La Martina està que s’enfila per les parets. Ja ha jugat tres vegades al joc de l’oca, ha vist Vaiana i ha pintat nous arcs de Sant Martí pel balcó i per les finestres de les habitacions. Plora, no sap si d’avorriment, cansament o frustració. O de totes les coses alhora. Intentes que faci un circuit, que es cansi mentre dóna voltes pel menjador. Acceptes que el que necessita ara mateix és córrer a l’aire lliure.

Hi ha coses bones d’estar confinats a casa?

Aquesta situació de la Martina podria ser la de molts nens i nenes aquestes últimes setmanes. Alguns nens s’han adaptat ràpidament a estar a casa, a fer manualitats o llegir contes. Altres necessiten més moviment, poder sortir a un pati, al carrer, a córrer.

Això ha generat diversos debats sobre la necessitat i les possibilitats dels nens a poder sortir al carrer. Es compara amb altres països europeus, on els nens tenen més possibilitat de sortir una estona cada dia a un parc.

Tenim el cas de França, on els nens poden sortir als voltants de la casa pròpia, amb la família i sense contacte amb altre gent. O a Bèlgica, on es permet l’activitat a l’aire lliure tot i que els bancs per seure i els gronxadors estan precintats per no utilitzar-los.

No volem obrir un debat sobre si els nens han de sortir al carrer o no, no som expertes i confiem amb les indicacions dels especialistes, metges i epidemiòlegs. Tot i que estem d’acord amb les paraules de David Bueno, director de la càtedra de Neuroeducació de la UB:

Tot depèn de les famílies, depèn de cada nen, de com sigui el seu caràcter, i depèn del lloc on estiguin vivint. En una casa amb poques finestres cap a l’exterior tenen més necessitat de sortir a fora que en una casa que tingui unes bones vistes, no dic un jardí o un pati, tenir unes vistes que et permetin eixamplar la vista, veure el cel, veure uns arbres. Però penso que es podria permetre que cada dos o tres dies pugui sortir amb els nens petits un adult, amb un nen, tots ben equipats amb mascareta… a fer una volta a l’illa de cases i tornar a entrar, és el mateix que es permet fer amb els animals de companyia, no és tan estrany, seguiríem sent igual de dràstics però afavoriríem la conciliació dins de casa.

El que sí que pensem és que és una oportunitat per fer les coses diferents. A nivell societat i a nivell de famílies. Han aparegut moltes propostes per fer aquests dies de confinament, des de fer maratons de sèries a connectar-se online per fer classes de dansa, de ioga o aprendre noves manualitats.

Però ens volem centrar en les coses més bàsiques:

• La gestió de les emocions. Tots estem més tensos però és el moment de seure i parlar, parlar de la situació que vivim i com la vivim, fer costat i acompanyar als sentiments dels nens, siguin emocions bones com dolentes (cada nen ho viu a la seva manera).
• Passar més temps amb els fills. O més aviat passar més temps de qualitat amb els fills. Sabem que és difícil conciliar teletreball amb tenir els nens a casa, però s’han de buscar estones per estar amb ells. Mirar sèries conjuntament, fer manualitats o apuntar-se a una classe online de ioga.
• Conciliar millor. Ara fins i tot sembla graciós o acceptem més positivament si mentre fas una videconferència apareix a la càmera un cap de nen. Encara que no sigui teu, encara que sigui de la persona amb qui parles. Ho entomes amb un somriure i amb un “jo estic igual”. I entre tots busquem moments per estar treballant, per estar amb els nens o per estar per la parella. Tots ens trobem implicats en aquest joc de conciliar. I ens ha de fer veure que és possible, amb la col·laboració de tothom, que podem treballar i estar a casa. Treballar i estar pels nostres. Treballar i que els homes facin les coses de la casa.

Sí, hem de saber veure les coses bones d’estar confinats a casa. Esperem que aviat puguem sortir, amb precaució, amb enteniment, a fer una volta als voltants de casa i permetre que els nens es puguin desfogar i millorar la seva situació de confinament. Mentrestant, gaudim d’aquests moments tots junts.

I per acabar us deixem un conte en format vídeo que parla de les famílies que viuen en pisos petits. Estrelles de Tetrabrik  és un homenatge a les famílies que estan passant un confinament invisible, del que no es parla a la televisió. Sigui quina sigui la  vostra situació us deixem amb aquesta frase del vídeo “no ho esteu fent malament”.