La Maria està apunt de celebrar quatre anys a una ciutat nova. Està nerviosa per saber si els seus amics i família sabrà arribar. I també està nerviosa perquè li agradaria poder ensenyar la casa nova, el camí a l’escola i les botigues que ja reconeix al carrer.

Consells que hem après ale traslladar-nos a una altra ciutat

A vegades, per feina o per altres necessitats, canviem de ciutat on hem viscut els últims anys (i potser els únics anys dels petits de casa). Canviar de casa, canviar de ciutat, pot ser un xoc per la canalla.

Quan els nens són petits, com és el cas de la Maria de la història, aquest canvi es veu més natural i és més fàcil l’adaptació. Quan els nens creixen o són adolescents, aquest canvi no es viu, a vegades, tant bé. Un cas pot ser el que ens ensenya l’anunci de Casa Tarradellas

Com alguns de vosaltres sabeu, la família de MdeMama ens hem traslladat a Reus aquest 2020. I amb nosaltres també s’ha traslladat una petita Maria. Per poder fer aquest canvi més progressiu i sense afectar a la família ens ha anat bé l’edat de la petita però també una sèrie de consells:

• Potser que la idea de marxar a viure a Reus ho vivíem amb una il•lusió especial va fer que també la nena ho visqués com una cosa natural. No dramatitzar el fet de marxar i canviar de ciutat és el punt principal.
• Va ser una idea meditada i tractada amb temps. Temps que permet buscar un pis, arreglar-ho, decorar-lo i adaptar-lo. Si tot aquest procés es viu en família, amb visites continuades a la nova ciutat i al pis, l’adaptació és més bona. Els nens viuen descobreixen els canvis a poc a poc i se senten partícips.
• Cada cop que visitàvem el pis, que anàvem a fer gestions, visitàvem la ciutat. Conèixer la zona per on es mourà la família, el trajecte a la nova escola, els comerços del voltant dóna confiança als nens. Viuran una millor gestió el canvi emocional que provoca canviar de ciutat.
• Canviar de pis és estressant. Canviar de ciutat més. Però tot i així mostrar una actitud positiva, parlar de les coses noves que et portarà la situació i mostrant-se il•lusionat és un pas important perquè els nens no ho detectin com una cosa negativa.
• Tot i que li explicàvem els passos que fèiem i estàvem pendents d’ella, no ens anticipàvem. Saber els canvis que pot haver-hi en un nen quan canvia el seu entorn (rebuig, problemes per dormir, timidesa amb els nous amics…) està bé. Però no sempre es produeixen, i estar angoixats per si aquests canvis es manifesten només farà que ens angoixem i que els nens ho visquin malament. S’ha d’intentar viure el moment i adaptar-se a les necessitats del nen, relativitzant-ho.
• Moltes vegades els trasllats s’acaben retrassant. Fer el pas quan hi ha un període de vacances o dies de festa ajuda a mantenir uns dies més familiars, de descoberta de l’entorn. Una opció és quedar o trobar-se amb els nens que formaran part del seu dia a dia escolar per començar a relacionar-s’hi. Així el xoc de fer tot el canvi de cop no és tant radical.

Aquesta ha estat la nostra experiència en el canvi de ciutat i com ho hem viscut nosaltres. Ara també volem saber la vostra. Heu fet un trasllat amb nens? Com ho han viscut?