja pot ser l’aniversari d’un ratolinet, un casament llargament esperat o l’arribada de la primavera, que els ratolins trobaran la manera d’ajuntar-se i celebrar-ho.

La Ratolineta Pérez d’Anna Fité amb il·lustracions de Cuchu

En Pérez, el ratolinet encarregat de recollir les dents caigudes, només s’ocupa de les que troba sota el coixí… però, i de les que cauen accidentalment? I de les que es perden… qui se’n fa càrrec? Pobres nenes i nens de dents perdudes… Aquesta injustícia només la pot resoldre la germana d’en Pérez, la Ratolineta Pérez. Sort d’ella!

Tinc un drac a casa! d’Emma Yarlett

L’Àlex ha trobat un drac al soterrani de casa seva i no sap què n’ha de fer. Què mengen els dracs? Se’ls ha de banyar? I si treu foc pels queixals? Com que és molt espavilat, ha fet totes aquestes preguntes a les persones adequades i ha rebut 5 cartes amb totes les explicacions. Però, realment una casa de mida “normal” és un bon lloc per tenir-hi un drac?

Groc i rodó de Muriel Villanueva amb il·lustracions de Ferran Orta

Han arribat les vacances i toca marxar de colònies. Però ell no en té gens de ganes. Té un secret groc i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir. Quin serà aquest molest secret?

conseguirà alliberar-se’n i gaudir de les colònies?

Un àlbum que ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a superar-les.

El pirata valent de Ricardo Alcántara amb il·lustracions de Gusti

Què pot passar quan un pirata ferotge puja al pal major del seu bergantí, i en plena aventura, la mare el crida per berenar? Fantasia i humor, en clau rimada per als més petits de casa.

Sant Jordi i el drac Patac! De Jordi Grifoll Avila amb il·lustracions de Cris Tarradas

Final del formulario

En aquest conte, el lector entra dins de la història i hi participa ajudant sant Jordi. El drac Patac finalment és vençut però ens deixa un magnífic regal: una rosa vermella, la rosa de sant Jordi.

La història de sant Jordi com mai l’has llegida. Un conte INTERACTIU on els infants participen al llarg de la història (pintant o dibuixant). És molt EMOCIONANT! A partir de 5 anys.

Cinc minuts més de Marta Altés

«El temps, quina cosa més curiosa. El pare sempre en parla. Però rec que jo sé més coses del temps que ell…».

Els nens tenen un concepte del temps molt diferent del dels grans. Per a ells el temps no existeix. Només existeix gaudir. Però els adults, sempre amb mil coses a fer, amb pressa per tot, mai no s’ocupen de gaudir el temps com ho fan els menuts. Mai no tenim temps per res: jugar, divertir-nos, compartir… viure!

Quina obra mestra! De Riccardo Guasco

Has provat mai de passejar-te pels paisatges que va pintar Van Gogh? I d’esmorzar entre els personatges de Modigliani o de Magritte? Viu l’aventura de descobrir les grans obres de l’art europeu a partir de la recreació que n’ha fet Riccardo Guasco, l’autor del llibre.

Ens explicaràs per Instagram quin llibre esteu llegint? Et convidem a fer-ho amb l’etiqueta #mdemamallegeix

By: mdemama Posted on 23/04/2019

Categories: Mdemama, Notícies

Enamorament instantani: quan no arriba

Recordes perfectament l’ambient de la sala, qui t’acompanyava, com et van deixar a en Biel a sobre perquè fes pell amb pell, com te’l miraves i com de cansada estaves. Havien estat 24 hores des de les primeres contraccions fortes i volies descansar. El miraves i no senties aquell amor profund que tothom et parla quan el veus per primera vegada. I ara, te’l mires amb ulls enamorats de mare, però et fa mal que en aquell moment no tinguessis aquesta mirada.

L’enamorament arriba, al segon de néixer o amb el temps

Es parla molt sobre l’enamorament sobtat que tenim les mares al veure per primera vegada al nostre nadó. Quan a la sala de parts ens el posen a sobre i el veus per primera vegada. Amor infinit. Amor infinit cap al nostre fill. Sigui el primer o el quart.

Però hi ha vegades que aquest amor infinit no és tant automàtic com es diu. I com que se’n parla tant, d’aquest amor, quan no arriba instantàniament ens sentim males mares. Tenir un part respectat, o un part com el que havies somiat, ajuda a que aquest vincle aparegui de seguida, perquè no deixa de ser una reacció química del nostre cos. Però no sempre pot aparèixer ni en el millor dels parts.

L’enamorament cap al teu fill pot arribar un temps després, unes hores més tard o uns dies, setmanes o cada dia al matí quan el vas a llevar. Que no el tinguessis en el moment del part no significa que no estimis al teu fill.

Aquest enamorament vindrà dia a dia. Però et deixem unes pautes per ajudar-te en aquest camí, perquè a vegades ser mare (o repetir de mare) no és fàcil i ens podem sentir desbordades:

Fes pell amb pell sempre que puguis, deixa’l dormir sobre teu, que busqui la teva olor i el teu pit.
Intenta estar les primeres hores després del part a soles amb el teu nadó, ni visites de familiars ni separació per part de metges o llevadores.
Utilitza portanadons, t’evitaràs problemes d’esquena per portar-lo en braços i alhora fareu créixer el vostre vincle.
Mira als ulls del teu nadó quan alleti
Fes-li massatges després del bany, aprofita quan facis servir oli d’ametlla o cremes especials

I ajuda a que la teva parella, que no ha passat pel part de la mateixa manera que tu, també tingui aquest vincle especial amb el vostre nadó. Totes aquestes pautes que la teva parella pugui realitzar, que també les realitzi. Tot i que es parla del vincle mare-fill, no podem deixar apart el vincle del pare o de la mare que no ha parit.

By: mdemama Posted on 26/03/2019

Categories: Mdemama

Quan la maternitat no és tant maca com pinten

Arribes a treballar amb ulleres que el maquillatge ja no pot amagar, estàs cansada i només desitges poder estirar-te de nou. Tot i que saps que a mitja nit la sentiràs cridar-te. Aniràs a buscar-la i dormireu juntes. Però no descanses. Es mou massa. Quan la reculls de casa l’àvia, on va quan treballes, només vol braços. T’has acostumat a fer el sopar entre migdiades i cops de cap, quan desitjaries fer-li companyia a ella al llit. I tothom et diu: paciència, en dos dies agafarà el ritme.

Quan la maternitat no és un camí de roses

Es parla molt de la maternitat des del punt de vista de quan les coses van bé. Quan es tenen rutines establertes o els nens estan de foto. Però no tant dels moments que no són tant macos. Dormir junts en el mateix llit tota la família és una opció que a vegades es tria per convenciment i a vegades per necessitat. I quan es tracta d’una necessitat no significa que es dormi millor. A vegades els nens són neguitosos, el llit és petit o simplement no dormim igual de còmodes quan sabem que hi ha un tercer al mig.

Va a caràcters i hi ha nens i nenes que els hi és fàcil adaptar-se a noves situacions, que són dormilegues o que a l’hora de menjar no fan escarafalls. Però també hi ha qui, educats igual que els seus germans, surten al revés.

I adaptar-se a aquestes situacions, sigui el primer fill o el tercer, no és fàcil. És quan apareix el sentiment de culpa, de males mares, per no saber gestionar aquestes situacions i només veure al nostre voltant com els altres nens són dormilegues, menjadors o van amb els familiars sense remugar.

I podríem pensar que, sí, ho sabem gestionar perquè adaptem les nostres rutines a aquesta nova vida. Però l’adaptem perquè un dia hi haurà un final. Almenys és el que tothom ens diu: Quan comenci escola anirà millor, quan sigui més gran… quan…

I no són les paraules que hem de sentir. No són les paraules que volem sentir. Durant aquest temps, mentre aquest final no arribi, perquè no sabem si arribarà als 18 mesos o als 3 anys, volem sentir-nos acompanyades.

Així que grava’t al front, a la ment, aquestes paraules: ho estàs fent bé. Segur que hi hauria coses que canviaries, que algú que coneixes faria diferent. Però ho fas bé. Segueix el teu cor, el teu instint de mare. Algun dia aquest final arribarà, però no hi pensis i mentrestant segueix el que et dicti el cor.

By: mdemama Posted on 26/02/2019

Categories: Mdemama

Banyeres, com encadenar-les totes i no morir en l’intent

A la reunió de classe t’han recomanat que els teus fills escoltin el CD amb els exercicis d’anglès mentre es banyen. Aprofitant aquells moments de relax per posar la música i que la vagin escoltant. A tu et sembla una bona idea, però tens tres fills i cada track del CD dura 15 minuts. Has de començar les banyeres a les 7 de la tarda?

Una rutina de banyeres per a famílies nombroses

Quan ets família nombrosa les rutines diàries es compliquen. Volem aprofitar que avui és el dia mundial de les banyeres de bombolles per explicar com pots gestionar aquell moment del dia que representa que ha de ser un moment bonic i relaxant. Abans que es converteixi en el moment en que ningú vol ser el primer de banyar-se, hi ha una inundació al lavabo i la idea de sopar a les 20h s’acaba convertint en sopar a tres de nou.

Quan arribeu de l’escola organitzeu la tarda. Recorda’ls que avui toca banyeres (si sou de fer banyera dia sí, dia no). Que poden jugar, fer deures, escoltar per torns el cd, recollir… fins l’hora que tens marcada per fer la primera banyera.
Durant l’estona entre l’escola i l’hora de banyar, que pactin entre ells l’ordre en que es banyaran. Serà més fàcil quan diguis “hora de banyar” que tinguin els torns preparats. Evitaràs que comencin amb “jo no sóc el primer, li toca a ella, és que vull acabar això…”
Tovalloles i pijames preparats. Una vegada banyats i mentre el germà es prepara per entrar en el segon torn de banyera, els primers s’asseuen i es posen el pijama. O en algun cas agafen el pijama i marxen corrents al menjador on es posen el pijama.
Per continuar amb el relax que ofereix la banyera, pot ser el torn de veure una mica de dibuixos mentre els altres germans continuen amb les banyeres. Cada cop que un acaba, marxa al menjador, es posa el pijama i espera.
Quan tots han acabat i aprofitant l’estona de televisió, és el torn de pentinar i posar cremes si algun d’ells ho necessita.

Un cop acabada la rutina de banyeres i pentinats, és el torn de parar taula i seure a sopar. Si tot va bé, amb mitja hora pots tenir-ho tot apunt i sense discussions i baralles de germans. Una manera d’acabar bé el dia.

Com és la teva rutina de banyeres i sopars?

By: mdemama Posted on 09/01/2019

Categories: Mdemama

Un dia per tu. Com desconnectar i rebaixar la tensió de la criança.

Arriben les 9 del vespre. Hora de portar a les tres feres a dormir. Des que han començat escola s’adormen ràpidament, que és una sort, perquè aquesta hora ja no aguantes més. Estàs cansada i t’adormiràs al sofà només seure-hi. Estàs cansada de dormir poc, malament i d’estar tota la tarda amunt i avall a crits. No et pots treure el mal humor de sobre. Tens ganes de plorar.

Aquesta situació podria ser la de qualsevol mare estressada del dia a dia amb tres o quatre fills. Quan surt corrents de la feina per anar a l’escola, recull nens i va a casa on l’espera un altre tipus de feina. Fer deures (o si més no revisar que els nens facin deures), preparar el sopar, les banyeres, recollir… Potser no ho fas directament però sí que controles que es facin. Un ull al fill gran que ja porta masses hores a la consola, primer crit, segon crit. Càstig una setmana sense consola. Un altre ull a la petita, que s’està espavilant massa ràpid i a la que et despistes ja corre per la casa amb la meitat de la roba del seu armari.

A diferents edats, diferents necessitats. Significa que també has de controlar les activitats extraescolars que fan, portar-los i anar-los a recollir. Arrossegar els germans pel carrer perquè es volen quedar a casa però no poden sols. Crits. Més crits. Promeses de no cridaré més als nens i parlaré amb un to de veu pausat. Però al final et sobrepassa. Tens la sensació de pèrdua de control. I finalment quan ja s’han adormit i pots seure al sofà a veure la tele, t’adorms.

Un dia per cadascú

La solució? És complicada però et pot ajudar i molt pactar amb la teva parella tenir “un dia per cadascú”. I qui diu un dia diu una hora, una estona. Un exemple seria que el dimarts és el dia del teu home. Quan surt de treballar pot optar anar a casa, al gimnàs i a fer una cervesa amb els amics. El que li vingui de gust. És el seu dia. Però a canvi tu tens el dijous. El dijous no fas banyeres, no reculls. No hi ets. És l’estona que et dediques a tu, a quedar amb amigues, a anar al gimnàs, a córrer. A escampar la boira. Perquè necessitem una estona per nosaltres mateixes, per desconnectar de la criança i de tot el que comporta i tornar a ser nosaltres soles. Prova-ho, ja veuràs que poc a poc aquest estrès i tensió que tens va desapareixent.

By: mdemama Posted on 08/10/2018

Categories: Mdemama

Fulards, motxilles i altres maneres de portejar

La Laia fa temps que es planteja portejar el vostre segon fill. Naixerà en breu i no es veu anant amunt i avall amb el cotxet i en Nil, el vostre fill gran. I menys ara que venen vacances. A tu la idea també t’agrada així que has decidit que serà el teu regal de comiat de ser tres per passar a ser quatre. Però hi ha tantes opcions…

Motxilles ergonòmiques i fulards des del naixement

Fulards: De fulards n’hi ha de dos tipus. Els elàstics i els teixits. Tot i que habitualment es fan servir per portar el nadó a davant, sobretot els primers mesos, el seu tallatge (una tela rectangular allargada) fa que es pugui col·locar de diverses maneres (a darrera, a la cadera, de bressol…).

Pot semblar complicat lligar-lo però amb una mica de pràctica de seguida se li agafa el truc. El fulard elàstic dóna la possibilitat de lligar-lo abans de posar-hi el nadó, amb el teixit es necessita ja col·locar el nadó al principi. Els elàstics són els més utilitzats per nadons acabats de néixer o de pocs mesos. Apart, poder-lo lligar abans de col·locar el nen també ajuda en cas de poca experiencia.

Els fulards teixits ens donen la possibilitat d’allargar el seu ús fins passats els 9-10 kg del nadó o fins els 4-5 anys. A més, pel tipus de teixit hi ha molta varietat d’estampats i colors. Es necessita pràctica pel seu ús.

Boba_Baby-Wrap-Stardust_2_540x600

Mei tai: Es reconeix perquè és un rectangle de tela i quatre tires que es lliguen a la cintura, apart dels tirants superiors amples i acoltxats per repartir el pes a les espatlles i a l’esquena. És molt semblant a una motxilla però alhora es lliguen amb nusos com els fulards. Per a l’estiu són frescos.

Existeixen els mei tai evolutius, des del naixement fins als 4 anys i els maxi tai, per a nens de 18 mesos fins a 5 anys.

emeitai-meitai

Motxilles: Excepte si tries una motxilla adaptable són, moltes vegades, el substitut del fulard quan el nen és més gran. S’ha de diferenciar entre les motxilles ergonòmiques i les no ergonòmiques (anomenades en alguns casos “colgonas”.). Les ergonòmiques estan dissenyades perquè el nadó estigui en una posició de granoteta el màxim de temps possible, tal com és recomanable en nens tant petits i les cames no els hi pengen des de l’entrecuix, sinó que queden agafades fins als genolls.

Són molt comodes sobretot per la facilitat en el seu ús, ja que les seves tires es lliguen com les motxilles normals (d’excursionista per exemple).

steven-cleghorn-406760-unsplash

Bandoleres d’anelles: És una tela llarga i dues anelles que serveixen per anusar-la. Permet portar el nadó semi estirat o assegut, possibilitant portar-lo a l’esquena, davant o a la cadera i possibilita donar de mamar al nadó mentre es porteja. La desavantatge del seu ús, com en el cas dels portanadons lleugers, és que no es pot utilitzar en llargues estones de temps perquè es carrega sobre una sola espatlla.

DM1R0S309_zoom_2000x

Portanadons lleugers: Hi ha de dos tipus, el que es coneixen com a motxilles d’estiu i les bandoleres lleugeres. Els primers tenen la mateixa forma que les motxilles però la seva roba és de material més prim, no són acoltxades i es poden plegar fàcilment i ocupen poc espai.

Les bandoleres lleugeres estan fetes de material de malla i en molts casos es poden mullar, facilitant el seu ús en piscines.

boba

By: mdemama Posted on 10/07/2018

Categories: Mdemama