Pregnant woman having fetal monitoring by doctor

Mort perinatal: Algunes dades i reivindicacions

Et toca revisió i ecografia de rigor. Vas sola, és el segon embaràs i saps com funciona. No cal que t’acompanyi en Pere. Millor es guardi dies de festa per més endavant. Estirada, mentre la ginecòloga mira la pantalla ja notes que alguna cosa no va bé. Fa mala cara. Tanca pantalla i et mira fixament.

A vegades és amb una revisió, a vegades amb un símptoma que té la dona embarassada. La notícia arriba inesperada i de cop. L’embaràs no seguirà endavant.

I com hem comentat altres vegades és un tema poc parlat i més comú del que ens pensem.

Es parla més de les pèrdues durant el primer trimestre, a vegades perquè no s’és conscient que hi ha un embaràs. Aquests embarassos que no arriben a terme són el 15%.

Però durant els sis mesos després, quan es creu que el moment de perill ja ha passat, encara es poden comptabilitzar 2.500 nadons a l’any que no arriben a néixer, segons dades que va oferir el Criatures de fa unes setmanes.

Haver-se d’acomiadar d’un fill és dur. És molt dur. I se’n parla poc. Som una cultura on en general no es parla de la mort i quan es tracta de nadons es prefereix no treure el tema i que es tracti internament, en el sí familiar més íntim.

Són moments molt durs però sentir-se acompanyat és un punt important. Sentir-se acompanyat per part de la família. Sentir que el pare del nadó també necessita el seu dol. Sentir que els germans, si n’hi ha, ho viuran a la seva manera i a vegades parlaran d’aquell germà que no existeix, preguntant per ell. I són moments molt durs.

Però és important que se’n parli. És important que es trobi recolzament.

Al 2017 es va presentar el manifest d’associacions i grups de suport al dol gestacional perinatal i neonatal, que es diu Trencar el silenci, on s’exposa:

  • Canviar les pràctiques en l’atenció sanitària, que s’acompanyi a la mare, i al pare, a gestionar la pèrdua
  • Reconeixement legal, com es fa en altres països, amb un registre en el que es pugui inscriure un nadó que ha mort
  • Acabar amb el silenci. Parlar de la mort és, a la nostra societat, un tema tabú. I més si es tracta de nadons. Però s’ha de poder parlar i així ajudar a les persones que es troben en aquesta situació.
  • Donar facilitats a les famílies que passen per aquest tràngol: acompanyament al pare i baixes de paternitat, formar als professionals sanitaris perquè tinguin recursos per atendre aquests casos…

En moments com aquests alguns hospitals tenen uns protocols per l’acompanyament del dol, la possibilitat i recomanació de veure el nadó, visites amb una psicòloga especialitzada, grups de suport…

Són moments durs però es recomana escoltar a les propostes que fan aquests professionals sanitaris.

I com explicava una mare que va perdre la seva filla, millor que t’arrepenteixis d’una cosa que has fet que no pas d’una que no has fet.

By: mdemama Posted on 22/10/2019
Categories: Embaràs, Part i Postpart, Prevenció i Salut
vladislav-muslakov-CwIU33KGToc-unsplash

Depressió post-part. Com detectar-la i prevenir-la.

Quan has anat a la cuina has obert la nevera i no hi has vist res que et vingu´s de gust. La veritat és que no tens gana. Tornes al sofà. T’estires. Et dius a tu mateixa que aprofites que en Pol dorm per descansar però la veritat és que no tens ganes de moure’t del sofà. No saps què dinaràs avui. Plores. Si tu no menges, de què s’alimentarà el teu fill? Però és tant petit que no pots sortir a comprar amb ell. T’enfades per veure’t en aquesta situació: seràs estúpida, amb “lo echada pa’lante” que ets!

 

Però darrera aquesta situació s’hi amaga una depressió post- part

Poc es parla sobre la depressió post-part. De sentir-te sobrepassada els primers dies. De notar que no arribes a tot i que no saps fer-ho prou bé. En molts casos ho amaguem sota la idea que són les hormones, que és la situació normal. Que tothom s’hi ha trobat.

Però la veritat és el que el 10% de les dones pateixen depressió post-part, moltes vegades associada a un embaràs difícil o a situacions familiars o personals complicades.

Durant els primers 3 i 6 dies després de donar a llum poden aparèixer símptomes de cansament, baixa tolerància a la frustració, ganes de plorar… que poden desaparèixer entre les dues i les sis setmanes. Aquests símptomes són habituals en moments amb canvis hormonals i amb canvis a les rutines familiars, en moments d’adaptació. Però si aquests símptomes s’allarguen en el temps, i a més apareixen moments  de sentir-se culpable per no arribar a tot, però alhora no tens ganes de fer res, et preocupes per la salut del teu nadó i tems no saber-lo cuidar correctament i això et fa patir en extrem, notes palpitacions, demana ajuda.

Una depressió post-part es pot prevenir i tractar parlant-ne amb un professional. En alguns casos es pot arribar a necessitar medicació però amb una bona planificació i ajuda es supera.

Cuida’t i demana ajuda. Perquè són temps de canvis i ens hem d’adaptar però si arriba a moments que la situació et sobrepassa, potser tens un problema. Busca amb qui parlar-ne

Dóna’t un temps per adaptar-te a la nova vida, descansa i busca qui et pugui donar un cop de mà a casa. Sigui la teva parella, que s’involucri al màxim, com amb un familiar directe o amistats: que et portin tuppers amb menjar, que vinguin a passar una tarda amb tu. Surt amb algú amb qui puguis compartir preocupacions, hi ha trobades amb altres mares o tallers de massatge infantil o per a mares recents que et poden fer sortir de la rutina i parlar amb altres mares.

Des de MdeMama et puc ajudar. Si necessites parlar i trobar el teu espai contacta’m.

By: mdemama Posted on 08/10/2019
Categories: Embaràs, Part i Postpart, Prevenció i Salut
Estic d'acord
Aquest lloc web utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les seves preferències, generades a partir de les vostres pautes de navegació. Si continueu navegant, considerem que n’accepteu l’ús, descrit a la nostra Política de Galetes.