Blog – mdemama

Calendari d’Advent de MdeMama

Falta una setmana i encara no tens el calendari d’advent. En Biel ja fa dies que ho pregunta, espera trobar el seu bombó de xocolata dintre de cada saquet, amb un missatge manuscrit pel que ell considera la “mà màgica”. La teva mà, que haurà escrit 24 notes abans del dia 30 i haurà preparat els 24 saquets.

Aquest any no saps si tindràs suficients idees…

Calendari d’Advent de MdeMama

Un any més torna el nostre Calendari d’Advent. Us proposem fer cada dia una activitat amb els postres fills, siguin nadons, nens o pre-adolescents.

Us deixem la llista amb una petita descripció, també us la podeu descarregar. Ens acompanyeu em aquest viatge al desembre pel Calendari d’Advent penjant una foto cada dia de les vostres activitats?

Aquestes festes no seran igual que els altres anys. És possible que no hi hagi les fires de Nadal però segur que els carrers estaran il·luminats. Els anem a veure?
Recordeu les llums d’ahir? Quantes sou capaces de dibuixar?
Tenim una bona pila de llibres de Nadal. Cada vespre un conte. I vosaltres?
Falten tants pocs dies per les festes de Nadal que una pel·li ambientada en aquestes dates és una bona opció. Prepara les crispetes, els cacauets o els bikinis, que aquesta nit tenim cine a casa.
No podem sortir de casa. Així que l’uniforme d’avui és el pijama, i de rebot fem una guerra de coixins.
Si ahir vam tenir guerra de coixins, què tal si avui fem un dia tranquil: ioga i meditació per a nens
Tarda de joc de taula i trien els nens. Quins jocs han triat?
Sabeu que hi ha joguines que es poden donar per a famílies necessitades? I si fem una tria de joguets?
No tindrem el dinar de Nadal que ens imaginàvem fa un any. Només podrem estar amb els avis, els cosins seran fora. Els hi fem una postal?
Quins són els vostres propòsits? Fins i tot els nens en tenen. Feu-ne un per cada mes
Heu dibuixat mai a les finestres? També podeu penjar els vostres dibuixos nadalencs.
El tió de casa ve de lluny, dels boscos del Pirineu. I a vegades es perd als boscos d’aprop de casa. I si l’anem a buscar?
Poseu Nadales a casa? Busqueu versions infantils o trieu versions modernes de grans músics?
Ja teniu la casa preparada per Nadal? Què tal si muntem el pessebre, l’arbre i les llums?
Busca una recepta de cuina nova. Serà el vostre sopar. I els nens poden ajudar a fer-la.
Heu pensat en com decorar la taula de Nadal i de Sant Esteve? Aquesta tarda la dediquem a les manualitats.
La caseta o el ninot de gingebre. Quina galeta fareu avui?
Coneixeu experiments que puguin servir per l’hivern? Crear neu, fer estalactites… Busqueu algun experiment i experimenteu
Els diumenges són especials. Els diumenges són esmorzar xocolata desfeta i melindros.
Com va la carta dels reis? Fer-la serveix també per millorar l’escriptura dels nens, ho provem?
El menú de demà el trien avui els nens.
Com ha anat l’any? Segur que hi ha hagut coses bones, en fem una llista?
Dia especial pels pares. Avui es mereixen un descans. Davant la possibilitat de no poder deixar els nens amb els avis, us repartiu el dia per sortir sols (a comprar l’últim detall que queda, a fer la vostra pròpia llista de Reis..)
Últimes mandarines per aquest tió. I el vostre quin serà el seu darrer sopar?

Espero veure les postres propostes a Instagram amb el #calendariadventmdemama

By: mdemama Posted on 25/11/2020

Categories: Uncategorized

L’adaptació als primers mesos d’un nadó a casa

La Maia està apunt de fer el mes de vida. Durant aquestes setmanes t’has hagut d’adaptar a la nova situació i no està sent fàcil. No dorms, menges quan tens temps, dreta, a la cuina, surts per portar la Maia a les revisions i poc més.

Mai hauries dit que aquests primers dies serien tant complicats

Consells per les primeres setmanes

Des de MdeMama et donem alguns consells per superar i adaptar-se als canvis que venen durant les primeres setmanes.

A la majoria d’hospitals es fa pell amb pell des del mateix moment del naixement, des de la sala de parts. És un fet que pots adoptar com a hàbit. La pell amb pell, amb motxilla ergonòmica per exemple, ajuda als nadons a estar més calmats i a crear un vincle especial amb la mare. També es pot fer pell amb pell amb el pare o amb germans més grans.
Aprofitar la motxilla ergonòmica per casa. Diuen que els nadons necessiten un temps d’adaptació o embaràs fora de la panxa. Un temps en que encara necessiten el contacte constant amb la mare. Les motxilles, els fulars, poden ajudar a mantenir el contacte i alhora donar la possibilitat a la mare a realitzar diferents tasques per casa.
Sigui llet materna o sigui llet de fórmula, l’alletament ha de ser a demanda. Durant les primeres setmanes no hi ha horaris. Si es fa llet materna, el pit anirà regulant sol segons la demanda del nadó.
Fes-ho fàcil. Prepara un llit a la teva habitació. Sigui un llit niu (enganxat al llit de matrimoni), un bressol al costat o que el nadó dormi amb tu. El descans serà major si evites moviment a la nit, com canviar d’habitació per anar a buscar el nadó.
Poc abans del naixement o en moments més calmats una vegada siguis a casa, prepara mudes senceres. A l’armari de la roba, al calaix, guarda conjunts fets de body+pantalons+jersei perquè et sigui fàcil tenir la roba preparada per vestir el nadó. Et donarà tranquil·litat obrir l’armari i estirar una muda sencera, evitar remenar entre diferents calaixos per a cada peça de roba.
No vulguis ser una supermare. Des del primer moment evita ser una supermare. Delega feines. Demana ajuda. Repartiu-vos les tasques de la casa, contracta una dona de fer feines pels primers mesos, demana ajuda a un familiar.
Demana a les amistat, a la família, quan et vingui a veure, que et porti menjar. Que et vagi a comprar o que et porti tuppers amb dinars per diferents dies. Serà una feina menys per preocupar-te i t’estalviarà temps que podràs dedicar a estar amb el nadó o descansar.
I descansa quan el nadó descansi. Dorm quan ell dormi. No vulguis aprofitar aquests moments per arreglar la casa, per fer dinars.

El més important des del primer moment, des que tens el teu nadó en braços, és ser conscient que no ets una supermare. No has de pretendre ser una supermare. Accepta que no arribem a tot, que hi ha coses que ens sobrepassen. Sigues amable amb tu mateixa.

By: mdemama Posted on 20/10/2020

Categories: Embaràs, Part i Postpart, Mdemama

Postures per donar el pit

La lactància materna t’està costant més del que pensaves. Ho tenies tot preparat, fins i tot t’havies comprat un extractor de llet per quan comencessis a treballar. Però cada cop que agafes en Guiu i te’l poses al pit veus les estrelles. T’han sortit clivelles i sembla ser, a més a més, que en Guiu no s’agafa bé.

Potser és l’hora de buscar una alternativa.

Com donar el pit

L’alternativa no ha de ser forçosament els biberons amb llet de formula. L’alternativa pot ser buscar una posició diferent per donar el pit que ajudi a que el nadó pugui menjar, s’ompli abans i deixi descansar a la mare. I la mare podrà així aplicar-se algun dels tractaments per les clivelles (un dels millors és deixar els pits a l’aire sempre que sigui possible).

Una de les raons per l’aparició de les clivelles és la mala posició del nadó al mamar.

El primer que hem de fer és assegurar-nos que el nadó s’agafa bé al pit. Si fa mal quan succiona, treu la seva boca del mugró i torna’l a col·locar. Acaricia el mugró pel llavi inferior del nadó perquè obri bé la boca.

Boca ben oberta, amb tot el mugró dins la boca i els llavis per fora. El nas del nadó i la barbeta haurien de tocar també la pell de la mare.

Postures per donar el pit

postures donar pit (1) Sempre que es pensa en la lactància materna ve la imatge del nadó bressolat als braços de la mare mentre mama. És la posició més habitual però pot ser que no sigui la millor en alguns casos.

Quines altres postures hi ha?

També es pot donar el pit bressolant el nadó amb la postura oposada. Els peus del nen queden a tocar del plec del braç i amb la mà li aguantes el cap. S’agafa al pit contrari al braç amb el que el bressoles.

Una altra postura és la coneguda com a rugbi. Per aquesta posició et pot anar bé un coixí de lactància, ja que el nadó queda estirat al teu lateral, amb els peus cap a l’esquena i el cap al pit. Amb la mà li agafes el cap i l’abraces, com quan abraces una pilota. És una bona postura per curar mastitis o obstruccions al pit

postures donar pit (2) Estirar-se al llit és una altra manera de donar el pit que pot ser més còmode per la mare i pel nen, sobretot en les preses nocturnes. Per tenir un suport addicional es poden posar coixins a l’esquena del nadó. Com en el cas de la postura de bressol, es pot fer al revés, amb el nen “mirant avall”.

I per acabar la postura vertical, que es pot fer servir per exemple quan es porteja amb un fulard, és la de tenir el nen amb una posició “asseguda” i tocant panxa amb panxa a la mare. És una bona postura per a mares amb pits molt grans o amb clivelles i nens amb problemes al paladar.

Quan es dona de mamar és important trobar una postura que sigui còmode tant per la mare com pel nen. Espero que aquests consells et puguin servir i que tinguis una bona lactància materna.

By: mdemama Posted on 16/06/2020

Categories: Prevenció i Salut

Com estan vivint el confinament els nens?

La Martina no vol sortir de casa. És cert que té un petit pati on pot jugar i prendre el sol, però li comentes de sortir les 6 de la tarda, amb horari de nens, es nega. Li has comprat una mascareta de dibuixos, li has explicat què trobarà quan doni la volta. No vol sortir.

I no és l’únic que has notat. Dorm poc i malament. Vol seure al teu costat i que l’abracis després d’una videoconferència, sense dir res. Entra i et pregunta quan acabaràs, quan treballes.

Com estan vivint el confinament els nens?

Tot i que des de fa unes setmanes els nens poden sortir a passejar en unes hores concretes,el temps que els nens han estat tancats a casa els hi està passant factura. I les sortides són acompanyats amb els pares i sense la possibilitat de jugar amb altres nens.

No tots els nens ho han passat malament durant el confinament, n’hi ha que s’han adaptat més fàcilment que altres. S’ha de tenir en compte que els nens tenen una capacitat d’adaptació més alta que els adults.

Tot i així, hi ha famílies que han notat canvis en els nens, canvis que s’han de tenir en compte.

Dificultat de concentració: Fes escola a casa quan els pares teletreballen es fa complicat per pares i per nens. No tenir el seu espai, l’atenció necessària… fa que els hi costi concentrar-se en les tasques (d’escola o de joc) que estiguin desenvolupant
Irritables: Unit a la falta de concentració, els nens es mostren irritables quan veuen que les coses que volen fer no els hi surten o no poden realitzar-les.
Dificultat en dormir: Tot i intentar mantenir rutines horàries, amb algunes flexibilitats (deixar anar a dormir més tard perquè també es lleven més tard), els nens no es cansen suficientment, per falta d’exercici físic, i els hi costa dormir.
Tristesa i dol: Com passar el dol en moments de confinament? Parlar-ne. S’ha d’explicar als nens sobre la mort igual que ho faríem en el cas habitual, alhora s’ha d’explicar que hi ha coses que han canviat i que no es poden acomiadar de la persona com es faria en una situació normal. Això no vol dir que es busquin alternatives per poder fer aquest acompanyament, tant necessari per nens com per adults. I sobretot parlar. Parlar amb els nens perquè puguin expressar la seva tristesa. El dol no ha de ser solament per la mort d’alguna persona estimada, el dol també es pot donar en canvis de situació.
Addiccions: Tantes hores tancats a casa, tantes hores de no saber què fer o de necessitat que els nens estiguin tranquils mentre els pares treballen, de classes onlne, ha fet que les hores de tele, de tauleta o pantalles en general hagin augmentat. Poc a poc s’ha d’anar tornant a marcar uns horaris.

També s’ha de tenir en compte els canvis que vindran quan es torni a la normalitat. Quan els nens puguin tornar a l’escola, en les condicions que es plantegen plenes de canvis, quan es puguin tornar a visitar les famílies. Són moments que els nens poden mostrar canvis en el caràcter i posar de manifest els problemes psicològics que ha portat el confinament: por al contacte, no entendre i acceptar el no poder jugar amb els amics, la separació amb les famílies i adaptació a l’escola o en el cas dels nadons la socialització amb altres adults, després de setmanes en contacte només amb els pares.

I sobretot, parlar-ne. Parlar amb els nens. Explicar què passa i quan passa. Mostrar les emocions i treballar amb elles, perquè aquesta serà la millor manera de fer créixer nens forts i que s’adaptin a les situacions de la millor manera possible.

By: mdemama Posted on 02/06/2020

Categories: Prevenció i Salut

Embaràs i part durant el covid-19

Respires fort. Et faltaven menys de 20 dies per tenir en Biel en braços i van decretar l’estat d’alarma. Els hospitals estan preparats per atendre els malalts de covid-19. Però què passaria amb tu o les altres embarassades?

Respires fort. Ja tens en Biel en braços des de fa uns dies. Tot ha anat bé. Tot i que els protocols han canviat. Han anat sobre la marxa. No has pogut controlar tot l’embaràs com volies, tot i així t’has sentit segura en tot moment.

Què ha canviat en el seguiment de l’embaràs i el part durant el covid-19?

Tot i que la situació ha estat variable en els diferents hospitals de Catalunya, en general el seguiment dels embarassos i l’atenció al part ha seguit una mateixa estructura i s’han adaptat a les necessitats, canviants setmana rera setmana.

S’han anul·lat visites presencials, algunes més necessàries s’han posposat o s’han fet via telèfon.
Les embarassades han estat acompanyades solament de personal mèdic a les visites i al moment del part. No poden entrar acompanyants a les ecografies o en el moment del part.
A les visites presencials l’embarassada també està sola amb la llevadora. La relació és mantenint una distància prudencial.
Tot i que els hospitals han començat a atendre parts, com abans del covid-19, es van derivar els parts a un sol hospital per zona (o en el cas de Barcelona, un sol hospital per ciutat). Fins a la setmana 40, les embarassades es visiten a l’hospital de referència, a partir de la setmana 40 són derivades als hospitals que atenen parts.
En alguns casos els protocols ha canviat segons l’hospital. A alguna embarassada se’ls hi ha fet la prova del covid-19 a l’ingressar. També a l’entrar a l’hospital se’ls hi ha fet canviar de roba i no sortir en cap moment de l’habitació.
Es van deixar de fer proves als nadons acabats de néixer, com les proves de l’oïda o del taló. Això és degut a les altes precoces (12-24 hores després del part) i que aquestes proves s’acostumen a fer dos dies després com a molt aviat.
Les visites de control al nadó es fan per telèfon i es programen visites a la mare i al nadó al mateix moment, per evitar visites múltiples a l’ambulatori.
Les visites són per telèfon, fins als 2 mesos després del naixement del nadó, quan toquen les primeres vacunes. S’han habilitat xats i programes per contactar amb metges per resoldre dubtes de les mares recents.

Són algunes de les situacions viscudes en l’embaràs i el part durant el covid-19. Alguns protocols han anat canviant durant les diferents setmanes, depenent de la situació.

Des d’aquí us volem recordar que si necessiteu acompanyament durant aquests temps incerts, MdeMama està oberta a consultes per telèfon i virtuals. Envia’m un missatge i parlem.

By: mdemama Posted on 05/05/2020

Categories: Embaràs, Part i Postpart

Començar a sortir al carrer amb nens

Marques una x més al calendari. No vols comptar quants dies fa que estàs a casa. Nomes surts per anar a comprar al supermercat de la cantonada, mentre l’Aina fa la migdiada i el seu pare treballa.
Quan marques la x te n’adones que falta poc per maig. Això significa que si tot va bé s’acosta el dia que pugueu sortir a fora, al carrer, ben protegits i sense parlar amb ningú. En tens ganes, alhora et fa certa por.

Començar a sortir al carrer amb nens

Quan escric aquestes línies la notícia encara no és ferma. Això vol dir que podria ser que la data de sortida al carrer fos més tard. Hi ha previst que a partir del dia 27 d’abril els nens i les nenes podran sortir al carrer durant dues hores, acompanyats d’un dels seus pares i protegits amb mascaretes.

Les hores de sortida dels nens està marcada. Dues hores al dia i per franges d’edat. Dues hores on els nens poden aprofitar per caminar, córrer o sortir a l’exterior. Està prohibit anar a parcs o llocs de lleure. Tot i així són bones notícies, sobretot pels nens que viuen a habitatges sense pati, terrassa o balcó. Nens que podran gaudir d’una estona d’aire lliure.

Tot i que encara s’està valorant les sortides per franges d’edat i horàries serien:
– Entre les 12 i les 2 del migdia els menors de 6 anys.

– De les 4 a les 6 de la tarda, els nens i nenes d’entre 6 i 16 anys

– De les 6 a les 8 del vespre, els de 16 a 18 anys

Què passa amb les famílies amb nens de diferents edats? Aquestes famílies podran sortir amb tots els nens alhora a un dels horaris.

Què poden fer al carrer els nens i nenes? No poden anar més lluny d’un quilòmetre de distància d’on viuen. Tampoc se’ls deixa entrar a comerços o llocs tancats. Si que podran passejar per places o zones verdes, mentre aquestes no siguin parcs infantils.

Si es troben alguna persona coneguda poden estar màxim 10 minuts parlant, mantenint una distància de seguretat de 2 metres.

A partir dels 3 anys els nens i nenes han de portar mascareta.

Et deixo amb unes paraules de l’Alba Vergés, consellera de Salut, a tenir en compte :

“Les condicions poden ser progressives, però també reversibles si es dona una situació pitjor. Estem en una mirada llarga, de moltes setmanes vista. No és el mateix viure a l’Àrea Metropolitana que en un poble petit. Hem proposat un pla genèric, amb unes regles comunes bàsiques. Cada municipi sap com es viu a cada zona i dins aquest marc genèric cada municipi podria adaptar-se a la seva realitat.”

By: mdemama Posted on 21/04/2020

Categories: Notícies, Prevenció i Salut

Nens i confinament. Saber veure les coses bones

La Martina està que s’enfila per les parets. Ja ha jugat tres vegades al joc de l’oca, ha vist Vaiana i ha pintat nous arcs de Sant Martí pel balcó i per les finestres de les habitacions. Plora, no sap si d’avorriment, cansament o frustració. O de totes les coses alhora. Intentes que faci un circuit, que es cansi mentre dóna voltes pel menjador. Acceptes que el que necessita ara mateix és córrer a l’aire lliure.

Hi ha coses bones d’estar confinats a casa?

Aquesta situació de la Martina podria ser la de molts nens i nenes aquestes últimes setmanes. Alguns nens s’han adaptat ràpidament a estar a casa, a fer manualitats o llegir contes. Altres necessiten més moviment, poder sortir a un pati, al carrer, a córrer.

Això ha generat diversos debats sobre la necessitat i les possibilitats dels nens a poder sortir al carrer. Es compara amb altres països europeus, on els nens tenen més possibilitat de sortir una estona cada dia a un parc.

Tenim el cas de França, on els nens poden sortir als voltants de la casa pròpia, amb la família i sense contacte amb altre gent. O a Bèlgica, on es permet l’activitat a l’aire lliure tot i que els bancs per seure i els gronxadors estan precintats per no utilitzar-los.

No volem obrir un debat sobre si els nens han de sortir al carrer o no, no som expertes i confiem amb les indicacions dels especialistes, metges i epidemiòlegs. Tot i que estem d’acord amb les paraules de David Bueno, director de la càtedra de Neuroeducació de la UB:

Tot depèn de les famílies, depèn de cada nen, de com sigui el seu caràcter, i depèn del lloc on estiguin vivint. En una casa amb poques finestres cap a l’exterior tenen més necessitat de sortir a fora que en una casa que tingui unes bones vistes, no dic un jardí o un pati, tenir unes vistes que et permetin eixamplar la vista, veure el cel, veure uns arbres. Però penso que es podria permetre que cada dos o tres dies pugui sortir amb els nens petits un adult, amb un nen, tots ben equipats amb mascareta… a fer una volta a l’illa de cases i tornar a entrar, és el mateix que es permet fer amb els animals de companyia, no és tan estrany, seguiríem sent igual de dràstics però afavoriríem la conciliació dins de casa.

El que sí que pensem és que és una oportunitat per fer les coses diferents. A nivell societat i a nivell de famílies. Han aparegut moltes propostes per fer aquests dies de confinament, des de fer maratons de sèries a connectar-se online per fer classes de dansa, de ioga o aprendre noves manualitats.

Però ens volem centrar en les coses més bàsiques:

La gestió de les emocions. Tots estem més tensos però és el moment de seure i parlar, parlar de la situació que vivim i com la vivim, fer costat i acompanyar als sentiments dels nens, siguin emocions bones com dolentes (cada nen ho viu a la seva manera).
Passar més temps amb els fills. O més aviat passar més temps de qualitat amb els fills. Sabem que és difícil conciliar teletreball amb tenir els nens a casa, però s’han de buscar estones per estar amb ells. Mirar sèries conjuntament, fer manualitats o apuntar-se a una classe online de ioga.
Conciliar millor. Ara fins i tot sembla graciós o acceptem més positivament si mentre fas una videconferència apareix a la càmera un cap de nen. Encara que no sigui teu, encara que sigui de la persona amb qui parles. Ho entomes amb un somriure i amb un “jo estic igual”. I entre tots busquem moments per estar treballant, per estar amb els nens o per estar per la parella. Tots ens trobem implicats en aquest joc de conciliar. I ens ha de fer veure que és possible, amb la col·laboració de tothom, que podem treballar i estar a casa. Treballar i estar pels nostres. Treballar i que els homes facin les coses de la casa.

Sí, hem de saber veure les coses bones d’estar confinats a casa. Esperem que aviat puguem sortir, amb precaució, amb enteniment, a fer una volta als voltants de casa i permetre que els nens es puguin desfogar i millorar la seva situació de confinament. Mentrestant, gaudim d’aquests moments tots junts.

I per acabar us deixem un conte en format vídeo que parla de les famílies que viuen en pisos petits. Estrelles de Tetrabrik és un homenatge a les famílies que estan passant un confinament invisible, del que no es parla a la televisió. Sigui quina sigui la vostra situació us deixem amb aquesta frase del vídeo “no ho esteu fent malament”.

By: mdemama Posted on 07/04/2020

Categories: Exercicis, Prevenció i Salut

Dia de la Dona: Lectures per a nenes i nens

El diumenge que ve serà el Dia de la Dona. Tens a les mans el recull de contes que va sortir publicat no fa gaires anys Contes de bona nit per a nenes rebels. Heu llegit plegats diferents històries de dones que van fer història i ara que s’acosta una data senyalada li vas fent recordatoris d’aquestes dones.

Lectures per a nenes i nens
Des de MdeMama considerem que no només les nenes han de ser educades en la igualtat, sinó que també els nens. Crec que els nens i les nenes són un reflex del que veuen a casa i que també els pares i les mares els hi hem de servir de model i referent.

No només podem ser un referent en la igualtat durant el mes de març, quan s’acosta el 8 de Març. Ho hem de ser durant tot l’any.

Però no vull deixar passar la oportunitat per recomanar algunes lectures per a nenes i per a nens. Lectures que parlen de dones que són referents i lectures de nenes que volen fer grans coses.

Col·lecció Genis de la Ciència
A Genis de la Ciència es poden trobar contes dedicats a homes i a dones. No han fet una diferenciació a l’hora de publicar contes que parlin de homes i dones científics.

Col·lecció Petita & Gran
Col·lecció de contes d’algunes dones referents, on s’explica qui eren, la feina que feien, etc. Amb il·lustracions a tota pàgina realitzades per dones il·lustradores, el seu text està format per rimes. Es pot trobar tant en català com en castellà.

Col·lecció Las chicas van donde quieren
S’han editat tres llibres d’aquesta col·lecció. El primer dedicat a les dones aventureres estava format per 25 històries. Després han aparegut les 26 dones de Las chicas son guerreras i les 25 científiques de Las chicas son científicas.

Col·lecció Valenta com tu
Una col·lecció dirigida a nenes i nens més petits, s’acosta a dones referents catalanes. Davant de les col·leccions on es remarquen dones d’abast internacional, en aquest cas es retraten dones valentes catalanes que també són, o haurien de ser, referents per les nenes i els nens.

El llapis màgic de la Malala
La Malala es va fer tristament famosa quan la van intentar matar per defensar una educació igual per a nens i nenes. Després de guanyar un Premi Nobel de la Pau es publica aquest conte on explica la història d’una nena que somia en canviar l’entorn on viu (que els germans no la molestin, que l’abocador no faci pudor…) i que finalment escriu sobre els desafiaments del seu dia a dia per poder estudiar com altres nenes al món.

Wangari i els arbres de la Pau
Wangari Maathai vivia a Kenya, on la desforestació dels boscos posava en perill l’ecosistema. Per evitar-ho va plantar 9 arbres allà on s’havien talat. La seva proposta va ser seguida per un grup de gent, creant així el Moviment del Cinturó Verd. Des que va fer la seva acció s’han plantat més de 30 milions d’arbres.

Clara Campoamor. El primer voto de la mujer.
Durant els anys 30 del segle XX Clara Campoamor va ser un referent polític per aconseguir el vot de la dona a Espanya. Tot i que va ser rebutjada pel seu propi partit, altres partits li van donar suport i les seves demandes van ser escoltades. Després amb la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura, la seva lluita va quedar en l’oblit.

Las astrónomas
Si a casa teniu curiositat per a l’Univers, els cometes i l’espai, aquest llibre és una bona manera d’endinsar-s’hi. És un recull d’històries de dones que es preguntaven què hi ha més enlà del cel que veiem i que van dedicar a estudiar-lo i a respondre alguns dels grans dubtes que tenim sobre l’univers. És a partir de 9 anys.

Sara y las goleadoras
Per a nens i nenes més grans hi ha la col·lecció Sara y las goleadoras. Històries de la Sara i les seves amigues a l’escola i com volen ser futbolistes. Tot i la oposició dels nens, que creuen que el futbol, com altres jocs, no és per a nenes, la Sara i les seves amigues demostraran que no és cert.

Ada Magnífica, científica
Seguint el recorregut de l’Ada, científica, les nenes i els nens poden resoldre alguns dubtes científics. És una bona manera d’apropar la ciència a les nenes.

Quan les nenes volen alt
Conte pels més petits on s’ensenya com tres nenes somien en ser grans cada una en una professió: escriptora, violinista i pilot. Hi ha gent, el seu entorn, que els hi deien que no ho aconseguiran mai però demostraran tot el contrari.

Bonitas
Llibre que posa sobre la taula que per ser maca no has de ser guapa, que ser maca depèn dels ulls de qui et mira. Un llibre que ensenya a les nenes a apoderar-se i a aconseguir els seus somnis.

Los cuentos que nunca nos contaron
Llibre amb una visió diferent dels contes típics. En aquests contes no són les princeses que esperen ser salvades per un príncep blau, hi ha noies que es converteixen en salvadores…

I per acabar dos clàssics:

Pipi Calzaslargas d’Astrid Lindgren. Un llibre sobre una nena que es rebel·la contra tot el que esperen d’ella, és un cant a la llibertat, divertit i amb un punt rebel.

L’Artur i la Clementina també és un clàssic escrit per Adela Turín al 1976 forma part de la col·lecció A favor de les nenes. És un conte on es denuncia com l’Artur subestima a la Clementina i que aquesta es va fent petita i insignificant fins que decideix canviar la situació.

By: mdemama Posted on 03/03/2020

Categories: Notícies

Fer un trasllat amb nens

La Maria està apunt de celebrar quatre anys a una ciutat nova. Està nerviosa per saber si els seus amics i família sabrà arribar. I també està nerviosa perquè li agradaria poder ensenyar la casa nova, el camí a l’escola i les botigues que ja reconeix al carrer.

Consells que hem après ale traslladar-nos a una altra ciutat

A vegades, per feina o per altres necessitats, canviem de ciutat on hem viscut els últims anys (i potser els únics anys dels petits de casa). Canviar de casa, canviar de ciutat, pot ser un xoc per la canalla.

Quan els nens són petits, com és el cas de la Maria de la història, aquest canvi es veu més natural i és més fàcil l’adaptació. Quan els nens creixen o són adolescents, aquest canvi no es viu, a vegades, tant bé. Un cas pot ser el que ens ensenya l’anunci de Casa Tarradellas

Com alguns de vosaltres sabeu, la família de MdeMama ens hem traslladat a Reus aquest 2020. I amb nosaltres també s’ha traslladat una petita Maria. Per poder fer aquest canvi més progressiu i sense afectar a la família ens ha anat bé l’edat de la petita però també una sèrie de consells:

Potser que la idea de marxar a viure a Reus ho vivíem amb una il•lusió especial va fer que també la nena ho visqués com una cosa natural. No dramatitzar el fet de marxar i canviar de ciutat és el punt principal.
Va ser una idea meditada i tractada amb temps. Temps que permet buscar un pis, arreglar-ho, decorar-lo i adaptar-lo. Si tot aquest procés es viu en família, amb visites continuades a la nova ciutat i al pis, l’adaptació és més bona. Els nens viuen descobreixen els canvis a poc a poc i se senten partícips.
Cada cop que visitàvem el pis, que anàvem a fer gestions, visitàvem la ciutat. Conèixer la zona per on es mourà la família, el trajecte a la nova escola, els comerços del voltant dóna confiança als nens. Viuran una millor gestió el canvi emocional que provoca canviar de ciutat.
Canviar de pis és estressant. Canviar de ciutat més. Però tot i així mostrar una actitud positiva, parlar de les coses noves que et portarà la situació i mostrant-se il•lusionat és un pas important perquè els nens no ho detectin com una cosa negativa.
Tot i que li explicàvem els passos que fèiem i estàvem pendents d’ella, no ens anticipàvem. Saber els canvis que pot haver-hi en un nen quan canvia el seu entorn (rebuig, problemes per dormir, timidesa amb els nous amics…) està bé. Però no sempre es produeixen, i estar angoixats per si aquests canvis es manifesten només farà que ens angoixem i que els nens ho visquin malament. S’ha d’intentar viure el moment i adaptar-se a les necessitats del nen, relativitzant-ho.
Moltes vegades els trasllats s’acaben retrassant. Fer el pas quan hi ha un període de vacances o dies de festa ajuda a mantenir uns dies més familiars, de descoberta de l’entorn. Una opció és quedar o trobar-se amb els nens que formaran part del seu dia a dia escolar per començar a relacionar-s’hi. Així el xoc de fer tot el canvi de cop no és tant radical.

Aquesta ha estat la nostra experiència en el canvi de ciutat i com ho hem viscut nosaltres. Ara també volem saber la vostra. Heu fet un trasllat amb nens? Com ho han viscut?

By: mdemama Posted on 11/02/2020

Categories: Mdemama

Què fer quan tens diabetis gestacional?

Després de rebre els resultats de la prova del sucre, es confirma que la Laia té diabetis gestacional. Així que surt de la consulta amb moltes preguntes, algunes que han estat resoltes amb la ginecòloga. Però li queden encara alguns dubtes que mirarà de trobar la resposta en els propers dies, més tranquil·lament.

Dieta saludable i exercici

El primer que es té en compte quan es té diabetis gestacional és el seguiment d’una dieta saludable. Ja per sí s’hauria de seguir una dieta saludable, però és clau durant la gestació. Aquesta alimentació ens ha d’ajudar a controlar el pes i el sucre a la sang, evitant superar els 11-12 kg d’increment de pes.

L’increment de pes també va unit a la complexitat de cada persona, i la professional mèdica serà l’encarregada d’actualitzar els valors segons les nostres característiques.

En alguns casos, si la diabetis gestacional és de difícil control, serà necessari el subministre d’insulina durant l’embaràs. Però amb els consells que us oferim a continuació esperem que no sigui necessari.

Com hem comentat és important seguir una dieta saludable, que no difereix de la que hauríem de seguir durant la nostra vida, embarassades o no:

Excepte en casos d’intoleràncies, hem de menjar de tot (llet, farinacis, fruita, verdura, carn, peix, ous, etc). En mesura tots els aliments són saludables.

S’hauria de repartir els aliments en 5 menjades (esmorzar, segon esmorzar, dinar, berenar i sopar).

El plat ideal és el plat de Harvard però s’ha d’adaptar a la persona i a les seves necessitats alimentàries.

creurojaplatharward

Això sí, els aliments rics en sucre (begudes ensucrades, bolleria…) desapareixeran de la nostra dieta, almenys durant l’embaràs.

La nostra dieta serà saludable i mantindrà la diabetis gestacional a ratlla si a més a més li ajuntem exercici físic.

Fer exercici físic no és dolent per la futura mare. Al contrari, a vegades és més que recomanable.

Si es considera que l’exercici que es feia abans de l’embaràs és incompatible amb la situació actual (per la quantitat d’exercici, pel seu tipus…) sí que es recomana reduïr-lo.

Anar a caminar, fer natació, ioga o fins i tot bicicleta els primers mesos, si es fa amb mesura, són bones maneres de mantenir-se en forma. També hi ha la possibilitat de fer classes i activitats per embarassades.

I després de l’embaràs, què?

La majoria de vegades la diabetis gestacional desapareix amb el part, o dies posteriors. Només el 5% de les dones mantenen la diabetis però quasi la meitat de les dones desenvolupen una diabetis abans de 5 anys. Per evitar-ho, seguir els consells que hem donat sobre alimentació i exercici físic després de l’embaràs és el més aconsellable.

By: mdemama Posted on 28/01/2020

Categories: Exercicis, Prevenció i Salut