Arriben les 9 del vespre. Hora de portar a les tres feres a dormir. Des que han començat escola s’adormen ràpidament, que és una sort, perquè aquesta hora ja no aguantes més.  Estàs cansada i t’adormiràs al sofà només seure-hi. Estàs cansada de dormir poc, malament i d’estar tota la tarda amunt i avall a crits. No et pots treure el mal humor de sobre. Tens ganes de plorar.

Aquesta situació podria ser la de qualsevol mare estressada del dia a dia amb tres o quatre fills. Quan surt corrents de la feina per anar a l’escola, recull nens i va a casa on l’espera un altre tipus de feina. Fer deures (o si més no revisar que els nens facin deures), preparar el sopar, les banyeres, recollir… Potser no ho fas directament però sí que controles que es facin. Un ull al fill gran que ja porta masses hores a la consola, primer crit, segon crit. Càstig una setmana sense consola. Un altre ull a la petita, que s’està espavilant massa ràpid i a la que et despistes ja corre per la casa amb la meitat de la roba del seu armari.

A diferents edats, diferents necessitats. Significa que també has de controlar les activitats extraescolars que fan, portar-los i anar-los a recollir. Arrossegar els germans pel carrer perquè es volen quedar a casa però no poden sols. Crits. Més crits. Promeses de no cridaré més als nens i parlaré amb un to de veu pausat. Però al final et sobrepassa. Tens la sensació de pèrdua de control. I finalment quan ja s’han adormit i pots seure al sofà a veure la tele, t’adorms.

 

Un dia per cadascú

La solució? És complicada però et pot ajudar i molt pactar amb la teva parella tenir “un dia per cadascú”. I qui diu un dia diu una hora, una estona. Un exemple seria que el dimarts és el dia del teu home. Quan surt de treballar pot optar anar a casa, al gimnàs i a fer una cervesa amb els amics. El que li vingui de gust. És el seu dia. Però a canvi tu tens el dijous. El dijous no fas banyeres, no reculls. No hi ets. És l’estona que et dediques a tu, a quedar amb amigues, a anar al gimnàs, a córrer. A escampar la boira. Perquè necessitem una estona per nosaltres mateixes, per desconnectar de la criança i de tot el que comporta i tornar a ser nosaltres soles. Prova-ho, ja veuràs que poc a poc aquest estrès i tensió que tens va desapareixent.

By: mdemama Posted on 08/10/2018
Categories: Mdemama