donar pit

Postures per donar el pit

La lactància materna t’està costant més del que pensaves. Ho tenies tot preparat, fins i tot t’havies comprat un extractor de llet per quan comencessis a treballar. Però cada cop que agafes en Guiu i te’l poses al pit veus les estrelles. T’han sortit clivelles i sembla ser, a més a més, que en Guiu no s’agafa bé.

Potser és l’hora de buscar una alternativa.

Com donar el pit

L’alternativa no ha de ser forçosament els biberons amb llet de formula. L’alternativa pot ser buscar una posició diferent per donar el pit que ajudi a que el nadó pugui menjar, s’ompli abans i deixi descansar a la mare. I la mare podrà així aplicar-se algun dels tractaments per les clivelles (un dels millors és deixar els pits a l’aire sempre que sigui possible).

Una de les raons per l’aparició de les clivelles és la mala posició del nadó al mamar.

El primer que hem de fer és assegurar-nos que el nadó s’agafa bé al pit. Si fa mal quan succiona, treu la seva boca del mugró i torna’l a col·locar. Acaricia el mugró pel llavi inferior del nadó perquè obri bé la boca.

Boca ben oberta, amb tot el mugró dins la boca i els llavis per fora. El nas del nadó i la barbeta haurien de tocar també la pell de la mare.

Postures per donar el pit

postures donar pit (1)Sempre que es pensa en la lactància materna ve la imatge del nadó bressolat als braços de la mare mentre mama. És la posició més habitual però pot ser que no sigui la millor en alguns casos.

Quines altres postures hi ha?

També es pot donar el pit bressolant el nadó amb la postura oposada. Els peus del nen queden a tocar del plec del braç i amb la mà li aguantes el cap. S’agafa al pit contrari al braç amb el que el bressoles.

Una altra postura és la coneguda com a rugbi. Per aquesta posició et pot anar bé un coixí de lactància, ja que el nadó queda estirat al teu lateral, amb els peus cap a l’esquena i el cap al pit. Amb la mà li agafes el cap i l’abraces, com quan abraces una pilota. És una bona postura per curar mastitis o obstruccions al pit

postures donar pit (2)Estirar-se al llit és una altra manera de donar el pit que pot ser més còmode per la mare i pel nen, sobretot en les preses nocturnes. Per tenir un suport addicional es poden posar coixins a l’esquena del nadó. Com en el cas de la postura de bressol, es pot fer al revés, amb el nen “mirant avall”.

I per acabar la postura vertical, que es pot fer servir per exemple quan es porteja amb un fulard, és la de tenir el nen amb una posició “asseguda” i tocant panxa amb panxa a la mare. És una bona postura per a mares amb pits molt grans o amb clivelles i nens amb problemes al paladar.

 

Quan es dona de mamar és important trobar una postura que sigui còmode tant per la mare com pel nen. Espero que aquests consells et puguin servir i que tinguis una bona lactància materna.

By: mdemama Posted on 16/06/2020
Categories: Prevenció i Salut
nens-confinament

Com estan vivint el confinament els nens?

La Martina no vol sortir de casa. És cert que té un petit pati on pot jugar i prendre el sol, però li comentes de sortir les 6 de la tarda, amb horari de nens, es nega. Li has comprat una mascareta de dibuixos, li has explicat què trobarà quan doni la volta. No vol sortir.

I no és l’únic que has notat. Dorm poc i malament. Vol seure al teu costat i que l’abracis després d’una videoconferència, sense dir res. Entra i et pregunta quan acabaràs, quan treballes.

Com estan vivint el confinament els nens?

Tot i que des de fa unes setmanes els nens poden sortir a passejar en unes hores concretes,el temps que els nens han estat tancats a casa els hi està passant factura. I les sortides són acompanyats amb els pares i sense la possibilitat de jugar amb altres nens.

No tots els nens ho han passat malament durant el confinament, n’hi ha que s’han adaptat més fàcilment que altres. S’ha de tenir en compte que els nens tenen una capacitat d’adaptació més alta que els adults.

Tot i així, hi ha famílies que han notat canvis en els nens, canvis que s’han de tenir en compte.

  • Dificultat de concentració: Fes escola a casa quan els pares teletreballen es fa complicat per pares i per nens. No tenir el seu espai, l’atenció necessària… fa que els hi costi concentrar-se en les tasques (d’escola o de joc) que estiguin desenvolupant
  • Irritables: Unit a la falta de concentració, els nens es mostren irritables quan veuen que les coses que volen fer no els hi surten o no poden realitzar-les.
  • Dificultat en dormir: Tot i intentar mantenir rutines horàries, amb algunes flexibilitats (deixar anar a dormir més tard perquè també es lleven més tard), els nens no es cansen suficientment, per falta d’exercici físic, i els hi costa dormir.
  • Tristesa i dol: Com passar el dol en moments de confinament? Parlar-ne. S’ha d’explicar als nens sobre la mort igual que ho faríem en el cas habitual, alhora s’ha d’explicar que hi ha coses que han canviat i que no es poden acomiadar de la persona com es faria en una situació normal. Això no vol dir que es busquin alternatives per poder fer aquest acompanyament, tant necessari per nens com per adults. I sobretot parlar. Parlar amb els nens perquè puguin expressar la seva tristesa. El dol no ha de ser solament per la mort d’alguna persona estimada, el dol també es pot donar en canvis de situació.
  • Addiccions: Tantes hores tancats a casa, tantes hores de no saber què fer o de necessitat que els nens estiguin tranquils mentre els pares treballen, de classes onlne, ha fet que les hores de tele, de tauleta o pantalles en general hagin augmentat. Poc a poc s’ha d’anar tornant a marcar uns horaris.

També s’ha de tenir en compte els canvis que vindran quan es torni a la normalitat. Quan els nens puguin tornar a l’escola, en les condicions que es plantegen plenes de canvis, quan es puguin tornar a visitar les famílies. Són moments que els nens poden mostrar canvis en el caràcter i posar de manifest els problemes psicològics que ha portat el confinament: por al contacte, no entendre i acceptar el no poder jugar amb els amics, la separació amb les famílies i adaptació a l’escola o en el cas dels nadons la socialització amb altres adults, després de setmanes en contacte només amb els pares.

I sobretot, parlar-ne. Parlar amb els nens. Explicar què passa i quan passa. Mostrar les emocions i treballar amb elles, perquè aquesta serà la millor manera de fer créixer nens forts i que s’adaptin a les situacions de la millor manera possible.

By: mdemama Posted on 02/06/2020
Categories: Prevenció i Salut
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.