Entres a la UCI neonatal. La teva filla hi està passant el que si tot va bé seran les últimes hores. Mires la sala, les incubadores i les màquines que t’han acompanyat aquestes setmanes. Hi ha prematurs que van néixer amb les mateixes setmanes que ella. Però també n’hi ha d’altres que van néixer encara més petits. Vas haver de fer el cor fort quan vas veure marxar aquella parella que van perdre el seu fill.
El 75% de la mortalitat perinatal es deu a naixements prematurs
Però amb les dades a la mà toca ser positiu. Les últimes dades diuen que la taxa de prematurs a Catalunya és del 6,6% i la taxa de supervivència ha anat creixent gràcies als avanços mèdics. També ha millorat la qualitat de vida d’aquests nadons i les seqüeles en l’àmbit de la salut es veuen reflectides en els grans prematurs, o nascuts abans de les 28 setmanes. Tot i que també, cada cop més, s’estan disminuint aquestes seqüeles.
Els dos primers anys d’un nen és quan hi ha més canvis i un creixement més gran. EL desenvolupament dels prematurs també es veu afectat durant aquest temps ja que s’ha de tenir en compte l’edat corregida.
Què és l’edat corregida? Doncs que un nen nascut a la setmana 35 tindrà, als 4 mesos, el mateix desenvolupament o similar a un nadó de 2-3 mesos. Això també afecta al seu desenvolupament motriu.
Què us espera ara a la teva filla i a vosaltres com a pares? Durant el primer any de vida pot ser que tingueu més d’un ingrés hospitalari a causa d’alguna dificultat respiratòria, dificultats en l’alimentació, deshidratació i apnees. A les revisions amb l’equip de pediatria es farà el seguiment habitual de qualsevol nadó però alhora es faran exploracions especials per a prematurs, per detectar possibles retards en el desenvolupament. Com a pares recomanem que no sobre-estimuleu a la nena i li doneu temps a que pugui anar madurant.
Des de MdeMama volem ser positives. Volem que com a pares sigueu positius. La supervivència dels nadons prematurs és elevada (superior al 90% a partir de les 28 setmanes) i vosaltres heu traspassat aquesta frontera. D’aquí a pocs dies a casa.
Foto de Erik Unger/Loyola Medicine